02.03.2024 - 21:40
Avui es fa la Crida, que habitualment és la inauguració de les Falles, una setmana més tard que no és habitual i amb prou feines una setmana després del tràgic incendi de Campanar. S’hauria d’haver fet diumenge passat, 25 de febrer, però es va ajornar per la declaració del dol institucional, per respecte a les víctimes i afectats. Tot i això, la normalitat no ha tornat a la ciutat de València, que continua mirant cap a les runes de l’edifici calcinat.
L’acte serà a les 20.00 a les Torres dels Serrans i, segons que va avançar la batllessa, María José Català, hi haurà un gest de record cap a les víctimes. Tot i això, va dir que seria un acte de caràcter festiu, i no institucional. Divendres es va fer la primera mascletada, en què també es va retre homenatge a les víctimes amb un minut de silenci.
Les dates, tan desafortunades, i els comentaris que eixien aquell dia amb la boca petita dels curiosos que observaven les flames dels edificis de Campanar romandran en la memòria dels valencians: “Sembla una falla.” D’ací a pocs dies València i el foc tornaran a ser el focus de les informacions, aquesta volta amb un caràcter festiu i el regust amarg de la tragèdia encara de fons.
De fet, els veïns de les zones més noves han mostrat preocupació per la proximitat d’alguna falla a la seua façana. Segons alguns mitjans, és el cas de l’edifici número 52 del carrer de Trafalgar, prop de l’avinguda de França. L’administrador de l’immoble sembla que ha demanat a l’ajuntament que considere d’allunyar-ne la zona de focs de la falla Art i Ciència. La finca també té una façana ventilada, igual que els edificis de Campanar, coberta amb planxes de compòsit.
Més informacions apunten a una altra demanda per part de l’edifici conegut com l’Estrella, a l’avinguda de les Corts Valencianes, i que també té característiques semblants en la façana. No obstant això, fonts de l’Ajuntament de València han dit a VilaWeb que no els constava cap sol·licitud en aquest sentit.
La seguretat a les Falles
Malgrat la preocupació, al llarg de la història no hi ha hagut cap incident greu en aquest sentit relacionat amb les Falles. És a dir, no s’ha incendiat mai cap edifici. Tot i que sí que hi ha hagut alguna façana que s’ha fumat. Ara com ara, les mesures de seguretat i de prevenció contra possibles incendis durant les Falles són com més va més consistents. Hi participen tota mena de cossos de seguretat i de serveis (municipals, de la Generalitat i de la diputació), sobretot a la ciutat de València, on hi ha tres-centes noranta falles.
L’historiador i sociòleg Gil-Manuel Hernàndez, director dels Museus de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i un dels coneixedors més grans de la festa, explica que els bombers van començar a tenir un paper important a partir dels anys seixanta i setanta, quan les falles van esdevenir monumentals. “Les mesures de seguretat més modernes relacionades amb el foc comencen en eixa època, també perquè abans hi havia menys falles i no eren tan grosses”, diu.
Segons que explica, els bombers prioritzen els enclavaments més complicats, sobretot en les falles especials i les instal·lades al Carme o en llocs atapeïts. A més, prèviament es fa una avaluació de riscs i hi ha hagut casos en què les han tretes d’un lloc problemàtic per portar-les a llocs més amplis.
“En les últimes quatre dècades, el control de riscos d’incendi s’ha anat intensificant i extremant. També, cada vegada es demana més paperassa administrativa i de seguretat a les comissions falleres. Hi ha tot un dispositiu tècnic-administratiu i de seguretat que ha anat augmentant, amb legislació europea, etc. No solament en les Falles, també en Fogueres i en més pirotècnies en general. Ara, més que les falles, és més nova la qüestió de la proliferació d’envelats, que hi afegeixen risc”, apunta l’expert. No obstant això, la Junta Central Fallera (JCF) confirma a VilaWeb que aquests envelats són ignífugs i tenen la certificació corresponent de fa anys.
Algunes falles, sobretot les de la secció especial, instal·len lones ignífugues per protegir els edificis del voltant. Parlem amb la falla del Pilar, que ens explica com funciona aquest sistema. És una columna seca, és a dir, una canonada d’acer que els bombers connecten per baix, que tira un doll d’aigua constant a les lones, per davant i per darrere. “És un sistema de protecció perquè la calor no afecte ni tan sols les finestres”, explica Enrique Romero, membre de la falla, que recorda que aquest sistema fa almenys quinze anys o vint que es fa servir. A més, les falles han de tenir contractades assegurances per a cobrir qualsevol possible desperfecte. “Per a la cremada de les falles, hi ha molta seguretat. Jo diria que més que mai”, diu Hernàndez.
