29.01.2021 - 19:50
“Les dades interanuals de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2020 a Catalunya no són bones, però l’augment de la població ocupada i activa de l’últim trimestre és un bri d’esperança.” Aquest va ser el titular del comentari que va fer ahir el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, sobre l’EPA del quart trimestre. I cal dir que té raó. Una baixada de l’ocupació de 138.000 persones i un augment dels desocupats de 132.000 no és un balanç engrescador, sobretot perquè aquesta xifra pot ser encara més alta, a causa de la gent afectada per un ERTO que no computa com a desocupada. L’esperança a què es refereix el conseller és, en part, decebedora, perquè es deu a l’augment de 17.000 ocupats en el quart trimestre, pràcticament tots en el sector serveis i a temps parcial.
La realitat és que, respecte del quart trimestre del 2019, l’ocupació ha disminuït d’un 4%, el mateix ritme de descens registrat el trimestre anterior; són, doncs, tres trimestres consecutius de davallada de l’ocupació a Catalunya. Per a clarificar una mica més la situació real, l’Observatori del Treball de la Generalitat aplica a la seva anàlisi un indicador complementari al de la població ocupada, que són les hores treballades, que en les circumstàncies actuals permet de copsar millor l’efecte total de la crisi sanitària sobre l’ocupació. I resulta que, en termes interanuals, les hores treballades setmanals per la població ocupada han disminuït més pronunciadament que l’ocupació (-7,3%, davant el -4%), tot i que la caiguda s’ha anat moderant, després d’haver registrat un descens del 29,8% el segon trimestre del 2020. Vol dir que estem una mica pitjor del que diuen les xifres, doncs.
Aquesta introducció era necessària per a valorar més el fet que l’ocupació en el sector de les TIC durant l’any ha crescut d’un 13,1% i que el seu pes en el volum total de treballadors a Catalunya, que era residual fa uns anys, ara ja representa gairebé el 4%, amb pràcticament 130.000 persones. Quin és el motiu? Parlo amb dues persones que en saben molt, d’això: Joan Romero, conseller delegat d’Acció, i Joan Ramon Barrera, president de la Fundació CTecno. I, segons que em diuen, resulta que la pandèmia és la clau.
“L’oferta tecnològica cobreix unes necessitats que s’han fet més paleses durant la pandèmia. La pandèmia ha forçat una transformació digital que no s’havia fet fins ara. Moltes empreses han hagut d’acomodar els seus sistemes per a permetre el treball des de casa; altres han vist urgent canviar la seva manera de vendre i han hagut de condicionar o crear el seu canal de vendes en línia, i fins i tot, la sanitat s’ha vist forçada a transformar la manera habitual de fer i aplicar la telemedicina. Són tres exemples. Això ha accelerat el procés de digitalització i moltes empreses que ofereixen serveis de tecnologia han vist créixer la demanda i han hagut d’ampliar plantilles”, m’explica Barrera.
Aquesta és la raó de la marxa a contracorrent del sector en l’ocupació. “De fet, ja fa temps que la tendència és a l’alça. Aquests últims anys s’han creat moltes empreses al sector. L’última dada que tenim és la del 2019 i ja eren 16.400. Durant el 2020 n’hauran estat moltes més, perquè la demanda ho ha requerit. Són empreses que donen solucions per al control remot i, al costat de companyies grans, hi ha un estol de pimes locals que treballen en la major part dels projectes que van apareixent. De fet, el percentatge més gran de start–ups que surten van lligades al món de les noves tecnologies”, comenta Joan Romero.
La part positiva de la pandèmia –si és que una tragèdia en pot tenir– és que ha accelerat la transformació digital de moltes empreses, lligant-les a nous conceptes de producció i de venda. Ara cal veure si el canvi és un fet puntual per a resoldre problemes urgents o ha obert els ulls a molta gent per afegir-se a la tendència. Tant Romero com Barrera es decanten per la segona possibilitat. Tots dos opinen que s’ha accelerat aquest nou camí, amb la pandèmia com a trist catalitzador.
Hi ha un fet important que cal tenir en compte. Moltes empreses catalanes del sector treballen aquí i han sortit amb èxit a l’estranger. “És un sector que té una demanda global que es multiplica i mantindrà el creixement de l’ocupació. És un dels sectors amb més garanties de futur ara per ara. De moment, el 2021 continuarà creixent”, diu Romero. I Barrera afegeix: “Barcelona i la seva àrea metropolitana no deixen de ser un pol d’atracció per a la inversió estrangera. Això fa que les empreses d’aquí necessitin cada vegada més talent i hagin de fitxar gent preparada. Necessiten sobretot tecnòlegs, com programadors, desenvolupadors, etc.”
Vet ací una sortida molt interessant per als joves que han de decidir el seu futur professional. Cal incentivar-los i engrescar-los perquè derivin els seus estudis cap a aquest terreny. Com més vagi, més empreses –i el país– els necessitaran. Romero insisteix en un dels punts febles d’aquest vessant dels estudis: les noies. “L’element femení ha d’incorporar el seu talent a la tasca. Necessitarem molta gent i, fins ara, a les noies els ha costat molt d’entrar en aquesta branca d’estudis. En canvi, les qui hi són demostren fer-ho molt bé. Hi ha una dada poc coneguda i molt interessant. L’ecosistema català de les start–ups tecnològiques, en el seu vessant de fundadors i cofundadors, és el primer d’Europa en nombre de dones al capdavant. Malauradament, encara és molt lluny de la paritat amb els homes. Però això hauria d’animar moltes noies a seguir aquest camí.”
L’EPA del quart trimestre aporta aquesta dada, que potser a molts els ha passat per alt, però que em sembla que és molt important que es difongui. Per una banda, com una realitat d’ocupació per al país i, per una altra, com a futur a seguir en el camp de la formació, perquè la necessitat hi és i el talent també. Cal que els ajudem, amb urgència, a trobar-se.
