15.07.2024 - 19:50
Mentre l’OPA del BBVA contra el Sabadell continua el seu curs, el món econòmic català no ho veu clar i manté viva la flama de l’oposició a l’operació. La setmana passada, la patronal PIMEC i el Col·legi d’Economistes de Catalunya van presentar sengles notes sobre els motius pels quals creuen que no s’hauria de dur a terme l’OPA. Fins ara, s’adduïen raonaments basats en el sentit comú i en criteris econòmics, però la PIMEC ha fet un pas més i ha provat de fer una aproximació als danys que podria causar. És a dir, ha quantificat el possible mal.
L’estudi el van presentar dimarts passat el president de l’Observatori de la Pime de Catalunya, Oriol Amat, i el secretari general de la patronal, Josep Ginesta. Com a punt de partida, van exposar l’evolució i la situació actual del Banc Sabadell, explicant que, abans de l’anunci de la fusió, l’entitat ha funcionat amb normalitat, amb bons indicadors de capitalització i de rendibilitat i generant ocupació. En l’estudi s’han examinat els impactes en termes de competència bancària, de disponibilitat de crèdit, de tancament d’oficines i de pèrdua de llocs de feina, juntament amb més conseqüències socials.
En el cas de la competència, recorda que els dos bancs principals, CaixaBank i la nova entitat resultant BBVA-Banc Sabadell, controlarien el 73,7% de les oficines bancàries. L’augment de la concentració bancària implicarà una reducció de la competència, cosa que pot encarir i deteriorar la qualitat dels serveis bancaris. Aquesta situació afectarà negativament tant les empreses, sobretot les pimes, com els consumidors, especialment en zones rurals on la presència d’oficines bancàries ja és limitada. A més, l’augment de la concentració bancària pot fer que la remuneració dels dipòsits sigui menor i que les comissions aplicades als clients s’apugin.
Per a mi, la dada més sorprenent que aporten és l’estimació sobre la disponibilitat de crèdit. Afirmen que l’augment de la concentració bancària podria reduir la competència i augmentar el poder de mercat de les entitats més grans. Això tindria una repercussió significativa en la disponibilitat de crèdit a Catalunya i Espanya, amb una reducció estimada del 8% (és a dir, 54.393 milions d’euros), fet que podria afectar especialment pimes i consumidors. Aquesta reducció dificultaria l’accés al crèdit i elevaria el cost financer dels préstecs, alhora que perjudicaria la inversió i el creixement del teixit empresarial. També tindria conseqüències negatives per a estalviadors i prestataris. Cal dir de seguida que la xifra de potencial reducció que exposen no és cap nimietat, en termes de volum.
Quant a les oficines, preveuen que se’n reduiria significativament el nombre. Recordem que fins ara el BBVA ha anunciat uns estalvis de 1.450 milions d’euros amb la fusió, però no ha detallat quina part d’aquests estalvis provindrà del tancament d’oficines. A l’Observatori de la Pime creuen que l’impacte de la fusió BBVA-Sabadell en la xarxa d’oficines pot ser molt fort, i estimen una reducció potencial que oscil·la entre 589 i 883 a l’estat espanyol i entre 174 i 261 a Catalunya. Aquesta reducció, afegeixen, perjudicarà la disponibilitat de serveis bancaris, especialment en zones menys poblades, en un país on el govern mateix ha hagut d’invertir recursos a crear serveis d’atenció financera per a arribar a territoris desatesos.
Finalment, el gran perdedor d’aquestes operacions sempre és el treballador, sobre qui recau una gran part dels estalvis necessaris per a l’operació. Per no fer mal a la vista, no es parla mai d’acomiadaments, sinó que s’acostuma a parlar de sinergies, que molta gent no sap ben bé que són i és una paraula tècnica que queda molt bé. Doncs bé, l’impacte de la concentració BBVA-Sabadell en l’ocupació, segons l’estudi, seria significatiu, amb una reducció potencial que arribaria a una xifra entre 7.685 llocs de feina i 10.567. Aquesta pèrdua d’ocupació afectaria especialment les oficines bancàries, però també els serveis centrals. Les experiències de fusions anteriors indiquen que aquestes reduccions poden ser fins i tot més àmplies que no es preveu inicialment.
Potser cal afegir que els càlculs que han fet a l’Observatori de la Pime s’han basat en els últims casos de fusions bancàries a l’estat espanyol. Sobre les ràtios que apareixien en aquests casos, en els crèdits, oficines i personal, es calculava la mitjana i s’aplicava a les xifres que tindria el nou banc BBVA-Sabadell, en cas d’arribar al final del procés, amb èxit de l’OPA.
Però la setmana va voler fustigar una mica més el BBVA. El Col·legi d’Economistes de Catalunya també va presentar una nota valorativa, en què feia èmfasi en la concentració bancària i en la restricció del crèdit a les pimes, derivades de l’OPA sobre el Banc Sabadell. Recordava que l’estat espanyol ja és avui el que manté els nivells de concentració bancària més elevats de totes les grans economies de la Unió Europea (UE). I que, segons les dades estimades per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), amb l’operació augmentaria molt més el risc de funcionament competitiu del mercat, seguint els criteris de la Comissió Europea.
Destaca que, en qualsevol fusió, un dels riscs és que el crèdit a una mateixa empresa, particularment tractant-se de pimes, tendeixi a reduir-se. En la nova entitat fusionada, en un bon nombre de casos, els límits del crèdit no han de ser per força la suma dels existents, perquè les entitats limiten la concentració de riscs. Això vol dir menys disponibilitat de diners.
La nota insisteix en el fet que l’economia catalana es fonamenta, principalment, en un dens teixit d’empreses petites i mitjanes, que agrupa 529.955 firmes (99,8% del teixit total), que, al seu torn, ocupen més d’1.990.000 persones (68,5% de l’ocupació global). Aquesta xarxa es ressentiria especialment d’una restricció potencial de l’oferta de crèdit i, fins i tot, d’una manera més intensa en la mesura que les entitats implicades puguin palesar un nivell d’especialització en aquest col·lectiu elevat.
I acaba esperant “l’anàlisi detallada i rigorosa de les autoritats competents” i demanant que “les seves avaluacions tinguin en compte aquestes reflexions, i que es despleguin les accions que siguin més oportunes, per evitar els riscs potencials assenyalats, atès que són de gran rellevància de cara al benestar i el progrés de l’economia i dels ciutadans”.
Les conclusions de l’informe de la PIMEC també són contundents. Es demana a les entitats i també als organismes reguladors que “actuïn vetllant pels interessos dels accionistes, però també tenint cura de la responsabilitat social, que implica prioritzar les persones (clients, treballadors…), les empreses, sobretot les pimes, i altres parts interessades”. I afegeix: “És crucial garantir que s’evitin els efectes negatius i així contribuir positivament a preservar el teixit econòmic i social del país.”
En definitiva, dues manifestacions més que evidencien que l’OPA del BBVA no ha caigut bé a Catalunya. En el món financer de l’estat espanyol la posició és més neutra, si bé no són pas pocs els qui creuen que el procés acabarà amb èxit per al BBVA. Jo no ho sé, ni tampoc el paper que hi acabaran tenint els fons accionistes d’ambdues entitats, però sí que sé que els qui tenen una bona part de l’última paraula són els accionistes del Banc de Sabadell, que han de canviar els seus cromos pels del BBVA… De moment, la prima real, a cotitzacions d’avui, continua al voltant del 6%. Sembla poc atractiva…
