29.06.2019 - 21:50
La Crida Nacional per la República es manté formalment al marge de les negociacions per a l’endreça de l’espai de JxCat. Esperarà que Carles Puigdemont i la resta d’actors implicats tanquin l’operació de refundació per decidir quina relació hi vol tenir. Fonts de la Crida no descarten, a posteriori, de confluir amb JxCat, però aquesta és una decisió que hauran de prendre els socis en una consulta quan arribarà el moment, probablement a la tardor. La voluntat de Puigdemont per a encapçalar la reorganització de JxCat com a marca de futur semblava posar en perill la viabilitat organitzativa de la Crida. Tanmateix, es preserva i es continua desplegant al territori amb assemblees territorials i sectorials. En tot cas, el futur de la Crida el decidiran els socis, diuen.
A més, no són pocs els independents de JxCat consultats per VilaWeb que veuen en la Crida una organització sòlida on poden continuar fent política si l’endreça de l’espai no fructifica tal com l’ha planificada Puigdemont i s’imposen les que consideren que són velles dinàmiques del PDECat. De fet, independents de JxCat observen críticament els moviments de les famílies del PDECat i volen distanciar-se’n. En privat adverteixen que potser baixaran del vaixell si les dinàmiques de quotes i repartiment del poder es consoliden en la futura direcció de JxCat.
La Crida és a guaret. Però els límits amb JxCat són sovint difusos en el debat públic a causa de la barreja de noms entre les organitzacions. Els màxims dirigents de la Crida, Jordi Sànchez i Toni Morral, són alhora a JxCat i tenen un paper clau en les converses per a endreçar-lo. Passa igual amb Laura Borràs, Elsa Artadi, Albert Batet, Gemma Geis o Damià Calvet, que integren el govern de direcció política de la Crida i alhora són noms rellevants en les negociacions dirigides per Puigdemont per a establir les bases fundacionals de JxCat, tots com a integrants de diferents sectors. Malgrat això, la direcció de la Crida en vol garantir la independència. A la cúpula també hi ha, entre més, el batlle de Montblanc, Pep Andreu, d’ERC; i Josep Ferrer, militant d’EUiA, que traspassen l’entorn de JxCat, i que volen que s’hi mantinguin.
La Crida va néixer en un context de fortes tensions amb el PDECat i sota el lideratge de Puigdemont i de Sànchez, que alhora presidia el grup parlamentari. Era una alternativa organitzativa, que mai no ha descartat de constituir-se com a partit, després del segon intent fallit de refundar el PDECat en el congrés de fa un any, quan Puigdemont i els sectors de Jordi Turull, Josep Rull i la família moderada de Marta Pascal van pactar de repartir-se la direcció, aquesta vegada dirigida per David Bonvehí i sense Pascal. El PDECat ostentava la propietat de la marca de JxCat, i aquest era un element nuclear en el torcebraç entre Puigdemont i el partit. Però abans de concórrer plegats a les últimes eleccions espanyoles i municipals, el grup parlamentari i el PDECat van acordar de repartir-se la marca a parts iguals, segons diverses fonts consultades. El partit va perdre així una part de la força negociadora, i la victòria de Puigdemont a les europees, combinada amb el retrocés de JxCat a les municipals, va reforçar el propòsit del president a l’exili d’encapçalar el procés definitiu de refundació de l’espai, compartit per la resta d’actors.
Incomoditats pel futur paper de Mas
Les negociacions internes continuen de mitjan juny. Han anat a Waterloo uns quants alcaldes; el conseller d’Interior, Miquel Buch; i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, tots dos pròxims a Turull; el conseller de Territori, Damià Calvet, pròxim a Rull; Artadi, Bonvehí i Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat. S’hi va afegir Artur Mas, que totes les fonts consultades situen com un dirigent clau amb ascendència sobre tots els sectors del PDECat, dels més independentistes als moderats de Pascal. Aquells dies també hi van anar independents de JxCat. Dirigents com ara Laura Borràs, Aurora Madaula, Josep Costa, Pep Riera o Francesc de Dalmases són un altre sector amb el seu paper en un trencaclosques complicat. Un que tots plegats aspiren a resoldre amb la definició de nous lideratges, un model organitzatiu i un projecte polític compartit.
El grup dels independents és heterogeni i s’organitza menys monolíticament que no pas els sectors més constituïts, però comparteixen la desconfiança pel paper que ha assumit Mas en la refundació. Si bé valoren que l’ex-president de la Generalitat pot ajudar a recosir les famílies del PDECat, no amaguen incomoditats quan alguns el situen com a possible candidat electoral de JxCat una vegada hagi complert la condemna d’inhabilitació pel 9-N. Una possibilitat que el mateix Mas no ha descartat públicament. I això toparia amb la voluntat dels independents de constituir una organització política sobre unes bases renovades que no sigui assimilada públicament com l’enèsima refundació de Convergència.
A més, la investigació del cas 3% continua oberta i Mas podria capitalitzar-ne el càstig polític si l’Audiència espanyola conclou que CDC va cobrar comissions en canvi d’adjudicacions. Mas ja va deixar la presidència del PDECat uns quants dies abans no es fes pública la sentència pel Cas Palau, tot i que ho va desvincular. Amb la Crida activada i JxCat consolidada a totes les institucions com a tal, els independents també mouen fitxa fora dels focus mediàtics. Portes endins, coincideixen a recordar que la diferència entre JxCat i el PDECat l’ha marcada, sobretot, la seva implicació.
