27.04.2023 - 19:50
El primer trimestre de l’any 2023 registra, com va passar el segon semestre del 2022, un creixement notable de la població en edat de treballar a Catalunya, concretament d’un 0,6% intertrimestral (41.500 persones més). Cal remuntar-se a final del 2004, en plena entrada de població estrangera immigrant, per trobar un creixement superior (+0,7%). Aproximadament la meitat s’ha incorporat al món laboral i la resta són inactius. Així, la xifra de població activa a Catalunya se situa en 3,9 milions de persones (el nivell més elevat d’ençà del primer trimestre del 2012), de les quals 3,5 milions són ocupades i 407.200, aturades en recerca activa de feina.
A partir d’aquest punt que esmenta la Generalitat, cal dir que l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2023 s’ha caracteritzat per un augment mínim de l’ocupació, un comportament molt habitual en un primer trimestre, que molts anys presenta una xifra negativa. Per la seva banda, la desocupació ha experimentat un augment trimestral, cosa que significa encadenar tres trimestres consecutius d’increment. La població activa ha continuat creixent durant el primer trimestre i això ha ocasionat un augment de l’atur més gran que no pas el de l’ocupació, perquè el mercat laboral no l’ha pogut absorbir.
Precisament, quant a la taxa d’activitat, la patronal PIMEC alerta que la del 60,6% a Catalunya –i del 58,5% al conjunt de l’estat– és encara molt lluny de la UE-27 (74%). D’altra banda, també constata que, malgrat que es resisteix amb l’increment d’ocupats, la taxa d’ocupació del 54,3% –del 50,8% a l’estat espanyol– també és lluny de la que té la UE-27, que se situa en el 70%, o la d’Alemanya, amb el 77%. “És per això que cal considerar la taxa d’atur elevada que tenim, i aquests dos altres indicadors, per assumir que cal afrontar reptes urgents per a millorar-ho, atès que són elements que ens resten competitivitat”, ha dit el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta.
L’ocupació va créixer de 2.300 persones i la xifra d’ocupats es va situar en els 3,5 milions de persones esmentats, si bé cal recordar que dins aquesta xifra es comptabilitzen els treballadors amb contractes fixos discontinus, encara que es trobin en períodes d’inactivitat. La desocupació, per la seva banda, ha crescut de 20.000 persones durant el trimestre, fins a les 407.200. La taxa de desocupació ha pujat cinc dècimes, fins al 10,4%, un fet que significa un salt enrere i ens situa en una taxa superior a la del mateix període de l’any passat, però encara tres punts per sota de l’estatal (13,3%), que també ha augmentat.
En la taxa global hi ha diferències segons les edats. La dels joves (16-24 anys) ha pujat més de dos punts i és al 22%. També ha crescut la de la gent més gran, en què destaca la taxa dels qui tenen més de cinquanta-cinc anys, que es posa al 9,22%. Per cert, aquest trimestre només hi ha tres comunitats a l’estat espanyol en què les taxes d’atur se situen per sota del 10%: Aragó, Cantàbria i el País Basc, mentre que Madrid és a l’11%.
El primer trimestre a Catalunya, la població ocupada ha augmentat als serveis, s’ha mantingut a la construcció i ha baixat a la indústria i a l’agricultura. De totes maneres, dins els sectors hi ha hagut comportaments força diferents. En el cas de la indústria, per exemple, ha augmentat a l’energia i la metal·lúrgia, i ha baixat a la química i l’alimentària. Quant als serveis, pugen els treballadors en el comerç majorista, l’educació i les activitats culturals i professionals, i baixen al comerç a la menuda i a l’hoteleria, sobretot. Cal dir que en gairebé tots els casos són variacions mínimes.
Dins la variació registrada a l’ocupació hi ha un fet que em sembla curiós. Resulta que durant el trimestre els assalariats han baixat d’unes 3.000 persones, la qual cosa significa que hi ha hagut un augment d’uns 5.000 autònoms. Aquest és un fet remarcable, perquè no era pas habitual en trimestres anteriors. I no ha passat a Catalunya i prou. A la resta de l’estat, el descens de l’ocupació del primer trimestre s’ha mesurat només entre els treballadors assalariats (-23.200), pel fet que ha augmentat entre els treballadors per compte propi (+12.100). I, dins els treballadors per compte propi, han disminuït trimestralment els ocupadors (-6.600) i han crescut els qui no tenen treballadors a càrrec seu, és a dir, autònoms. Som davant un canvi de tendència? És molt d’hora per a dir-ho, però igualment em sembla que s’ha de destacar.
