28.11.2015 - 10:00
La creixent urbanització i l’estil de vida “modern” han allunyat progressivament els nens i nenes del contacte amb la natura, en un sentit ampli (persones, animals, vegetals, minerals, llum, aire…). Les ciutats, convertides en llocs inhòspits, on es transita ràpidament, ja no resulten acollidores per a la infància. La contaminació, el soroll, els nombrosos perills i els escassos espais verds són condicions ambientals que, juntament amb els hàbits de vida sedentària i, en general, poc saludable, afecten negativament els delicats organismes infantils en el procés de creixement.
La infància d’avui pateix conseqüències directes o indirectes de les dificultats que troba per satisfer les seves necessitats d’aire net, silenci, espai, moviment, joc espontani, tacte i contacte amb altres éssers vius. I, entre aquestes, destaquen les malalties respiratòries, al·lèrgies, obesitat, miopia, retràs en el desenvolupament, trastorns del son, estrès, hiperactivitat, depressió, o problemes de conducta i aprenentatge. A més, separades del món natural, les criatures perden el seu sentit innat de relació amb la vida (biofilia) i poden desenvolupar allò que David Orr denomina “biofobia”: temors i aversió a un entorn que perceben com estrany, incòmode, brut i amenaçant. Les “bestioles” els espanten, la terra i el fang els fan fàstic, tenen por a embrutar-se, a ser atacats o a patir un accident. Aquests comportaments i creences, de manera general adquirits, confirmen la necessitat de mantenir-se a distància dels altres ésser vius i, lamentablement, tanquen el cercle.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
