02.09.2023 - 10:11
|
Actualització: 02.09.2023 - 19:31
El nou interès per les proteïnes “alternatives” ha obert la porta de l’agroindústria catalana al món dels insectes, un sector encara en fase de consolidació però que ha viscut un cert auge aquests darrers anys.
Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, d’ençà del 2020 a Catalunya hi ha cinc explotacions registrades per a produir insectes, i tres més en tràmit. Tot i aquest creixement, el negoci se centra avui a produir insectes per a pinso, sobretot per a piscifactories. Malgrat això, institucions com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ja parlen dels insectes com els “candidats ideals” per complementar les fonts tradicionals de proteïnes, i empreses com la reusenca Iberinsect treballen per anticipar-se a l’auge del consum.
“Fa cosa de vint anys, menjar sushi era una cosa especial i si ho parlàvem amb els avis ens deien que no estàvem bé, però avui ho fa tothom. El futur és per als valents, per tant, Déu dirà”, explica a l’ACN Jordi Calbet a les oficines d’Iberinsect. A parer seu, aquest negoci pot ser molt important els anys vinents, primer per a l’alimentació animal i, més endavant, per a l’alimentació humana.
Ibertinsect va néixer fa tres anys pensant en la necessitat de trobar proteïnes més enllà de la ramaderia tradicional. De fet, Calbet alera que Europa és avui un continent deficitari en proteïnes i que en depèn molt de la importació. Això, afegit a l’augment de la població i el canvi climàtic, fa que cregui que l’explotació d’aliments innovadors, com ara els insectes, podrà ser rendible i estratègic per a la sostenibilitat del sistema alimentari a curt termini. “La sobirania alimentària és part de l’ADN del sector dels insectes”, ressalta.
També volen assenyalar que criar insectes té un impacte ambiental molt reduït en comparació amb la ramaderia tradicional. En aquest sentit, Calbet diu que la petjada hídrica i de carboni del seu negoci és molt petita. A més, explica que els cucs o els grills no generen gas de metà ni consumeixen aigua, de manera que són una manera molt eficient de generar proteïnes. A més, recorda que la dieta natural dels peixos o els porcs incorpora insectes, de manera que és positiu que tornin a formar part de l’alimentació a les granges modernes.
Sense normativa pròpia
Tot i les bones perspectives del negoci dels insectes, la regulació encara va un pas enrere. “Tots els llocs on es crien insectes tenen la consideració d’explotació ramadera, el que passa és que no hi ha una normativa específica sectorial com sí que existeix per al porcí, l’aviram o el boví”, explica a l’ACN el cap d’ordenació sectorial ramadera del departament d’Acció Climàtica, Gumersindo Villa. Per solucionar-ho, d’ençà del 2020 les granges d’insectes poden registrar-se a Catalunya, un pas que fins ara han donat cinc explotacions, dues a les Terres de l’Ebre i Tarragona, dues a Ponent i una Girona.
“És un sector emergent”, reconeix Villa abans de ressaltar que Catalunya ha estat pionera a dibuixar un marc regulador propi per a aquesta activitat. Respecte dels mercats d’aquestes explotacions, indica que van principalment a l’alimentació animal, especialment a les piscifactories. Tot i això, el govern apunta que a Europa ja hi ha quatre varietats permeses per a alimentació humana, però les més populars són el grill domèstic i l’anomenat “cuc de la farina”.
Villa ressalta que els requisits que es demana al sector no són complicats, de manera que l’envit principal és trobar un mercat estable per a la producció que podria passar per la complementació nutricional. Pensa que és evident que els insectes tenen un valor proteic que els fa interessants com a aliment, especialment en un moment d’augment dels costs lligats a la inflació, la sequera i l’encariment de l’energia.
Malgrat l’interès de productors i administracions, el consum humà d’insectes és encara anecdòtic a Europa i la presència als supermercats, testimonial. Per canviar-ho, algunes veus acadèmiques fa temps que en defensen les bondats nutricionals, econòmiques i de sostenibilitat. De fet, aquest mateix any, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va publicar una enquesta que deia que més de la meitat de la població opinava que la ingesta d’insectes podria ser una font alternativa i sostenible de proteïna. A més, s’apuntava que el consum d’insectes millorava la salut intestinal i augmentava les concentracions sanguínies d’aminoàcids.
Una pràctica habitual a Europa durant segles
La UOC també detalla que l’entomofàgia –menjar insectes– era una pràctica comuna a Europa fins i tot en temps de l’imperi romà. A més, recorden que la ingesta d’insectes de tota mena s’ha mantingut viva fins als nostres dies en països com ara la Xina, Tailàndia, el Japó, Colòmbia, Mèxic, el Perú i el Brasil de manera més o menys estesa.
En un context molt marcat per l’escalfament global i l’augment constant de la població a tot el món, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha optat també per promoure la necessitat d’examinar les pràctiques modernes de la ciència dels aliments per augmentar el comerç, el consum i l’acceptació dels insectes. Tot i que la seva expansió no ha estat gaire ràpida fins ara, l’optimisme del sector s’ha traduït en un interès que el govern certifica que és en ple creixement.
