Creixement més pausat de les exportacions al maig

Les exportacions de béns van créixer d’un 4,8% interanual a Catalunya el maig del 2023, en què van destacar les de béns de consum, amb un 24,0%. No ha estat un mes gens fàcil per als exportadors, com ho demostra el fet que les vendes de l’estat a l’exterior han disminuït d’un 3,1% interanual, en la línia que han disminuït a l’entorn: a la zona euro han baixat d’un 4,0%, la mateixa magnitud que a Alemanya. El maig, doncs, es presenta com un mes a tenir en compte, ja que podria significar una inflexió en el recorregut fortament alcista que hi ha a Catalunya de fa molts mesos. De fet, és el segon mes en què es mostra aquest alentiment, car a l’abril, l’augment va ser del 6,1%. En una visió més interna, cal dir que el pes de l’exportació catalana dins l’estat espanyol ha estat del 26,6%, un dels més alts dels darrers temps.

En aquest alentiment, un factor important és el de l’exportació de derivats del petroli, que si bé aquí té una importància relativa, és més forta per tot l’estat. Pensem que l’agost de l’any passat –en els moments més alts– van arribar a representar un 10% del total estatal, mentre que a Catalunya el pes era al voltant de la meitat. Però per a nosaltres és més destacat el ritme més baix de l’exportació alimentària (1,9%) i química (4,8%), que són dos dels sectors capdavanters en l’exportació catalana. Cal dir que aquest alentiment hauria estat molt més fort si la tercera pota clau de l’exportació industrial catalana no hagués tingut un comportament excepcional. Em refereixo a l’automoció. La renglera “vehicles de motor i altres materials de transport” ha crescut d’un 72% interanual, que és el mateix creixement registrat en l’acumulat durant els cinc primers mesos de l’any.

Comento el fet amb Joan Tristany, director general d’Amec, que em dóna una explicació prou plausible del que passa en aquest sector. “Hem de pensar que les exportacions totals catalanes han acumulat un augment interanual del 15% en els cinc primers mesos de l’any. Doncs bé, un 8% d’aquest 15% –més de la meitat– correspon a l’automoció. Hem de pensar que ara el sector es va recuperant, més tard que uns altres, com l’alimentació o el químic, que ja fa temps que van recuperar-se.” I em recorda que el sector té més importància a l’economia catalana que no pas a la de tot l’estat, per això hi ha diferència en els creixements globals. Efectivament, si el creixement exportador de l’automòbil registrat a Catalunya és del 72,6%, a tot l’estat és del 30%.

Per altra banda, insisteix que fer anàlisis amb un sol mes de base pot dur a errors. I té tota la raó. Cal mirar l’acumulat dels cinc primers mesos per veure les coses amb més amplitud. Aquí la diferència entre Catalunya i tot l’estat també és important: un 15,1% davant un 6,4%, respectivament. Cal destacar també que els sectors fonamentals a Catalunya, com l’alimentari i el químic, tenen un creixement acumulat fins el maig del voltant del 10%. “Haurem de veure les xifres del juny. Serà clau. Veurem si el maig ha estat un sotrac o alguna cosa més. Crec que, en general, anem bé, però compte amb la diferència que hi ha entre el maig i la mitjana de l’any. Cal estar alerta”, comenta.

Li demano com veu els empresaris i la resposta és clara: bé, però… “Veig que als empresaris, en general, els va bé, però noto que les expectatives que tenen són més moderades per als mesos vinents. Els veig més conservadors. No creuen que es pugui mantenir el ritme de creixement que tenim. Això em fa pensar en un alentiment de les exportacions els mesos vinents. Sobretot, veient què passa amb els nostres principals clients.”

Precisament avui hem sabut els índexs IFO alemanys corresponents al juliol sobre la confiança empresarial i han sortit negatius, amb una lleugera millora (sobre previsions) només en allò referit als mesos vinents. Això lliga amb l’avanç parcial dels índexs dels directors de compres (PMI) que vam saber abans-d’ahir i que no presenten una situació gaire bona per als dos grans països de la zona euro: França i Alemanya.

Els comentaris que fa el director de l’informe no són positius. Diu, ben clarament: “El sector manufacturer continua essent el taló d’Aquil·les de la zona euro. Els fabricants han tornat a reduir la producció al juliol, mentre que l’activitat del sector serveis continua expandint-se, si bé a una velocitat més lenta que en mesos anteriors.” Vet aquí el diagnòstic. I diu que l’economia de la zona euro, probablement, continuarà la trajectòria a la baixa els mesos vinents, “ja que el sector serveis continua perdent impuls”. Haurem d’esperar uns dies i veure què diuen sobre l’economia espanyola en l’informe definitiu del juliol.

Mentrestant, no podem passar per alt que avui l’FMI ha decidit d’augmentar les seves previsions sobre l’economia estatal fins al 2,5%. El Ministeri d’Afers Econòmics espanyol ha destacat de seguida que la revisió a l’alça situa Espanya com l’estat desenvolupat que més avenç registrarà el 2023. “En un entorn internacional d’incertesa, l’FMI millora un punt l’estimació de creixement del PIB d’Espanya, una de les revisions a l’alça més grans”, ha valorat el ministeri en un comunicat. Així mateix, ha destacat que, segons aquestes previsions, enguany es creixerà gairebé el triple que no es calculava per a la zona euro (0,9%) gràcies al bon comportament dels serveis i el turisme.

I, mentrestant, què fan els empresaris catalans a l’exterior? Parlo amb Cristina Serradell, directora de la Unitat de Negoci Internacional d’Acció, que és optimista atès el comportament que observa. “Veig les nostres empreses a un nivell d’activitat molt alt quant a prospeccions sobre els mercats exteriors. Sí que és veritat que del juny ençà es nota l’efecte negatiu d’Alemanya. Les grans empreses, em diuen del CESCE, han fet una certa reducció d’activitat, però no és un fet generalitzat. Aquí anem mantenint el ritme de l’any passat. Veig que hi ha molts projectes de pimes d’inversió, comercial i productiva, fora. Un fet remarcable és l’interès pels EUA. Cada vegada són més els qui veuen que és el mercat més gran i la necessitat de ser-hi presents. Sobretot, del punt de vista comercial, però també per a desenvolupar allà algun procés productiu. Temíem que tot això s’alentís, però no ho sembla pas.”

Les paraules de Serradell confirmen un fet que sempre ha estat present a Catalunya, però que en aquests moments continua amb força. És qüestió de créixer amb la mirada posada fora les fronteres. Avui hem vist que el ritme exportador s’ha alentit. Això no obstant, ens diuen d’Acció que els empresaris no defalleixen en aquest camí. I això, després dels anys difícils que hem passat, cal valorar-ho molt positivament.