23.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.05.2024 - 21:46
“Que facin objecció de consciència o insubmissió contra les directrius rebudes i treballin la literatura catalana amb cara i ulls i sentit i responsabilitat.” Aquesta és la demanda que ha fet el col·lectiu Pere Quart als professors de batxillerat arran de l’anunci de la desaparició de les lectures obligatòries a les proves d’accés a la universitat (PAU) del 2025, una mesura que feia temps que se sospitava que s’aplicaria, però que ara s’ha concretat.
No ha servit de res un manifest amb gairebé vuit-centes adhesions, la majoria de les quals de docents en actiu, impulsat pel col·lectiu Pere Quart. Ni tampoc els crits d’alerta fets per associacions d’escriptors, editors i llibreters. Ni les protestes dels departaments de filologia catalana d’algunes universitats. Ni els nefastos resultats dels informes PISA. Ni tan sols les reunions sectorials que va fer la consellera Anna Simó amb tot de gent que treballa al sector educatiu i que és afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual advertiren la consellera que aquesta proposta era un error gravíssim. Res no ha pogut impedir que es consumi la tragèdia i que les lectures obligatòries desapareguin de la selectivitat el 2025.
Per descomptat, el Departament d’Educació no ho veu així ni de bon tros. Fonts del departament expliquen: “Fins ara, l’alumnat de batxillerat havia de fer unes lectures obligatòries concretes a les assignatures comunes de llengua catalana i castellana. Com es va anunciar l’any passat, les PAU del 2024 seran les últimes que avaluaran aquest model, després d’una pròrroga. Ara, amb el nou currículum competencial, cada centre treballarà l’educació literària amb les lectures que consideri (en aquest sentit, el Departament d’Educació va proveint de propostes sobre lectura guiada i itineraris literaris que es poden consultar en aquest enllaç). Per tant, no hi haurà una llista de lectures concretes obligatòries, però l’alumnat de batxillerat haurà de fer diverses lectures per a consolidar les competències i els sabers necessaris, a proposta del centre. La lectura a batxillerat continua essent obligatòria, tant a les matèries comunes (que no tenen llista concreta) com a les de modalitat (que sí que en tenen). En conseqüència, el Departament d’Educació i el CIC han acordat que les PAU del 2025 i les posteriors avaluïn la competència literària amb preguntes sobre tòpics, gènere i recursos literaris, basades en fragments que no seran necessàriament els mateixos que hauran llegit els alumnes, però que els serviran per a connectar amb els sabers apresos i les lectures fetes durant l’etapa, tot avaluant el judici crític i la comprensió lectora.”
Si s’analitza bé què implica aquesta directriu del departament, és passar, novament, la pilota a cada centre, en aquest cas, en un tema tan sensible com el de les lectures de batxillerat de les àrees comunes. Què vol dir, això, a la pràctica? Doncs que cada centre treballarà lliurement, a partir de les propostes del departament, com explica la literatura catalana en el conjunt de l’assignatura de llengua i literatura catalana, que, recordem-ho, ocupa únicament dues hores setmanals dels estudis dels alumnes. Per tant, deixa a les mans de cada centre la possibilitat que els alumnes llegeixin llibres sencers o no, i quins, sempre dins el cànon de la literatura catalana. Segons el departament, sí que serà obligatori que es llegeixin dos llibres l’any, però no hi haurà cap prova específica que determini si s’han llegit o no, i tampoc una prova que faci homologable la prova a tots els centres educatius per igual.
Oriol González Tura, membre del col·lectiu Pere Quart, explica: “Se suprimeixen les dues lectures obligatòries de llengua catalana i tot el treball de contextualització i marc històric que es feia al batxillerat. Si a això, hi sumem que només es fan dues hores de l’assignatura, i el professor és més de llengua que no pas de literatura, implica que a la pràctica i amb aquesta llibertat dels centres la literatura queda bandejada.”
Fonts d’Educació diuen que ara tampoc no hi ha cap mecanisme que garanteixi que els alumnes hagin llegit els dos llibres que entren a les proves d’accés, i que això no és ensenyar literatura catalana, sinó que s’ha de despertar l’interès dels alumnes envers els autors. Els docents contraataquen dient que és impossible generar interès per una cosa que no pots fer conèixer ni pots explicar, que l’interès sorgeix quan tens temps per a explicar les virtuts de la literatura catalana.
