02.07.2023 - 21:40
L’estiu va començar fa poc menys de dues setmanes i les platges ja són a vessar de gent. Les temperatures comencen a tocar el pic del termòmetre i és l’època de l’any en què la crema solar es converteix en el company de viatge de confiança. És essencial protegir la pell dels raigs ultraviolats, atès que una exposició excessiva pot causar cremades, envelliment de la pell, insolacions, aparició de taques i arrugues i, en els pitjors dels casos, el desenvolupament de càncer de pell. Per tant, protegir la pell de la radicació amb cremes solars és una acció fonamental, però hi ha una qüestió que molta gent no sap: moltes tenen un impacte directe en el medi, sobretot el marí.
Les cremes solars contenen unes quantes substàncies químiques basades ens filtres solars i filtres ultraviolats que permeten de blocar la radicació solar. La llista és extensa, però, a tall d’exemple, parlem de l’oxibenzona, l’octil metoxicinamat, l’octinoxat, l’octocrilè, l’enzacamene i el salicilat d’octil. Són el que es coneixen com a contaminants emergents i la seva presència a l’aigua pot implicar un risc per al medi, també per a la salut humana. Normalment, aquests composts no són sotmesos a una regulació específica de les lleis ambientals actuals que en limiti la presència a l’aigua. L’origen dels contaminants emergents és molt divers, tot i que es considera l’activitat humana com a causa principal, i les aigües residuals urbanes són una font d’emissió significativa.
Quan ens banyem, la crema s’acostuma a esbandir del cos i acaba a la mar. És aleshores quan es crea aquella mena de tel a l’aigua que s’observa a contrallum. Els experts i científics fa temps que adverteixen que l’acumulació dels composts químics poden ser tòxics per a les espècies i els ecosistemes marins, i fins i tot poden arribar a alterar els trastorns hormonals i reproductius dels éssers vius. “Et poses la crema pensant que és bo per a la salut, i moltes vegades no penses que té una segona vida. Això passa en tots els aspectes de la contaminació. Li donem un ús que pensem que és bo i al final ho llencem, en aquest cas a l’aigua, que és quan arriba el problema”, explica Enric Vázquez, investigador i sotsdirector de l’Institut d’Avaluació Ambiental i Investigació de l’Aigua (IDAEA), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
“No en som conscients. Veiem que aquests productes són com tots els altres, que te’ls apliques i desapareixen. Però no, van a parar en un altre lloc. Acaben en dissolució, ja sigui en l’aigua de la dutxa, el mar o els rius. Aquests composts orgànics, fins i tot en molt baixes concentracions, són tòxics”, afegeix Josep Mas, professor a la Universitat de Girona (UdG) i investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).
El CSIC ja va publicar un estudi el juliol del 2013 que revelava que les cremes solars alliberen una quantitat important dels components a la mar, que tenen conseqüències ecològiques sobre l’ecosistema costaner marí. El treball, que va comptar amb la participació de la Universitat de València, va analitzar l’impacte de protector sobre els ecosistemes marins en aigües costaneres de l’illa de Mallorca. “Les cremes solars poden tenir un efecte ambiental considerable a les zones d’intensa activitat turística”, explicà el responsable de l’estudi, Antonio Tovar.
Els coralls, els més amenaçats
El govern de la República de Palau, un estat pluriinsular de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, a uns cinc-cents quilòmetres de les Filipines, va impulsar una normativa inèdita ara fa tres anys. Es va convertir en el primer país del món a prohibir les cremes solars amb l’objectiu de protegir els coralls i la vida marina. Concretament, la legislació veta les cremes que contenen deu components químics o més, entre els quals l’oxibenzona i l’octinoxa, de què ja hem parlat. Així es recull en el document: “L’objectiu d’aquest reglament és protegir el medi marí verge de Palau dels efectes nocius de la protecció solar tòxica per als esculls. Els estudis científics indiquen que diversos ingredients químics de protecció solar són tòxics per als ecosistemes dels esculls de corall i la investigació en curs continua revelant noves amenaces que representen els ingredients addicionals de protecció solar química.” Segons el govern, els coralls de Palau són grans caladors i serveis ecosistèmics, i també són essencials per a l’economia del país, atès que són indrets pensats per a fer-hi busseig.
