19.01.2024 - 12:01
|
Actualització: 19.01.2024 - 21:18
Hi ha tradicions que perduren i, tot i que el fred de la setmana dels barbuts s’ha fet esperar, no hi ha festival Tiana Negra en què les bufandes (negres, és clar) i els guants no siguin els protagonistes. El festival de novel·la negra en català ja fa dotze anys i si alguns dels protagonistes n’haguessin fet servir, de guants, les coses segurament serien diferents. Per què? Doncs perquè enguany, com no podia ser d’una altra manera, el festival ve ple de crims reals, una passió que a poc a poc s’ha anat imposant en la ficció criminal a casa nostra gràcies a programes d’èxit tan inqüestionable com el Crims de Carles Porta, i amb casos tan mediàtics com el crim de la Guàrdia Urbana. Així i tot, i encara que us sembli que hi ha crims molt fascinants i quasi perfectes, els Mossos d’Esquadra ho tenen ben clar: el crim perfecte existeix, però és aquell de què no es parla mai perquè és tan bo que no sembla un crim i, per tant, no s’investiga.
La novel·la L’escorxador de Lluís Riera ha estat guardonada amb l’onzè premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. El premi s’ha entregat en la inauguració del festival. Es tracta d’una novel·la negra rural, ambientada en un poble de l’interior, amb personatges grotescos, ambients sòrdids i carregada de drogues i música rock. El jurat està format per Àlex Martín, Anna Maria Villalonga i Lluís Llort. El guardó va néixer el 2013 per homenatjar la figura del desaparegut escriptor Agustí Vehí. Dissabte s’anunciarà el premi Trajectòria.
L’acte d’inauguració també ha estat un dels moments més especials i reivindicatius –una de les claus de la novel·la negra que es vulgui considerar com a tal– amb la lectura d’un manifest, en què s’ha proclamat el suport i el compromís indefugible del festival amb la llengua catalana, raó de ser inicial del festival. També ha expressat la necessitat de treballar fermament en la promoció de la lectura, un dels grans objectius de l’actual executiu català, després de l’aprovació del Pla Nacional de la Lectura, i una necessitat imperiosa en vista dels pèssims resultats de l’informe Pisa en competència lectora. I és lògic que això passi en el festival pioner en el gènere negre en català, que d’ençà que es va crear s’ha convertit en l’aparador més potent del gènere fet a casa nostra. En total, seran tres dies en què Tiana es convertirà, un any més, en el centre de la literatura negra catalana.
El Tiana Negra 2024 ha arrancat amb alguns dels màxims especialistes i coneixedors de la misèria humana sobre la qual es fonamenta una part de la nostra societat. Així doncs, la periodista de crònica negra del Punt, Tura Soler; el forense Narcís Bardalet; el periodista especialitzat en crònica negra també al Punt, Jordi Grau; i la reportera de TV3 Fàtima Llambrich, una de les màximes especialistes del país en la crònica de successos, ens presentaran les seves novetats. Tot i que totes les obres que es presenten són molt interessants, cal fer un esment especial dels Brots de narcosocietat, de Llambrich, que ens mostra fins a quin punt el conreu de la marihuana i el seu tràfic a casa nostra ha canviat alguns aspectes fonamentals de la criminalitat nostrada.
Si aquest ha estat el plat fort de la primera jornada, per a dissabte a la tarda s’ha preparat una taula rodona molt especial sobre l’anomenat “crim de la Guàrdia Urbana” amb Juan Carlos Zayas, l’advocat de Pedro Rodríguez, la víctima del crim; els periodistes de La Vanguardia Maika Navarro i Toni Muñoz, autor del llibre Solo tú me tendrás; i la documentalista del programa Crims de TV3, Ona Tura. Sens dubte, després de l’èxit dels quatre capítols del programa Crims sobre el cas i de la sèrie de Netflix sobre aquests fets, hi ha moltes ganes de saber-ne més coses de primera mà.
I, si bé els crims reals tenen el seu protagonisme, el festival no perd l’essència com a espai per a difondre les novetats negres de l’any en formats diversos. Entre aquestes, es destaca la unió de novel·la negra i novel·la juvenil amb una taula rodona amb Empar Fernández i Georgina Dalmau, que es diu “Els joves també negregen”. La clàssica activitat Quatre negres i un saxo comptarà amb presentacions de Marc Font, Josep Torrent, el llibre Elles també negregen i sobretot la presentació de Les pedres escrites, de Cristina Malagelada, una de les novel·les negres més sorprenents de l’any que confirma la consolidació de l’escriptora. També hi haurà més autors amb novetats, com ara Jordi de Manuel, Silvestre Vilaplana, Andreu Martin, Maribel Torres, Lluís Anton Baulenas i Marta Vidal.
I, és clar, en un any en què s’ha publicat un llibre tan important com Interrogatoris, d’Àlex Martín Escribà, que recull les seves entrevistes amb alguns dels autors i especialistes en el gènere negre més importants del món, és ben lògic que es presenti en un marc per a ell sol. I, per tant, Martín ocuparà la cadira d’orelles, l’espai en què la comissària Anna Maria Villalonga entrevista a fons el principal convidat del Tiana Negra d’enguany.
Proposta lúdica i local, també
En l’apartat més lúdic del Tiana Negra, tornarà a haver-hi el Trivial Negre, que posarà a prova novament els coneixements dels assistents. I també es podrà gaudir de la representació del monòleg La més bella del món, d’Ada Castells, amb l’actriu Padi Padilla.
Un dels objectius fundacionals del festival ha estat que els tianencs s’hi sentissin identificats i, amb aquesta voluntat, l’any passat el Tiana Negra es va allargar més dies per oferir activitats diverses per a tota mena de públic, amb un gran èxit. Enguany repeteix la Ruta Negra, que ens descobrirà l’assalt que el maqui Quico Sabater va fer a la Caixa de Tiana el 1956, i el Vermut Negre, que serviran de cloenda al festival diumenge, 21 de gener, al matí.
