12.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 12.01.2023 - 22:55
Les criptomonedes passen una crisi sense precedents d’ençà de l’arribada dels primers actius criptogràfics i monedes virtuals, als anys noranta, i la democratització d’aquests, als anys 2010.
Bitcoin va tenir una caiguda sense precedents a final del 2020 i encara se n’ha de recuperar. Més enllà d’aquesta caiguda, darrerament hi ha hagut molta discussió sobre l’esfondrament de certes monedes estables (stablecoins), que se suposa que no són tan volàtils com la resta de criptomonedes.
I encara s’hi afegeix la caiguda d’antics pesos pesants en la comunitat “cripto”, alguns dels quals –com ara FTX– enmig d’escàndols de frau. En el punt culminant, aquesta borsa i plataforma d’intercanvi tenia un milió d’usuaris, i era la tercera més gran en volum de mercat.
Els experts coincideixen a assenyalar que l’ensorrament d’FTX ha repercutit greument en els inversors, perquè ha alentit el ritme d’adopció de criptoactius durant els anys vinents.
Com a expert en l’àmbit de les criptomonedes, miraré d’oferir algunes respostes a la següent pregunta: realment les criptomonedes són ací per sempre o bé són una moda i prou?
Especulació i volatilitat extrema
Entre els criptoactius s’inclouen tokens que es poden emprar com a moneda digital. Són les anomenades criptomonedes, com ara Bitcoin i Ethereum. També s’empren amb el propòsit d’invertir en una entitat (els security token, que són tokens que donen dret de propietat de part d’una entitat), o bé en productes i serveis (els utility token, que donen el dret d’obtenir un producte un cop se n’acabi la producció, per exemple).
Els tokens estables, que se suposa que tenen una volatilitat més baixa, són únics perquè depenen d’una moneda (com ara el dòlar dels Estats Units), un material preuat com ara l’or o fins i tot un instrument financer (per exemple, una acció). D’aquesta manera es pretén mantenir estable el valor de la moneda digital.
Els titulars informen gairebé diàriament de la caiguda de Bitcoin. Tot i que la de la tardor passada no fou la primera, va afectar especialment el mercat perquè implicà un declivi de valor sense precedents d’ençà de final del 2020. Aquest ensorrament s’explica, en part, per la pujada dels tipus d’interès i la fugida dels inversors d’inversions considerades arriscades. Tot i que d’aleshores fins ara ha recuperat part del valor, Bitcoin es manté lluny dels màxims que havia assolit.
Això desperta molts interrogants sobre la sostenibilitat d’aquests criptoactius. Perquè els criptoactius són marcats per una extrema volatilitat associada a la manca de regulació als mercats i associada també a l’especulació financera.
La BBC va informar fa poc que l’emblanquiment de criptomonedes havia crescut d’un 30% el 2021. La Comissió Federal de Comerç dels Estats Units, que té per objectiu protegir els consumidors nord-americans, informa que el frau en criptoactius va costar als inversors més de mil milions de dòlars en criptomonedes el 2021.
Mil milions d’usuaris l’any 2022
Malgrat això, avui hi ha un augment lent però constant de l’adopció de criptomonedes per les empreses. En un estudi en curs que analitza l’impacte de l’adopció de criptomonedes per les corporacions públiques, he observat que moltes grans empreses, com ara Starbucks i McDonald’s, han començat a acceptar Bitcoin com a mitjà de pagament. És el cas de les sucursals al Salvador, arran de l’adopció en aquest país del Bitcoin com a moneda oficial.
Algunes altres, com ara el gegant japonès del comerç electrònic Rakuten, han optat per acceptar criptomonedes sense haver estat empeses per cap autoritat estatal, sinó –segons que diuen– per la voluntat d’oferir més mitjans de pagament als clients.
I és que la base d’usuaris de les criptomonedes va creixent any rere any. Així, Crypto.com, una plataforma d’intercanvi de criptomonedes, va estimar que uns 295 milions de persones havien entrat al mercat el desembre de 2021. Aquesta plataforma, de fet, preveu que la xifra d’usuaris al mercat dels criptoactius superi la marca dels 1.000 milions el desembre vinent.
Les criptomonedes també faciliten que els consumidors en sistemes bancaris poc fiables o insegurs tinguin accés a un sistema bancari paral·lel, independent dels mecanismes. L’oportunitat per al sector menys acomodat de la població d’accedir a un sistema bancari alternatiu, és, a més, una de les raons adduïdes pel president del Salvador per justificar l’adopció del Bitcoin com a moneda del país.
Una fluctuació saludable
L’interès creixent per les finances descentralitzades (DeFi) i pel desenvolupament del metavers també influeixen en la sostenibilitat de les criptomonedes. Les finances descentralitzades sovint utilitzen stablecoins per operar. El metavers, un univers format per mons virtuals 3D, també permet l’ús de criptomonedes per a adquirir béns o serveis, amb la qual cosa es crea un univers immersiu.
Els experts del sector creuen que, malgrat la desfeta recent al mercat dels criptoactius, les finances descentralitzades –especialment gràcies a productes sostinguts per criptoactius– són ací per sempre.
A més, afirmen que aquesta caiguda marcada dels mercats vinculats a les criptomonedes és benvinguda, per bé que hagi alienat molts usuaris i hagi dut a la fallida algunes plataformes. Segons que admet Raoul Ullens, cofundador de Brussels Blockchain Week (una conferència anual entorn de la cadena de blocs i les criptomonedes), “és saludable, per a l’adopció i maduració d’aquestes tecnologies Web3, per a fer foc nou i reequilibrar el sector. […] Un ecosistema insalubre no atraurà les masses”.
Segons aquests experts, la caiguda dels mercats de criptoactius no tan sols és necessària sinó que pot resultar beneficiosa.
Les criptomonedes són ací per sempre
El llançament de criptomonedes pels bancs centrals mitjançant les anomenades monedes digitals del banc central (CBDC) també fa pensar en la permanència dels criptoactius. De fet, el Banc del Canadà treballa actualment per crear una CBDC. Segons la institució, una CBDC emesa per aquesta autoritat seria una “moneda digital oficial que conservaria el seu valor nominal en dòlars canadencs, de la mateixa manera que els bitllets, perquè seria emès pel Banc del Canadà”.
Alguns altres països ja han emès aquest tipus de moneda, com ara les Bahames (dòlar de sorra) o bé Nigèria (eNaira). Les CBDC són diferents de les monedes digitals emeses a títol privat (com ara Bitcoin o bé Ethereum), perquè se’n preveu un ús purament transaccional, no pas per a invertir o bé especular. És a dir: ofereixen les mateixes possibilitats d’ús que els diners en efectiu.
Les CBDC també tenen per objectiu promoure la inclusió financera d’una part de la població amb accés escàs o nul al sistema bancari tradicional i simplificar la implantació de la política monetària i pressupostària dels països emissors.
L’evolució del món de les monedes digitals, sigui en el metavers o bé amb l’adveniment de les CBDC, fan pensar que aquests actius ja són ací per sempre.
Annie Lecompte és professora assistent a la Universitat de Quebec a Mont-real (UQAM). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