Segons que explica Vázquez, en alguns contexts la biota és més sensible que en uns altres, i ací l’exemple clar són els coralls. “Es veuen més afectats pels composts que no pas uns altres organismes. Quan anem a llocs on hi ha coralls és perquè normalment fa calor i sol. Ens posem crema i ens banyem per evitar cremar-nos. Però, sense adonar-nos-en, portem els contaminants a l’aigua i perjudica els organismes”, diu.
Un grup d’investigadors de la Universitat de Stanford (Estats Units) va publicar l’any passat un estudi que apuntava que l’oxibenzona perjudicava greument els coralls i que podria accelerar la desaparició d’aquests ecosistemes, que ara mateix són en perill d’extinció. “Vam trobar que l’oxibenzona causava una alta mortalitat d’una anemona de mar sota la llum solar simulada, inclosa la radiació ultraviolada (UV) (290 a 370 nanòmetres)”, detallaven.
Al Carib mexicà, més de dues-centes tones anuals de restes de cremes de protecció solar posen en perill la vida de la segona barrera de corall més gran del món. L’estudi, publicat a Applied Sciences, recull que a la Rivera Maia és visitada per més de quinze milions de turistes l’any i les platges no tenen regulacions sobre l’ús d’aquests productes, molts dels quals contenen substàncies perjudicials per a la vida marina.
No hi ha una regulació consensuada
Hi ha més indrets que han impulsat normes per a prohibir els protectors solars que continguin oxibenzona. A l’estat nord-americà de Hawaii, per exemple, es va aprovar el 2018 una legislació –que va entrar en vigor el primer de gener de 2021– que anava en aquest sentit, en un indret que és marcat especialment pel turisme.
Però, ara per ara, segons que relata Mas, la comunitat internacional encara no s’ha posat d’acord en una normativa per a fer-hi front, malgrat que fa anys que s’investiga. La Comissió Europea aprova cada dos anys la llista d’observació dels contaminants emergents que han d’analitzar-se a cada estat membre. La darrera es va publicar el 22 de juliol de l’any passat. “És una llista de components a tenir en compte de cara a les pròximes regulacions”, apunta Mas. De resultes de les anàlisis, la Comissió Europea valora si els contaminants de la llista d’observació cal incloure’ls a la llista de substàncies prioritàries. Però, segons Mas, també hi ha una derivada important, i és que, com que no estan regulats, l’administració no té l’obligació d’analitzar-los.
“Els contaminants emergents ara són en el punt de mira perquè ja s’ha vist que tenen uns efectes negatius i tenen un impacte. Ja s’avalua i, més a llarg termini que a curt, depèn del punt en què sigui el procés, se li aplicarà una legislació, es regularà o es farà el que calgui”, comenta Vázquez.
Quines alternatives hi ha?
Els composts químics que contaminen la mar són presents en la majoria dels protectors solars, però hi ha unes quantes alternatives sostenibles disponibles al mercat. L’ONG científica Haereticus Enviromental Laboratory (HEL) es dedica a fer créixer el coneixement científic, social i econòmic dels hàbitats ambientals naturals a fi de conservar i restaurar més bé els hàbitats i els recursos ambientals amenaçats. L’entitat ha fet una llista amb prop de vint productes químics que cal evitar i convé tenir en compte a l’hora de comprar protector solar:
- Microplàstic;
- qualsevol nanopartícula com l’òxid de zinc o el diòxid de titani;
- oxibenzona;
- Octinoxat;
- 4-metilbencilidè càmfora;
- octocrilè;
- àcid para-aminobenzoic (PABA);
- metil paraben;
- etil paraben;
- propil Paraben;
- butil Paraben;
- bencil Paraben;
- triclosan;
- homosalat;
- octisalat;
- àcid butiloctil salicílic;
- propilparaben;
- la pols de niló emprada en productes cosmètics i de cura personal.
Ecologistes en Acció va publicar ara fa uns anys un llistat de marques que contenen filtres tòxics que no són aconsellables per a la pell i la mar. Fer servir protectors solars és primordial i els experts demanen de prioritzar les biodegradables. D’aquesta manera, no tan sols es protegirà el medi, sinó també la salut humana.
