02.12.2022 - 11:57
|
Actualització: 02.12.2022 - 13:37
Diferents entitats en defensa de la llengua commemoren la diada dels Drets Lingüístics, que és el 4 de desembre, lliurant l’informe anual sobre la violació d’aquests experimentada i patida per la ciutadania.
Segons aquest informe, enguany s’ha detectat un augment del 20% en les vulneracions. A parer de la representant d’Escola Valenciana, Maria Nebot, aquest augment té a veure amb el fet que la gent està perdent la por a denunciar quan pateix una vulneració lingüística. Amb tot, considera que encara hi ha moltes vulneracions que romanen invisibles perquè els afectats no ho perceben com un mancament.
Segons l’informe que les entitats han lliurat al director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, Rubén Trenzano, tres de quatre menysteniments es produeixen a l’àmbit de les administracions públiques. Això és, als ajuntaments, les universitats, les diputacions, les mancomunitats, les empreses públiques, les conselleries, els ministeris o als cossos i forces de seguretat de l’estat.
I dins aquest àmbit administratiu, les denuncies més freqüents són les que es produeixen a l’àmbit de la sanitat. Més en concret, als centres de salut o als hospitals s’hi registren una de cada dues vulneracions. “Això fa palesa la necessitat d’assegurar la competència lingüística de forma indispensable”, ha dit Nebot, que defensa que la proposta de requisit lingüístic que dilluns va presentar la Generalitat és del tot insuficient. “És discriminatòria i una oportunitat perduda”, ha insistit.
Segons l’informe presentat avui, geogràficament, la vulneració dels drets es detecta de nord a sud del País Valencià i és present tant als pobles més menuts com a les grans ciutats. Les administracions més citades són la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Alacant.
126 denúncies
La tipologia de les 126 denúncies recollides enguany és diversa. Moltes d’elles han estat difoses pels usuaris mateixos a través de les xarxes i recollides pels mitjans de comunicació.
Un bon gruix té a veure amb l’esquifida oferta de televisió en català. Programes i enllaços a pàgines oficials de conselleries que s’obrin en castellà per defecte. Es denuncia també que el pla del Metro València encara manté castellanitzades les estacions d’Albereda i Colom. Hi ha els casos d’una clienta expulsada en un pub per parlar en castellà, d’una doctora de l’hospital General de València que no permet expressar-se en català una usuària, el Banc de Sabadell de Gata de Gorgos que discrimina el català, un restaurant de Peníscola que fa fora uns clients perquè parlen valencià.
La ciutadania també ha denunciat que les provés d’accés a la policia autonòmica valenciana no tenen el català com a requisit, o que RTVE fa un concurs de pòdcasts per a alumnes d’institut només en castellà. Un doctor del Centre de Salut de Bnilloba no permet expressar-se en català a una usuària. També s’ha denunciat que l’ajuntament de l’Olleria no fa comunicacions en català, o a la recepció de l’Hospital Maria Baixa demanen un usuari que parle en castellà. A l’àmbit esportiu, un àrbitre va exigir a l’entrenador de la UD Carcaixent que parlara en castellà. L’informe recull la denúncia del tiktoker Apitxat, que no va poder ser atés en català a les urgències de Sagunt.
Consulteu ací l’informe complet amb les 126 denúncies presentades.
Les entitats
Les entitats que han elaborat i signen l’informe sobre les vulneracions lingüístiques patides pels valencians són Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Intersindical Valenciana, BEA, SEPC, STPV, Associació Ciutadana i Comunicació (ACICOM), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), FAMPA-València, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet i Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV).
