24.07.2018 - 10:52
|
Actualització: 24.07.2018 - 12:05
El Palau de la Música es va omplir per a celebrar la distinció amb la Creu de Sant Jordi d’una cinquantena de persones i entitats, per la trajectòria uns, pel compromís i l’activisme social i cultural uns altres, i per la tasca determinant i excepcional que fan encara uns altres. Tots sumats confegien una mena de trama espessa, interessant i complexa, d’històries grans i més petites, però totes molt compromeses amb les seves comeses d’aportació a una petita comunitat, al país i al món.
Entre la cinquantena de Creus de Sant Jordi lliurades ahir pel president de la Generalitat, Quim Torra, al Palau de la Música, l’Associació Catalana Pels Drets Civils, creada pels familiars dels presos polítics i exiliats, i la Fundació Proactiva Open Arms, reconeguda per la seva tasca immensa de salvament de refugiats a la deriva en embarcacions per la Mediterrània, van ser les entitats més aplaudides i ovacionades per un públic que s’aixecava dempeus. Dues entitats d’una gran força moral que defensen la vida, la dignitat, la llibertat de les persones.
L’escenari del Palau es feia estrany, amb una gran taula presidencial, de dimensions desproporcionades, on es van asseure de cara al públic el president Torra al mig, a la dreta el president del parlament i a l’esquerra la consellera de Cultura. Després, a les bandes, una mica estrets, la cinquantena de guardonats. En una, les persones premiades; en l’altra, les entitats. Dos mossos engalanats també els feien els honors allà mateix. Eren els més guarnits, perquè l’acte no anava pas de vestimentes ni lluentons, tenia una sobrietat que reforçava la suma de cultura i compromís que s’acumulava dalt de l’escenari, de vessants tan diversos i complementaris. Perquè es van premiar historiadors, músics, mestres i pedagogs, filòlegs, cirurgians, activistes culturals i socials, fotògrafs, il·lustradors, escriptors i traductors, folkloristes, pessebristes, economistes, submarinistes, esportistes, advocats, músics, directors de museus…
El públic semblava frisós, va aplaudir molt i va cridar ‘LLI-BER-TAT’ i ‘IN-DE-PEN-DÈN-CI-A’, però només dues vegades. Tampoc no s’hi veien banderes. Va sobtar l’excés de referències vinculades al cristianisme que hi van anar apareixent al llarg de les dues hores de cerimònia. Potser perquè es va triar el mite de Sant Jordi com a fil conductor, es va començar llegint un fragment de la conquesta de Mallorca de la Crònica de Jaume I i després es va triar sor Lucía Caram perquè fes el parlament en representació de tots els guardonats i va citar l’Evangeli.
Els moments més emocionants van ser musicals: Borja Penalba i Mireia Vives cantant la ‘Cançó de fer camí’ de Maria Mercè Marçal; Borja Penalba, Mireia Vives i Meritxell Gené cantant ‘Tal com havíem somniat’ de Leonard Cohen; i Meritxell Gené musicant el poema ‘Ciutat llunyana’ de Màrius Torres.
De fora del Principat només es va premiar la trajectòria de la cantant algueresa Franca Masu. Ni el País Valencià ni les Illes Balears no hi van ser representats. Però va ser el nom d’un artista valencià el que va retronar més fort en un moment fora de guió, quan el músic Borja Penalba va recordar que l’any 1982 el cantant Ovidi Montllor va refusar la Creu de Sant Jordi perquè estava disconforme amb les polítiques culturals d’aquell moment, que havien relegat la Cançó a l’ostracisme. Potser, va dir Penalba, ara sí que l’hauria acceptada.
L’acte no va deixar de reflectir la situació d’anormalitat política que viu el país, un país encara en xoc, que no vol oblidar els fets del Primer d’Octubre, amb el reconeixement de Roger Español com a Creu de Sant Jordi, que va patir la violència policíaca i va perdre un ull per una bala de goma aquell dia; amb l’aparició del president Puigdemont encara a Alemanya adreçant-se a públic i guardonats; amb la dificultat de celebrar aquest acte durant l’aplicació del 155, fa poques setmanes encara, quan l’autoritarisme del govern espanyol feia i desfeia impune en les institucions més importants del país; amb l’elaboració de la primera llista de guardonats a Brussel·les… És tot això que es va reflectir en la vetllada. I malgrat tot i per sobre de tot, es va fer visible i es va reconèixer un grup de persones de talent, perseverants, compromeses, que fan que un país sigui i sigui millor.
