10.05.2023 - 19:40
Divendres de la setmana passada va causar una certa inquietud el contingut de la darrera enquesta de préstecs bancaris del Banc Central Europeu. “Les entitats de crèdit de la zona de l’euro –deia el document– van endurir substancialment els seus criteris de concessió de préstecs o línies de crèdit a empreses el primer trimestre del 2023.” Aquest enduriment, en els quatre països més grans de la zona de l’euro –Alemanya, Itàlia, l’estat francès i l’estat espanyol–, ha estat “més gran que no havien previst els bancs” i indica “un debilitament persistent” del finançament bancari. “D’una perspectiva històrica, el ritme d’enduriment net dels nivells de crèdit dels dos darrers trimestres és el més gran que s’ha observat d’ençà de la crisi de deute sobirà”, afegeix l’informe. El fet cert és que els bancs de la zona de l’euro tenen l’augment net més fort de la proporció de sol·licituds rebutjades de préstecs a empreses, d’ençà que es va introduir aquesta qüestió el 2015.
I va neguitejar perquè la situació no és de color de rosa, ni de bon tros, per a tothom. Molts encara es ressenten de les conseqüències de la pandèmia, dels desajusts productius i del sector concret en què treballen. De fet, l’últim baròmetre dels gestors administratius (del mes de març) indicava, per a tot l’estat espanyol, uns quants aspectes que continuen essent preocupants i esmentava un informe d’Iberinform presentat el desembre, que deia que una empresa de cada quatre té dificultats per a pagar els deutes.
Per tot plegat el BCE alertava els bancs en les seves operacions. Els advertia: “El deteriorament generalitzat de les capacitats del teixit productiu per a accedir a nou finançament bancari i l’augment dels seus costs, en cas de concessió, fa cada vegada més necessari d’extremar la vigilància sobre l’evolució del risc de crèdit comercial de cada client, mitjançant eines d’anàlisi, recuperació i cobertura com a assegurança de crèdit.”
De fet, segons les estimacions incloses en l’últim informe difós per Cesgar, l’organització que aplega les societats de garantia recíproca a Espanya, el percentatge d’empreses vulnerables entre les pimes espanyoles ha crescut del 2,6% al 5,1% durant el darrer any. Una dada a tenir en compte i que els bancs no poden passar per alt. D’acord amb els criteris de Cesgar, una empresa vulnerable és aquella que combina caigudes de facturació amb un deteriorament clar de la situació financera, amb el consegüent empitjorament del risc de crèdit.
Mentrestant, el Banc d’Espanya alertava sobre la situació financera en el seu “informe d’estabilitat financera” de la primavera. Amb vista al futur, deia, “cal esperar que el cost de finançament de les empreses augmenti, a mesura que avanci el grau de transmissió de la política monetària, sobretot si aquesta s’endureix encara més. Per això, cal esperar un augment de la proporció d’empreses sotmeses a pressió financera elevada, sobretot en la mesura que cal renovar els deutes que vencen en terminis més curts.” Però aquests últims mesos les coses no sembla que han millorat?
El fet cert és que els crèdits s’han encarit. Segons el Butlletí Estatístic de l’entitat central, els nous préstecs i crèdits concedits de menys de 250.000 euros fins al mes de març havien passat, en un any, de l’1,70% al 4,05%, és a dir, tenien un augment de 2,3 punts percentuals, en termes de mitjana ponderada pels terminis. I els de més d’un milió, del 0,99% al 3,87%, gairebé tres punts. També en aquest període, el saldo dels crèdits bancaris ha baixat d’un 5%, a causa –en bona part– de les hipoteques més que no pas del crèdit a les empreses.
Això ja ho assenyalava també el Banc d’Espanya, quan dimecres passat feia avinent la seva “enquesta de préstecs bancaris”. Les estimacions que feia públiques eren prou clares. Per a aquest segon trimestre, deia que les entitats financeres enquestades esperaven que hi hagués, novament, una reducció generalitzada de l’oferta, encara que més moderada que no la del primer trimestre, com també un descens de la demanda de crèdit –aquesta pot ser la clau–, que també seria de menor intensitat que no el registrat els tres primers mesos de l’any.
Així mateix, els bancs van assenyalar que, durant el primer trimestre del 2023 havien continuat empitjorant els criteris de concessió de préstecs i, especialment, les condicions generals aplicades als nous préstecs s’havien endurit de manera generalitzada per quart trimestre consecutiu. La disminució de l’oferta de crèdit responia a una tolerància menor a l’augment dels riscs que han vist les entitats financeres, vinculada, fonamentalment, al deteriorament de les perspectives macroeconòmiques i a la solvència dels prestataris, com també a l’augment dels costs de finançament. L’enduriment de les condicions aplicades als préstecs hauria estat molt intens, sobretot l’augment del cost, com acabem de dir. La conclusió, per al segon trimestre, és que les entitats anticipen que les condicions d’accés als mercats de finançament continuaran empitjorant.
Però vull saber quina flaire arriba avui a les pimes i parlo amb Pere Cots, director de consultoria estratègica de la PIMEC, que està en contacte constant amb els empresaris. “Crec que és lògic que la banca vegi les coses així, però també observo entre els empresaris, en general, que avui tenen menys necessitat de finançament que no pas fa un quant temps.” I posa un exemple ben aclaridor. “Fa uns quants mesos es deia que la morositat dels crèdits ICO seria del 10% i avui no supera el 3%, cosa que vol dir que la situació és millor que no es preveia.” Em comenta que no es pot generalitzar i que les empreses que anaven malament quan va començar la covid-19 ara estan molt pitjor o han tancat. Jo diria que el BCE i el Banc d’Espanya han fet la seva feina: alertar les entitats sobre la seva actuació per evitar mals posteriors. Tracten de prevenir, abans no hi hagi ferida, vaja.
“No hi ha terme mitjà, però crec que moltes més que no ens pensàvem han sortit bé”, em diu. Un dels punts en què basa la seva percepció és aquest: “No veig demanda de crèdit insatisfeta en la majoria de les pimes i els bancs són prudents, però continuen buscant operacions.” Moltes empreses continuen invertint amb recursos propis, amb els beneficis aconseguits. “Els ajuts han anat bé i som lluny de situacions angoixoses com les que hi va haver durant la gran crisi. És cert que hi ha incertesa i que la situació no és òptima ni de bon tros. Hem de veure com resolem els problemes de la inflació, la baixada de poder adquisitiu i la sequera, i quines sorpreses ens pot portar la guerra. Però crec que estem millor que no temíem temps enrere.”
Poc més hi puc afegir. Comparteixo la seva opinió. Les sensacions que anem aportant en les píndoles a VilaWeb, de fa setmanes, també van per aquest camí. Tant de bo no ens equivoquem.
