La Crida elegeix Jordi Sànchez i Toni Morral al capdavant de la direcció

El congrés constituent de la Crida Nacional per la República ha avalat la majoria dels membres de la candidatura encapçalada per Jordi Sànchez a la presidència i Toni Morral a la secretaria general. Hi han entrat, però, dos noms de la candidatura alternativa. La sorpresa ha estat que les dirigents més votades han estat dones, per aquest ordre: Laura Borràs, Elsa Artadi, Gemma Geis, Pilar Calvo i Marina Geli, seguides de Pep Andreu. Aquests són alguns dels noms de la cúpula que haurà de proposar a quines eleccions concorrerà la Crida i si ho farà com a partit. El tàndem de Sànchez i Morral ha obtingut 2.417 vots.

Morral és un dirigent molt pròxim a Sànchez. Ha actuat com a dirigent mirall de l’ex-president de l’ANC, gestionar-ne les intervencions polítiques fora de la presó. A més, forma part de Junts per la República, un dels sectors organitzats dins de JxCat. És ex-batlle de Cerdanyola del Vallès per ICV i simbolitza la voluntat d’obertura ideològica que Sànchez i Carles Puigdemont li han volgut donar al moviment. La Crida batalla per no ser enquadrada en el centre-dreta i rema a contracorrent de la percepció que és l’enèsima refundació de l’espai convergent.

En la nova direcció hi ha alguns dels noms claus del nucli fundacional, com ho han estat la consellera de la presidència, Elsa Artadi; la diputada de JxCat Gemma Geis, totes dues molt properes a Carles Puigdemont; i l’ex-conseller socialista Ferran Mascarell. També hi són l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, d’ERC; i diversos membres del PDECat: Albert Batet, portaveu de JxCat al parlament i dirigent de confiança de Puigdemont; Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i home fort de Josep Rull; i Miquel Àngel Escobar, ex-delegat de la Generalitat a Barcelona i dirigent molt afí a Jordi Turull. Montserrat Morante és l’únic membre del govern de la Crida que és alhora integrant de l’actual direcció executiva del PDECat. La consellera de Cultura, Laura Borràs, connecta la cúpula amb Quim Torra.

Sànchez hi ha inclòs diversos dirigents provinents de l’ANC, com Assumpció Castellví, Jordi Pairó, Marcel Padrós i Irene Negre, alhora ex-militant d’ERC. Completen la direcció l’ex-diputada d’ERC Àngels Cabasés, l’ex-consellera socialista Marina Geli, l’experta en relacions internacionals Maria do Carmo Marques-Pinto, l’enginyer Josep Ferrer i la periodista Pilar Calvo. De la candidatura alternativa, hi han entrat la psicòloga Rosario Palomino i el politòleg Gerard Sesé.

Tots els noms
L’altra candidatura estava formada per l’advocat Jordi Ferrés, que ha optat a la presidència, i l’escriptor Oriol Izquierdo a la secretaria general. Han obtingut 115 vots. La resta de la segona llista a la direcció la formaven el treballador públic Francesc Xavier Almirall, el politòleg Xavier Altadill, el documentalista sanitari Jordi Céspedes, el politòleg Joan-Ramon Colomines-Companys, els historiadors Xavier Díez i Ricard Domingo, l’agent comercial Santiago Jorge Dorca, la professora de música Araceli Esquerra, l’ex-diputada de JxCat Isabel Ferrer, l’advocada Elena Fort, i la també treballadora pública Montserrat Grané. La resta d’integrants de la llista eren Mireia Mercader, infermera; Abigaïl Monells, gestora cultural; Ivan Ollé, metge-psiquiatre; Noèlia Sánchez, gerent de zona i dissenyadora del sector de mobiliari clínic; Pilar Sentís, psicòloga; i Santiago Vilanova, periodista ecologista. Inicialment, el jurista Hèctor López Bofill formava part de la llista, però va retirar la candidatura.

Els resultats de les votacions a la direcció han estat els següents:
Jordi Sànchez i Toni Morral: 2.417
Laura Borràs: 2.237
Elsa Artadi: 2.222
Gemma Geis: 2.192
Pilar Calvo: 2.028
Marina Geli: 1.966
Pep Andreu: 1.965
Ferran Mascarell: 1.937
Albert Batet: 1.857
Damià Calvet: 1.809
Carmo Marques-Pinto: 1.765
Miquel Àngel Escobar: 1.511
Jordi Pairó: 1.499
Irene Negre: 1.477
Rosario Palomino: 1.456
Assumpció Castellví: 1.446
Àngels Cabasés: 1.399
Montserrat Morante: 1.329
Josep Ferrer: 1.299
Gerard Sesé: 1.261

La Crida ha aprovat aquest matí les ponències ideològica i organitzativa, que passen a ser l’ideari i els estatuts de l’organització. Els inscrits al congrés constituent han ratificat esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que es dissoldrà quan es faci efectiva la República Catalana. No renuncia a cap via pacífica per a instaurar-la ‘a l’empara de la causa justa de la independència’.