15.02.2022 - 13:48
|
Actualització: 15.02.2022 - 14:48
Un fil de Twitter ha obert un debat inèdit sobre la indumentària a les Falles de Sant Josep de València. Alícia, membre de la comissió Castelló-Sogorb de la capital denunciava que la seua parella, Laura, no es podia vestir amb saragüells per a participar en actes oficials com ara l’ofrena floral a la Mare de Déu. Recordava que el reglament faller és tan estricte quant a indumentària, que es preveuen sancions per a qui no el complesca estrictament.
Creo que debo explicar por qué ELLA (Remarco lo de “ella” porque desgraciadamente es importante) no se puede vestir con la indumentaria valenciana, me parece algo bastante heavy e incongruente en pleno s.XXI. Agradecería difusión… Abro hilo 🧵 https://t.co/R0k7bKvY0a
— alícia 🦕 (@alidelph) February 13, 2022
A pesar que el regidor de Falles i president de la Junta Central Fallera, Carles Galiana, s’ha apressat a dir que el reglament l’ha de complir tothom, la piulada s’ha fet viral. “No pots anar amb uns texans a l’ofrena. No és només una qüestió de gènere o identitat, sinó que és una qüestió que hem acceptat els fallers i que comporta una sanció a qui no ho complisca”, va dir anit.
Un me too incipient
Però la capsa de Pandora ja és oberta i el debat sembla imparable. Al mateix fil obert per Alícia, Montiel Lozano, una violoncel·lista i infermera de vint-i-cinc anys, feia una mena de me too i es felicitava perquè ella no viu a València; i al seu poble, Castelló, a la Ribera, el reglament és més flexible.
I en aquesta piulada de resposta, Montiel apareix besant-se amb Gemm, la seua parella, també vestida amb saragüells. “Gemm és una persona no binària. No se sent identificada ni com a home ni com a dona, sempre ha tingut la mateixa estètica una miqueta andrògina, i en el moment en què es va fer fallera, l’any 2020, es va vestir amb saragüells. Per culpa de la pandèmia, només ens hem pogut tornar a vestir el 12 d’octubre quan vam fer l’ofrena al poble.”
Al contrari que la seua parella, Montiel és fallera pràcticament d’ençà que va nàixer. Ella i la seua família. Sempre a la mateixa comissió. Montiel no renega en absolut de la tradició, però sí que defensa separar-se d’unes normes que considera arcaiques. “Si mantenim el respecte a la indumentària valenciana, per què una dona que no se sent còmoda amb una falda cenyida, o que porte el vestit curt i no es puga pentinar, no pot optar per una altra cosa? Per què s’ha d’interpretar com una falta de respecte a la tradició si vesteix la indumentària tal com ho fan els homes?”
Menys pressió fora de València
Montiel explica que viure en una vila que no té ni vuit mil habitants, on les Falles no són un reclam turístic, ha estat un avantatge per a ella i per a Gemm per a poder vestir amb llibertat la indumentària fallera. “No hem tingut problemes perquè som lluny de València, i a més, vam tenir una presidenta de falla pionera, que en algunes presentacions o per qüestions de feina no es vestia de valenciana, sinó que es posava el vestit d’home faller. Com que ja ho havíem vist, no va ser tan xocant al poble.”
Sobre el tancament en banda de les autoritats falleres, Montiel Lozano espera que aquest pronunciament públic servesca per a obrir un debat, i recorda que a València ja hi ha comissions que tenen homes que són fallers majors.
Fa uns quants dies, Paula López, la fallera major de Torrent, va anar a una presentació vestida amb saragüells. Va dir que això no era cap reivindicació, sinó que ho feia perquè volia complir un somni.
La decisió, a les mans de la Junta Central Fallera
Aquest debat encara és incipient. La Junta Central Fallera de València, un organisme que té molta força dins la festa, tradicionalment ha estat controlada per sectors molt conservadors, i cada canvi que es fa necessita molts mesos, si no anys, perquè s’accepte.
“Les Falles són una festa per a tot el món. Tot evoluciona i les tradicions també. Si les falles no hagueren evolucionat, encara faríem fogueres cremant les restes dels tallers dels fusters sense donar-los forma. La societat prendrà consciència que el gènere és una imposició social i que, mentre es respecte la festa, cadascú es pot vestir com se senta més a gust”, diu Montiel, que ja compta els dies per a poder tornar a gaudir de les festes després del parèntesi obligat per la pandèmia.
