Creix el malestar entre els professors per l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme

A final de març no els eixien els comptes amb la Llei de Plurilingüisme, i ara tampoc. Els equips directius i els professors que fa mesos que van alertar que aquest curs els alumnes de primer d’ESO estarien menys exposats al català que no ho estaven fins ara, afronten la tornada a les aules amb el mateix neguit. Es tracta, sobretot, d’instituts de les comarques de la Ribera, del Comtat, l’Alcoià i les Marines, que són majoritàriament catalanoparlants i on mai no hi ha hagut cap conflicte lingüístic.

El curs 2021-2022 entra plenament en vigor la llei.  És a dir, desapareixen les línies en valencià i en castellà i cada centre educatiu ha de triar un percentatge d’hores lectives en català. El màxim que marca la llei és el 60%, i el mínim, el 25%. Un 25% s’ha de fer tant sí com no en castellà. 

Aquest 25% obligatori en castellà és fruit de la llei d’ensenyament estatal i d’una sentència judicial. Segons que afirmava el conseller Vicent Marzà en una entrevista a VilaWeb el mes de juny, s’ha de complir, i és a causa “dels procediments recentralitzadors de la justícia espanyola”. Deia també que si s’haguera mantingut el sistema de línies, s’hauria aplicat igualment.

El gabinet del conseller aporta les xifres amb què treballen: “Amb el plurilingüisme s’ha passat del 28% d’alumnes en línies en valencià a un 60% que vehicula més en valencià.”

Percentatges teòrics

Aquests percentatges amaguen la realitat amb què es troben professors com ara Oreto Trescolí, la directora de l’institut de Guadassuar. Ella és una de les primeres que va fer el crit d’alarma. En poc temps va aconseguir d’organitzar un grup amb més centres que, a l’hora de fixar la programació dins la plataforma informàtica de la conselleria, veien unes xifres d’exposició a la llengua que no els convencien. Van signar un manifest i van demanar una reunió amb el conseller Vicent Marzà. Finalment, qui els va rebre va ser la directora general d’innovació, Margarida Castellano. 

Els va dir que havien de fer allò que marcava la llei, que a la plataforma ompliren les dades que els demanaven, incloses les assignatures que havien de vehicular en castellà per arribar al 25% i que hi posassen observacions. 

Les observacions són la porta de darrere que mig obri un article de la llei que els permet de fer, per la via de la innovació metodològica, un tractament integral de llengües i continguts, el TILC. Això, segons Trescolí, els permet de no vehicular matèries senceres en una llengua diferent del castellà. “La realitat és que mai no es vehicula cent per cent en valencià. Sempre hi ha material en castellà o en unes altres llengües. Audiovisuals, articles de premsa… Tot això són materials que usem a l’aula i on el castellà és molt present.”

A aquesta opció de tractar experimentalment els continguts s’hi van acollir la majoria del centenar d’instituts que van signar aquell manifest, però això és un maldecap per als equips directius. Representa més esforç a l’hora d’elaborar els materials. “Passada la foguerada del principi quan tots vam clamar al cel, a l’hora de la veritat, com que la plataforma ha d’assignar llengües a matèries, la gent ho acabarà fent perquè és més fàcil. El TILC és una complicació afegida perquè es necessita una coordinació molt gran al departament de llengües. Ho has de tenir molt clar”, diu Trescolí.  

És per això que insisteix a demanar més recursos a la conselleria. “Aquesta porta de darrere, aquest punt d’innovació, s’hauria pogut incentivar des de la conselleria, animar els centres perquè ho feren, perquè no és igual que jo ho vehicule tot en la llengua materna dels alumnes i al mateix temps els done cosetes en castellà, que no que tota l’assignatura la done en castellà.” La resposta oficial és que s’ha previst d’anar activant un bon seguiment al funcionament del plurilingüisme a tot el sistema educatiu i anar millorant recursos on calga.

Des de l’institut de Guadassuar, Oreto Trescolí afirma que allà no es vehicularà cap matèria en castellà. Sap que corre un risc perquè al Projecte Lingüístic de Centre, que és públic, sí que diu que hi ha alguna matèria en castellà, i es pregunta si tindrà el suport de la conselleria si un pare s’entossudeix a demanar que tal assignatura es faça en castellà.

Des de Muro d’Alcoi, Francesc Gisbert, professor a l’IES Serra de Mariola, diu que al seu institut s’aplica la llei, que han intentat de superar el 50% d’hores lectives en català. “El valencià ix perjudicat perquè per passar hores al castellà i a l’anglès, les has de traure de la llengua pròpia”, diu. El seu institut també es va adherir al manifest, però a ells la conselleria no els ha donat cap resposta. “A Muro es feia tot en valencià de manera natural i no hi havia conflicte lingüístic. Ara en podríem tenir. Crec que la conselleria no ha calibrat bé l’abast de la llei.”

Oportunitat i utilitat de la Llei de Plurilingüisme

Més enllà del tema pràctic, de la pèrdua d’hores lectives i, per tant, d’exposició dels alumnes al català, hi ha la reflexió sobre la metodologia triada.

Calia? S’ha fet de la millor manera possible? No s’hauria pogut instaurar un sistema que incentivàs l’augment de les hores lectives en valencià sense baixar les hores als que ja tenien una exposició molt satisfactòria?

El vice-president de la Fundació Sambori, Àngel Martí, considera que la conselleria està enrocada per la composició mateixa dels alts càrrecs i el pacte entre Compromís i PSOE, Vicent Marzà de número u i Miquel Soler de número 2. “La paraula immersió lingüística és maleïda a la conselleria. Quan van fer la Llei de Plurilingüisme ja els vam dir que això podria passar a secundària i ens van assegurar que ho abordarien. Ara ha arribat el moment i no han fet res per a controlar-ho”, diu.