També és important assenyalar que, el primer trimestre, el 15,2% dels ocupats a Catalunya ha treballat ocasionalment o més de la meitat dels dies del trimestre des del seu domicili particular, en concret, 536.000. Aquesta proporció s’ha incrementat de 0,7 punts en relació amb el primer trimestre del 2022. En canvi, segons la Generalitat, si només es consideren les persones que han treballat més de la meitat dels dies des de casa (7,8%), aquest percentatge cau d’1,1 punts.
Malgrat el mal comportament d’aquests darrers tres trimestres, en què s’han encadenat augments de la desocupació i un creixement acumulat de la taxa d’atur superior a un punt, fins a l’actual 10,37%, això no ha tingut com a conseqüència que hagi crescut el nombre de llars amb tots els seus membres actius a l’atur, atès que han baixat de 9.000 durant el primer trimestre, fins a ser un total de 127.000. Val a dir que el trimestre anterior va registrar una pujada espectacular. Això vol dir que el 5,5% de les llars amb algun membre actiu els té tots en situació de desocupació. De totes maneres, cal esmentar que l’actual nombre de llars en aquesta tessitura és superior al que hi havia abans de la pandèmia, quan eren 116.400. Això vol dir que encara hi ha molt per a fer, malgrat haver recuperat la xifra global d’ocupats.
Una qüestió ressenyable és la que comenta Valentín Bote, director de la consultora Randstad Research, en referència a tot l’estat espanyol (no hi ha dades per al país). “Tot i que el PIB encara és lluny de recuperar els nivells d’abans de la covid-19, el nombre d’hores, que marca la recuperació dels nivells d’activitat i productivitat, se situa per primera vegada aquest trimestre lleugerament per sobre de les dades d’abans de la pandèmia”, diu. Efectivament, és un indicador positiu.
Però, en sentit contrari, també cal tenir en compte el que ha comentat Ginesta, que constata un canvi de tendència, atès que és el primer trimestre d’ençà de l’inici de la pandèmia en què s’incrementa l’atur interanualment. Per tot això, ha alertat que continua havent-hi problemes estructurals que cal afrontar urgentment i, després d’haver analitzat les dades, ha destacat les xifres per àmbits. “En general, hi ha recuperació interanual d’indústria i serveis, però trimestralment la indústria mostra una reducció dels ocupats, amb 5.600 ocupats menys”, fet pel qual ha demanat una partida pressupostària per a donar impuls al Pacte Nacional per la Indústria.
I totes aquestes reflexions es fan el dia que el Departament d’Economia i Hisenda ha publicat la situació macroeconòmica de Catalunya per al bienni 2023-2024, que preveu un creixement del PIB de l’1,7% l’any 2023 i del 2,2% el 2024. Aquestes projeccions s’emmarquen en un context en què encara predomina una incertesa elevada, amb riscs orientats a la baixa quant a l’activitat econòmica. Primer, per l’efecte de la inflació en el poder adquisitiu de les llars, un risc que podria aflorar amb més força a mesura que avanci l’any i s’esgotin els estalvis acumulats durant la pandèmia. En segon lloc, pels interrogants geopolítics, en especial l’evolució de la guerra a Ucraïna i les seves implicacions en els problemes de subministrament global i els preus de les matèries primeres. I, finalment, per la incertesa en els efectes de l’enduriment accelerat de la política monetària.
La impressió personal és que la Generalitat és molt cauta en les seves previsions. Demà sabrem les dades oficials del creixement de l’economia espanyola el primer trimestre i potser ens endurem una sorpresa positiva. Recordem que, a 20 d’abril, el model de seguiment del PIB en temps real de l’AIReF continua donant un augment del 0,7% per al primer trimestre. Demà sortirem de dubtes.
