Crida pel Finançament: el País Valencià diu que ja n’hi ha prou

‘Comença a ser un sentiment generalitzat de la societat valenciana que estem farts d’aquesta situació.’ Antoni Infante és un dels portaveus de la Crida pel Finançament Valencià i ens resumeix succintament la gènesi d’aquesta plataforma: ‘Quan el ministre espanyol Montoro presentà el pressupost, al mes de març, es comprovà que les partides destinades al País Valencià amb prou feines si superaven el 5% del conjunt. I resulta que som cosa de l’11% de la població de l’estat. Això va fer esclatar els partits polítics.’

Efectivament, i de manera inèdita, tots els partits amb representació parlamentària van signar una resolució de refús d’un pressupost que, per a molts, ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència financera valenciana. ‘Des que es va constituir com a comunitat autònoma, a començament dels anys vuitanta, el País Valencià pateix un greu infrafinançament –raona Infante–. Va rebre unes funcions delegades però mai la compensació econòmica necessària per a poder fer-hi front.’ Per postres, va caldre adequar i modernitzar les infrastructures que feien falta per tal de complir aquestes funcions: ‘Més despesa, que no va comptar amb partides extra per a encarar-la.’

La situació és crònica, i el deute l’ha agreujada: tal com denuncia la Crida pel Finançament, el pressupost general de l’estat espanyol no ha cobert mai les necessitats bàsiques del País Valencià, i per mantenir-les s’ha hagut de recórrer a préstecs per la via del fons de liquiditat autonòmica (FLA): ‘Tot són préstecs, condicions i interessos –resumeix Antoni Infante–. Eixa dinàmica d’anar amortitzant préstecs més interessos ha generat un deute enorme. En diuen deute històric i és un deute odiós.’

I es va constituir la Crida pel Finançament, que és una entitat ‘independent, que va més enllà dels partits polítics i que respon a la inquietud d’una part molt àmplia de la societat valenciana, que vol trencar amb eixa situació’. De moment, el manifest ja ha estat signat per més de dues mil persones (entre les quals, molts càrrecs públics: batlles, regidors i diputats) i per desenes d’entitats, partits i sindicats (des d’ERPV, EUPV, Podem, Poble Lliure o la Plataforma pel Dret a Decidir, a Intersindical Valenciana, CCOO-PV, Escola Valenciana, LAMBDA, BEA, el Tempir, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet o la Plataforma en Defensa de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència).

La indignació per aquesta situació insostenible en què ha de viure el País Valencià és cada vegada més notòria i estesa. De fet, la qüestió del finançament (o del no-finançament) ja va centrar, enguany, la reivindicació de la diada del 25 d’Abril, que convoca Acció Cultural, i els actes d’informació i reivindicació se succeeixen arreu. La manifestació convocada per al dia 10, dissabte, vol ser un punt d’inflexió en un camí de mobilització que no s’acaba amb l’aprovació del pressupost espanyol. S’ha convocat amb el lema ‘Volem les claus de la caixa!’ i amb dues especificacions més: ‘No als pressupostos generals de l’estat’ i ‘Prou d’espoli’. Tal com declarava recentment una altra de les portaveus de la Crida pel Finançament, Consol Barberà, ‘És una absoluta anomalia que una autonomia amb un PIB per sota de la mitjana pague com si fóra rica.’

‘Tenim recursos –destaca Antoni Infante–, som un poble adult capaç de gestionar-nos, i caldrà bastir una nova relació amb l’estat espanyol. En tot cas, ara estem d’acord en la denúncia, perquè no podem continuar d’aquesta manera. En les propostes polítiques per a superar-ho ja hi ha més diversitat, i és normal que siga així.’

La manifestació començarà al Parterre, a les 18.00, i s’acabarà a la plaça de l’Ajuntament, on Pilar Almeria i Ximo Solano llegiran el manifest. Després hi haurà l’actuació de Pau Alabajos i de Mireia Vives i Borja Penalba.