02.07.2019 - 05:00
Estic amb el meu germà en un teatre de Madrid veient en directe l’actuació del mag Pop, i flipo. Desafia tots els meus sentits, la meva lògica, el meu cervell racional… El que veig em desarma, sembla impossible. Sembla màgia. Intento intuir el truc –perquè òbviament ha d’haver-hi truc– i com més em desconcerta, més em fascina. Com pot fer-ho? Que hi ha espills amagats? Oi que manipula la percepció de tots els assistents? Fa trampa amb els voluntaris? De segur que el truc és més sofisticat… o simple, qui sap.
Surto de l’espectacle i no paro de plantejar hipòtesis al meu germà, fins que riu i em diu:
—Quin científic que estàs fet… Sempre pensant en per què ocorren les coses.
—A tu no t’intriga?
—Home, sí, curiositat, però no en diria «intriga» ni tinc aquesta necessitat de comprensió que percebo en tu. Jo m’ho passo bé encara que no ho entengui.
«La sorpresa provocada per un mag en el seu espectacle genera un enigma que el nostre cervell vol comprendre»
Una reflexió apareix en la meva ment: potser és que els que tenim un pensament tan cientificoanalític estem avesats a buscar el mecanisme subjacent en els fenòmens que observem –a saber per què ocorren les coses– i això es manifesta indirectament en circumstàncies com anar al teatre a veure un espectacle de màgia? Els científics no es conformen a saber que fumar provoca càncer o que l’univers s’estigui expandint. Volen conèixer el mecanisme ocult –el truc–, perquè comprenent-lo potser podran descobrir com curar aquest càncer, deduir si altres fenòmens com les radiacions electromagnètiques poden o no provocar-lo, trobar noves lleis físiques, o simplement assaciar la seva gairebé patològica curiositat. M’agradaria fer aquest experiment: mostrar un truc de màgia a un grup mixt de científics i no científics, i tot seguit preguntar-los de 0 a 10 quanta inquietud senten per saber el truc. La meva hipòtesi és que seria major entre els científics.
Però, què implica aquesta incredulitat cap a la màgia «pura» i la cerca de mecanismes i explicacions racionals a allò que aparentment és impossible? És el que ens fa més escèptics? En màgia tothom sap que hi ha truc. Però què passa amb la telequinèsia, la hipnosi, el tarot, l’homeopatia o un altre tipus de màgia anomenada mentalisme? Ací la gent percep més grisos.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Pere Estupinyà. Escriptor i divulgador científic, Madrid. Presentador de El cazador de cerebros (La 2).
