31.03.2025 - 19:50
“Allò que els ensenyen a l’escola no els prepara per a la realitat que es trobaran en acabat, quan facin el salt laboral, ni tan sols s’acosta a les necessitats que tenen les empreses. Lluny de convergir, les tendències que segueixen les dues línies cabdals en el mercat –educació i necessitats laborals– sembla que divergeixen més. Com conjugar aquesta realitat amb la necessitat de cobrir els llocs de feina qualificats que va deixant la gent de més edat?” Aquest paràgraf no ens aporta res de nou, oi? Només té una curiositat, que el vaig escriure en un article de La Vanguardia l’abril del 2007. És a dir, que fa divuit anys que sentim la mateixa cançó, o molt semblant, segons la qual els empresaris no troben la gent que necessiten, i sembla que no hagi passat el temps. Tan difícil és posar fi a aquesta divergència? De llavors ençà, s’ha fet alguna cosa, sobretot s’ha avançat en FP, però queda clar que no n’hi ha prou.
I no n’hi ha prou perquè com més va hi ha més empreses que es queixen dels problemes que tenen per a contractar la gent que necessiten, sobretot les petites i mitjanes. I la situació és general, a tota mena de sectors i feines. Hi ha qui sempre diu que la raó és que no es paga prou, però no crec que sigui això i prou. Si el problema fos únicament aquest, no s’estendria a gairebé tots els sectors, com passa ara. Sembla que no trobem la manera d’encaixar l’oferta i la demanda. I, més complicat encara, no s’entén com aquesta situació pot conviure, per exemple, amb una de les taxes més altes de desocupació juvenil –i general– en l’àmbit europeu. Cal recordar que a Catalunya aquesta taxa per als joves és del 22,4%, a final del 2024, i a l’estat espanyol, del 26,9%, segons l’INE.
Una magnitud en què es reflecteix clarament aquesta dificultat és el temps que triguen les empreses a completar un procés de selecció determinat. Un estudi interessant de la PIMEC i la UOC, elaborat amb dades del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, publicat fa pocs dies, posa de manifest aquest problema, en què tots, com a societat, hi perdem i ningú no hi guanya.
Segons les dades de l’enquesta en què es basa l’estudi del “Quart focus del baròmetre sobre les necessitats de talent de les pimes catalanes”, resulta que un 30,3% dels processos de selecció s’han cobert en un període de temps comprès entre els sis mesos i l’any; un 30,1% han tardat entre tres mesos i sis, i un 27,6% s’han tancat en tres mesos o menys. A més, un 5,4% dels processos han requerit més d’un any per completar-se.
Els autors de l’estudi consideren que aquestes xifres evidencien que les pimes afronten dificultats i desafiaments significatius per a completar els seus processos de selecció. Gairebé la meitat (el 48,6%) de les empreses que han començat un procés de selecció han tingut dificultats significatives per a cobrir la vacant amb el perfil professional necessari.
Em comenta la directora de l’àrea de treball de PIMEC, Sílvia Miró: “Cal destacar que les empreses de menor dimensió sovint utilitzen canals de captació diferents dels de les grans empreses, i cal fer servir eines com aquest baròmetre per a complementar i captar millor les seves necessitats”. Es mostra molt crítica amb les polítiques actives de l’administració. “Si no milloren, continuarem castigant la competitivitat i el creixement de les nostres pimes”, diu. L’estudi també posa de manifest la importància de tractar les necessitats de talent específiques de les pimes, atès que aquestes empreses representen el gran gruix del teixit empresarial català i són responsables d’una porció molt significativa de l’ocupació i la generació de riquesa.
“Necessitem un sistema que tingui en compte aquesta demanda, atès que el 67% de les pimes que han començat processos de contractació els darrers divuit mesos no troben candidats per als llocs de feina que busquen en un termini que es pot considerar raonable”, es queixava el president de la PIMEC en l’acte de presentació. I afegia: “Per això és tan important la tasca que fem amb la UOC de posar dades i analitzar allò que passa en l’àmbit de la formació, que és un dels elements estratègics més importants en què podem invertir.”
En la comparació per la grandària de les empreses, segons l’estudi, la situació és més complicada en les mitjanes, entre 50 treballadors i 99, i en les petites, entre 10 treballadors i 49: el 68,18% i el 55,6%, respectivament, de les vacants obertes per aquestes empreses han estat considerades “difícils de cobrir”.
Aquestes dificultats per trobar els perfils professionals amb les competències necessàries són especialment evidents en alguns sectors, com ara, el de la construcció, on el 65% de les posicions vacants es consideren de “difícil cobertura”. Una situació que es repeteix en la indústria manufacturera (50%), les activitats professionals (50%), l’educació (50%) i en el comerç (49%). M’explica Miró que “difícil cobertura” és “una definició que fan les mateixes empreses enquestades dels llocs on habitualment els costa més de trobar les persones adients”. I afegeix: “Moltes empreses acaben contractant persones amb els coneixements tècnics i després les acaben de formar a casa.”
I quins són els nivells formatius més reclamats? En més de la meitat de les vacants ofertes per les pimes, són ESO, batxillerat i FP, i les que han requerit un nivell superior representen només un 17,5% del total. Quant a les competències més sol·licitades en les vacants ofertes per les empreses participants, destaquen l’atenció als clients, la comunicació i la proactivitat, és a dir, competències toves.
En conseqüència, l’estudi subratlla que la formació i el desenvolupament en aquest tipus de competències podrien millorar l’ocupabilitat dels candidats. De totes maneres, com apunta Miró: “Cal continuar indagant en les causes d’aquesta manca de candidats en un context de taxa d’atur elevada en relació amb l’àmbit europeu. En particular, cal entendre si falten canals per a arribar als candidats potencials, si els treballadors no es presenten a les ofertes perquè no es consideren prou qualificats, o bé si, tot i estar qualificats, no estan disposats a treballar en les condicions ofertes.”
