13.01.2018 - 22:00
L’economia catalana creix en aquests moments a un ritme del 0,82% intertrimestral (sobre el trimestre passat), mentre que l’espanyola ho fa al 0,77%. Aquestes són les últimes dades que va facilitar divendres l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal espanyola (AIReF), després d’aplicar l’indicador de ‘creació d’empreses’ a la predicció del PIB en temps real de Catalunya. El dia anterior, ja havia millorat la dada –i eixamplat la diferència amb Espanya–, després d’haver introduït el creixement de la producció industrial (IPI), d’un 7,8% al novembre, enfront del 4,7% d’Espanya.
Som, doncs, en una situació curiosa. D’una banda, la gran majoria de mitjans de comunicació i els polítics del 155 diuen a qui vulgui llegir-los, veure’ls o sentir-los que Catalunya s’enfonsa en la crisi i les empreses continuen anant-se’n. I, de l’altra, les dades estadístiques caminen en sentit contrari, milloren i els neguen tota raó. S’han magnificat els sots en alguns punts, com en el turisme del mes de novembre, però s’ha posat el silenciador davant la positiva evolució de la indústria, el rècord de passatgers del Prat el 2017, el 10,2% de creixement en les exportacions d’octubre (són el 26% de les espanyoles) o el 29% de creixement en el moviment de mercaderies en els ports catalans de novembre (+ 58%, en els contenidors). Sembla com si no interessés que se sàpiga…
Doncs que quedi clar que la màquina productiva catalana no s’ha aturat i continua avançant a una velocitat molt elevada. Si analitzem l’actual, per exemple, ens donaria un ritme equivalent al 3,3% anual, que ho és tot menys dolent. De totes maneres, cal fer una advertència amb aquest nou indicador de l’AIReF. D’una banda, és un avenç enorme, ja que és un termòmetre de l’evolució de l’economia en temps real. Però, de l’altra, és perillós perquè una mala dada, com va passar amb la de les vendes al detall d’octubre, pot enfonsar la previsió. És a dir, és un indicador d’aproximació que pot tenir unes oscil·lacions importants al voltant del punt mitjà, que és el que es publica. Per tant, cal utilitzar aquest instrument amb molt de compte, ja que no serà fins al final del trimestre que acabarà coincidint amb el PIB (Producte Interior Brut) que calcula la comptabilitat d’Espanya.
L’AIReF pren deu indicadors per a Espanya i deu per a Catalunya (només es fan aquests càlculs per a aquests dos territoris). Els indicadors s’han triat entre aquells el seguiment dels quals porta a una correlació més alta amb el PIB històric. ‘Aquesta combinació permet d’anar actualitzant les previsions a mesura que es va disposant de nova informació sobre els indicadors que integren el model, de manera que es té una visió permanentment actualitzada o en temps real de l’estat agregat de l’economia espanyola i catalana’, segons que diu la web de la institució. D’entre els indicadors, només n’hi ha quatre de coincidents entre Espanya i Catalunya: treballadors en alta laboral a la seguretat social, ocupats segons l’EPA, importacions a preus constants i l’índex de producció industrial. La resta són diferents per a tots dos índex. Demà, per exemple, hi haurà una actualització en el d’Espanya amb les vendes de les grans empreses de novembre, mentre que a Catalunya, les properes actualitzacions seran el dia 19 de gener amb les importacions i el dia 25 amb l’EPA (ambdues també a Espanya).
En definitiva, doncs, no sembla que l’any comenci malament en l’economia. I això ho sembla corroborar la marxa del consum en les darreres setmanes. Em comentaven, dimecres passat, a Comertia, que els seus establiments associats han tingut una bona campanya de Nadal (des del black friday fins a Reis) i que, segons els sectors, els creixements respecte a les vendes de l’any passat van des del 3% fins al 12%. Són unes xifres molt bones. Sobre la marxa de les rebaixes, no han volgut avançar res fins que hagi passat una setmana des de l’inici, encara que amb la liberalització, el seu interès com a indicador de la conjuntura ha perdut uns quants punts.
