14.06.2017 - 19:35
Un informe alerta que els mitjans encara estigmatitzen la salut mental
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
El nombre de cerques a Google sobre l’ansietat i la depressió ha crescut en els últims cinc anys, segons consta en l’Informe Quiral 2016 elaborat pel Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en col·laboració amb la Fundació Vila Casas.
El document ‘La comunicació pública sobre la salut mental’, que ha estat presentat aquest dimecres a la UPF per la directora del CCS, Gemma Revuelta, també ha observat que existeix una “tendència neutra o lleugerament ascendent” de les cerques sobre esquizofrènia, autisme i Alzheimer en el mateix període.
Entre abril del 2016 i març del 2017, s’ha extret de Google Adwords la freqüència absoluta d’un conjunt de 6.216 consultes realitzades a Espanya que corresponen a un total de 14.720.000 cerques úniques sobre salut mental.
Per ordre de freqüència, les patologies més cercades han estat la depressió, l’autisme, els trastorns d’aprenentatge, l’Alzheimer, l’ansietat, l’esquizofrènia, bipolaritat, Parkinson, obsessió i fòbia.
Les cerques relacionades amb la depressió han estat tristesa, autoestima, símptomes de depressió, angoixa, test de depressió i depressió postpart.
TRACTAMENT EN MITJANS
En els mitjans, la malaltia mental més tractada ha estat la depressió, i també s’han fet ressò dels riscos inherents als canvis assistencials deguts a la crisi econòmica i han alertat sobre la importància d’intervenir en l’adolescència, ja que és una “etapa clau” per a la prevenció i detecció precoç.
Una de les principals conclusions de l’informe és que els mitjans de comunicació estan fent un esforç per millorar el tractament periodístic de la salut mental, però “encara reprodueixen molts elements d’estigmatització”.
Així, advoca per reconèixer aquests elements i evitar-los, ja que “la seva constant presència reforça la persistència d’estereotips tals com la perillositat, la feblesa o la impredictibilitat”.
RECOMANACIONS
L’informe llança algunes recomanacions, com reflexionar sobre l’impacte del conjunt d’informacions, els temes seleccionats, les imatges i els enquadraments, entre altres.
També aconsella evitar totes les formes d’estigmatització –en el discurs verbal i en la utilització de les imatges–; contextualitzar l’esdeveniment que suscita la informació i oferir la informació amb caràcter regular, i donar visibilitat als casos d’èxit –no solament als problemàtics–.
Per part dels sanitaris, l’informe defensa explorar millor el llenguatge de consulta de la persona no experta i oferir una informació que pugui situar-se bé en els motors de cerca.