Oreto Trescolí creu que el canvi no era necessari. “Hi ha una pèrdua perquè s’ha aplicat un medicament on no hi havia cap malaltia. Treballant en línies s’aconseguia la plena competència en totes dues llengües. Qualsevol mesura que implique un percentatge afegit de castellà, quan no és necessari, es fa a costa del valencià”.

El professor de la Universitat d’Alacant, Joan Borja, recorda que amb el PP, el conseller Alejandro Fontdemora volia fixar uns mínims de 33% de català a l’ensenyament i tothom li va botar peus damunt i ara la ratlla s’ha posat en el 25%. 

Borja també expressa una preocupació per la feblesa dels drets lingüístics dels catalanoparlants al País Valencià. “Amb els dèficits que podien tenir les línies eren un model d’èxit perquè blindaven un espai per a la normalitat de l’idioma. Qui matriculava els fills en valencià, en un programa d’immersió, delimitava un espai de protecció per a la gent.”

Segons Joan Borja, aquest espai ara ha quedat esvaït i recorda què va passar a l’institut Mediterrani d’Alacant quan un pare, militant de Vox, va denunciar la directora perquè havia rebut una circular parcialment sense traduir al castellà. “Aquell senyor perdrà el judici, però ha guanyat la partida perquè ha desbaratat la normalitat del valencià en un dels poquíssims àmbits de prestigi que tenia, que és l’escola. Aquestes són les conseqüències del model Marzà”, diu.

Víctor Gómez Labrado, professor jubilat i autor de la novel·la La mestra, en què reviu les dificultats dels primers ensenyants en català al País Valencià, creu que és mitjançant l’escola que el català ha aconseguit una posició preeminent no gens menyspreable. “Ningú no discutia l’existència de les línies en valencià. Eren espai consolidat que creixia de manera contínua i tenien una cosa molt bona, i és que tapaven la boca a tots aquells que hi estaven en contra: eren voluntàries.”

Gómez Labrado desitjaria un paper més bel·ligerant per part d’institucions com ara Escola Valenciana i tem que la llei serà una trampa perquè permet de convertir en un problema allò que abans era normalitat. “Hi haurà més denúncies contra el valencià”, pronostica.

Josep Escribano, president de l’associació El Tempir, d’Elx, tem pel compliment d’allò que els instituts han plasmat sobre els papers. “Els centres han aprovat uns projectes lingüístics que, sobre el paper, diuen que sí que arriben al 50%, però la realitat és una altra. Si amb les línies ja no es complia, amb el plurilingüisme encara es complirà menys. No hi ha una vigilància i un control per part de la inspecció. Aquesta és la meua experiència al meu centre.”

Gómez Labrado insisteix en això de la inspecció. “El conseller s’assegurarà que es complisquen els percentatges? No s’han parat a pensar que han heretat una inspecció del PP? A banda, no saben que viuen en un país on una queixa contra el valencià sempre trobarà un jutge i un advocat preparats?”

Els guetos

Un dels objectius que reiteradament posa la conselleria damunt la taula és el d’acabar amb els guetos. Hi ha la creença, estesa i divulgada, que moltes famílies matriculaven els fills a la línia en valencià perquè no hi anaven immigrants. L’interès de la conselleria d’educació és de posar fi a això. “Amb la llei hem aconseguit d’acabar amb els guetos de línies i hem aconseguit que molts alumnes vehiculen majoritàriament en valencià. S’ha fet un salt exponencial als instituts”, afirma el departament de Vicent Marzà.

Josep Escribano ho veu d’una altra manera. Afirma que probablement a les escoles s’acabarà amb els guetos, però que s’han traslladat als instituts. Sobretot al sud del país, a les comarques amb menys presència de catalanoparlants, els centres han optat per fer el percentatge mínim que demana la llei. “Ara tindràs aquell institut que, com que no arriba al 50% de matèries vehiculades en valencià, l’exposició a la llengua serà mínima. Tot l’institut serà un gueto d’alumnes que quan acaben l’ensenyament no seran competents en valencià.” Escribano recorda que els experts en plurilingüisme remarquen que per a aconseguir l’aprenentatge d’una llengua l’exposició ha de ser del 50% pel cap baix.

El president del Tempir encara va més enllà i aprofundeix en la filosofia de la llei. “Si el projecte lingüístic del centre ha de tenir en compte la situació sociolingüística del barri o del poble, vol dir que si hi ha molt de castellà, els oferiran l’ensenyament en castellà. Com que es parla poquet de valencià, fem poquetes hores en castellà?”, es pregunta. I denuncia la situació que es viu al Baix Segura. “Com que a la Ribera demanen de flexibilitzar perquè volen més hores de valencià, al Baix Segura també la volen per a fer més castellà. Això reforça el monolingüisme dels castellanoparlants i el bilingüisme dels valencianoparlants. No fa pas bilingües els castellans”, denuncia.

Una reflexió final

Arran de les alarmes que els van saltar el curs passat, Oreto Trescolí va fer una enquesta als alumnes de l’institut de Guadassuar sobre quina era la percepció que tenien del seu coneixement i domini del català, el castellà i l’anglès. El resultat va ser poc esperançador. A pesar de vehicular totes les matèries en català, els alumnes perceben que dominen més el castellà que el català. Tant en lectura, com en escriptura. Només als nivells no formals de relació interpersonal, afirmaven que dominaven el català. “Vaig enviar els resultats a la conselleria i els vaig dir que creia que no havíem d’augmentar el castellà quan hi havia una mancança del valencià.”