Generació de diferències
González Tura també diu: “Les indicacions que es donen deriven del currículum i del treball de la literatura per itineraris, passant per obres i autors, la qual cosa és una entelèquia, perquè no hi ha temps material per a fer-ho i perquè això no vol dir llegir una obra sencera, vol dir fer tastets superficials i anecdòtics que decideixi cada professor, la qual cosa genera un problema de desigualtat i desnivell, perquè genera diferències.”
La decisió d’aquesta supressió de les lectures de batxillerat ja anunciada i ara confirmada ha originat una controvèrsia important a les xarxes i la indignació, sobretot, d’uns quants professors. Però també s’ha alertat de què pot implicar, això, en relació amb la diferència de classes entre alumnes. En aquest sentit, el col·lectiu argumenta: “Si suprimeixes la literatura i vas baixant el nivell, la gent que no té possibilitats econòmiques ni interessos culturals es quedarà amb aquest llistó més baix, mentre que la gent amb recursos i interessos trobarà camins, maneres per a superar aquestes llacunes, i això, novament, generarà desigualtat.”
Ara fa un any, aproximadament, el col·lectiu Pere Quart va redactar un manifest que diuen que és totalment actual. Arran d’això, varen començar contactes amb el departament, que va prometre que revisaria aquest aspecte, però no s’ha fet res. “Ens trobem del tot indefensos. No podem fer res més que queixar-nos i fer aquesta crida que dèiem abans a la insubmissió dels professors amb bona voluntat, coneixements i convicció. Un cop més, tot queda a les mans dels docents i dels centres davant la deserció del departament a l’hora de prendre decisions.”
Cal recordar que, a la universitat, la protesta l’han encapçalada individualment alguns professors de filologia catalana, alarmats per la mesura. “Oficialment, com a institucions, no han donat un suport explícit al manifest, però aquests professors que han signat el manifest també han alertat sobre el retrocés en el nivell d’aprofundiment en els continguts, que també ha baixat en picat i tenen la seva guerra particular.”
D’altra banda, el col·lectiu Pere Quart argumenta que la supressió de les lectures obligatòries al batxillerat entra en una contradicció flagrant amb el Pla Nacional del Llibre i la Lectura impulsat pels departaments de Cultura i d’Educació alhora. “Hi ha hagut una màxima preocupació expressada pels resultats lamentables a les proves PISA i també a les competències bàsiques, i ara aquesta mesura contradiu el Pla Nacional per a donar valor la tradició catalana i donar-la a conèixer. De sobte, tot això ens ho carreguem a batxillerat i encara més a la secundària, on és una utopia parlar de la història de la literatura catalana. És una paradoxa i una contradicció, es vol remuntar el nivell baix, però les accions van en direcció contrària, i davant d’això, ens sentim perplexos i indefensos.”
Res abans del segle XX
Sobre les literatures de modalitat, destaca també el fet que en literatura catalana no hi ha cap obra anterior al segle XX, com si no hi hagués hagut literatura abans o el seu coneixement no fos avaluable, es queixen alguns docents. Les decisions no han deixat el sector indiferent. La llibreria Adserà, una de les més actives a la xarxa X, advertia: “És tan indignant, que cada cop invisibilitzin més les humanitats. Ara venem a joves molts llibres de filosofia divulgativa i autoajuda, sobretot estoics. Generacions a qui s’ha ensenyat amb fets a l’educació que la lectura no té valor, que llegir i comentar els clàssics no serveix de res, que el batxillerat d’humanitats és de segona categoria… Com a societat, ho pagarem molt car, moltíssim.”
Cal recordar que el malestar amb l’ensenyament de la literatura catalana ve de molt lluny, quan es va decidir la unificació de les assignatures de llengua i literatura en una de sola. De llavors ençà, hi ha hagut un clam constant perquè es tornin a separar. El motiu és obvi: si el docent que imparteix la matèria és més de llengua que de literatura, la literatura queda arraconada. Ara li sobraran els motius.
