Criden l’atenció a González Pons (PP) al Parlament Europeu per l’actitud envers Escòcia i Gibraltar

  • La ministra d'Afers Europeus escocesa: 'S'ha de reconèixer el dret d'autodeterminació de Catalunya'

Redacció / ACN

30.01.2017 - 21:40
Actualització: 16.03.2017 - 14:33

El portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha hagut de veure com li cridaven l’atenció des de les files del seu grup, el Partit Popular Europeu, per l’actitud en un debat sobre Escòcia i Gibraltar després del Brexit. La comissió d’Afers Constitucionals ha escoltat la ministra escocesa d’Afers Europeus, Fiona Hyslop, i el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo. L’una forma part d’un govern amb un projecte independentista per a sortir del Regne Unit; i l’altre, per a romandre-hi. I ni l’una cosa ni l’altra no agraden a González Pons, per raons diferents. Això l’ha fet entrar en contradicció i adoptar un to que no ha agradat als altres eurodiputats.

L’objectiu de la cita era copsar les opinions d’aquests dos territoris després del Brexit, i ha estat molt marcada per les intervencions dels eurodiputats espanyols, sobretot el cap de files del PP, Esteban González Pons.

‘Volem escoltar tothom’
L’eurodiputat espanyol ha avisat Escòcia que no s’hauria d’explicar al Parlament Europeu a Brussel·les, sinó al parlament de Westminster, a Londres. ‘Sap tan bé com jo que no podem tenir més interlocutor que Westminster, que el govern del Regne Unit’, ha dit González Pons a Hyslop. La presidenta de la comissió, la polonesa del grup popular europeu Danuta Hübner, ha contestat a González Pons recordant-li que tant Hyslop com Picardo eren a Brussel·les convidats per la comissió. ‘Volem escoltar tothom perquè som al Parlament Europeu. Tingueu això en compte, companys, i no acuseu els nostres convidats de tenir males intencions’, ha remarcat Hübner.

Li demanen ‘obertura de mires’
González Pons ha dit a Escòcia que ‘Brexit és Brexit’ i que no toleraria ‘solucions a la carta’ segons si un territori és més pro-europeu que un altre. Ha explicat què passaria si Escòcia s’independitzés del Regne Unit i volgués tornar a la UE: ‘S’haurà de posar a la cua, darrere d’Albània, Macedònia, Montenegro, Sèrbia o Turquia. Les regles són les regles i el Parlament Europeu no pot entrar en els afers interns del Regne Unit.’

I encara ha insistit: ‘No podem aprofitar el Brexit per crear cap discordança constitucional al Regne Unit. Hem de respectar els seus afers interns.’ Amb tot, quan s’ha referit a Gibraltar ha fet servir un altre argument: ‘Gibraltar ha d’escollir entre anar-se’n de la UE amb el Regne Unit o quedar-s’hi gràcies a Espanya.’

L’eurodiputada britànica del partit conservador Julie Girling ha lamentat l’actitud del representant espanyol i li ha demanat ‘obertura de mires’. ‘El que es valoraria d’aquesta comissió és que demostrés, més que no han fet alguns membres, una obertura de mires per parlar d’aquests temes i resistir la temptació, per uns altres motius polítics, de treure’n profit propi’, ha criticat.

Picardo: ‘Gibraltar no serà mai espanyol’
Arran de les peticions de González Pons al ministre principal de Gibraltar perquè acceptés la cosobirania espanyola per mantenir-se a la Unió Europea o es resignés a ser ‘la colònia d’un país tercer’ a la UE, Fabian Picardo ha advertit: ‘Gibraltar no serà mai espanyol. Visquin en la realitat.’ I ha afegit que la voluntat dels gibraltarencs de continuar essent britànics s’havia reforçat aquests darrers temps per ‘l’actitud espanyola’.

‘No som masoquistes, volem que ens respectin’, ha dit encara Picardo. I ha denunciat les contradiccions de l’actitud del PP pel que fa a Escòcia i Gibraltar. ‘Respecteu el dret democràtic de les persones a decidir el seu propi futur’, ha dit quan li han demanat si atribuïa aquest doble raser a la situació de Catalunya. ‘Per què Espanya no treballa positivament, per què sempre intenta prendre’ns la casa?’, ha demanat.

‘S’ha de reconèixer el dret d’autodeterminació de Catalunya’
La ministra d’Afers Europeus escocesa, Fiona Hyslop, ha dit en declaracions a l’ACN que calia respectar el dret de decidir de Catalunya: ‘Catalunya té un camí diferent, una experiència diferent i actualment un marc constitucional diferent. És un afer del poble català, però admetem que s’ha de reconèixer l’autodeterminació.’ Així mateix, Hyslop ha demanat ‘racionalitat’, fent referència a la intervenció d’Esteban González Pons.

Hyslop no ha volgut comentar el procés judicial obert contra l’ex-president Artur Mas per organitzar el 9-N. ‘Òbviament –ha dit– hi ha afers que han de resoldre el govern espanyol i el català. Allò que jo pugui dir no serà cap ajut, perquè la nostra situació és totalment única i diferent de la de Catalunya.’

Tot amb tot, la responsable de les relacions amb la UE del govern de Nicola Sturgeon ha dit que la independència és un afer del poble de Catalunya. ‘Admetem que s’ha de reconèixer l’autodeterminació’, ha dit, parlant del referèndum català.

‘No criticaré la comissió’
Hyslop no ha valorat les paraules de González Pons, i s’ha limitat a dir que hi havia eurodiputats ‘amb posicions fermes’. Creu que el paper d’Escòcia i la seva relació amb la UE al final ‘s’haurà de negociar a la Comissió i el Consell’ i que el seu govern reconeix que serà el Regneu Unit, com a estat membre, que participarà en les discussions.

‘Hem de mirar-ho tot plegat racionalment, valorar on serà Europa en el futur, on raurà l’interès comú entre els estats membres per tenir una relació amb Escòcia’, ha dit. Segons Hyslop, quan González Pons ha avisat Escòcia que s’hauria de posar ‘a la cua’ de la UE, ha anat ‘molt més enllà’ del que ella havia explicat avui a Brussel·les. ‘No som, encara, en aquest punt’, ha di. I ha recordat que la proposta actual del govern escocès és poder mantenir-se al mercat únic i dins, també, del Regne Unit.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor