Podreu tornar el crèdit ICO? Jo no ho sé

“Penso que és lògic que els bancs no vulguin refinançar crèdits que arriben al venciment sense aval de l’ICO, perquè haurien de fer provisions molt altes i prendre un risc gran. Per això caldria allargar l’aval oficial a les empreses que es consideren ‘salvables’ i refinançar-los el crèdit, tot mantenint la carència un temps més. Però d’això, no se’n parla. El dilema és si el govern de Madrid ho vol deixar així, tal com està, o si pensa fer alguna cosa més i acabar aprovant una mesura la nit abans de la data límit, a corre-cuita, com ha estat habitual fins ara. El temps ho dirà… però se’ns acaba!”

Amb aquest paràgraf acabava la píndola del 21 de febrer passat, amb més preguntes que no pas respostes sobre el venciment dels crèdits ICO. Recordem que quan es van crear, l’abril del 2020, es va decidir un any de carència en els crèdits –pagar els interessos i prou–, que es va allargar a dos anys quan es va veure que la pandèmia durava més que no es preveia. Doncs bé, els primers autònoms i pimes que van rebre els crèdits ara són a les portes d’un canvi important: hauran de pagar cada mes una xifra substancialment més alta pel crèdit, perquè han de començar a tornar el capital.

Tot preveient que les coses es podien complicar, un decret del març del 2021 va introduir una nova fórmula de reestructuració de les línies de préstec per la covid, basant-se en un “codi de bones pràctiques” (CBP) que s’aprovà el maig del 2021 i que permet d’ampliar el termini fins a deu anys, dels quals tres serien de carència. Cal dir que l’acceptació del codi era voluntària per a les entitats financeres i que finalment se n’hi han adherit 102. Entre aquestes, hi ha les més importants del sector financer i abasten el 98% dels préstecs concedits per l’ICO. No obstant això, hi ha 26 entitats més que no s’hi han afegit.

Bé, des d’ahir en sabem alguna cosa més, de tot això. No de què pensa fer finalment Madrid, sinó dels afectats, un col·lectiu de pimes molt endeutades per aquesta crisi. La PIMEC va presentar els resultats d’una enquesta recent sobre la situació de les empreses davant el venciment dels crèdits ICO Covid. I són molt preocupants. Segons que diuen, ara com ara hi ha 50.000 pimes en risc de fallida si no s’amplia el termini per a retornar els crèdits. I per això es demana de “prioritzar aquesta ampliació a les empreses que ho necessitin i que la banca apliqui una actitud proactiva i eviti afectacions en la qualificació”.

El president, Antoni Cañete, va recordar que les empreses havien augmentat els deutes perquè els efectes de la pandèmia han durat més que no es preveia i s’hi han afegit factors com ara la falta de subministraments, l’encariment de les matèries primeres i l’energia i les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna. I va deixar ben clara una cosa: “Estem preocupats i ocupats, perquè aquesta situació afecta sobretot la liquiditat de les pimes i els autònoms i, per tant, la seva viabilitat. D’aquí a tres setmanes comença la devolució dels préstecs ICO i hi ha moltes empreses que encara no saben que només tindran dos mesos per a renegociar els crèdits.”

En aquests moments en què es veu que la recuperació econòmica tarda més que no es preveia, és essencial que les empreses puguin acollir-se a les mesures previstes en l’esmentat CBP, com a instrument per a adaptar el calendari de les obligacions financeres a la recuperació de la rendibilitat. Per això el director de l’àrea de finançament de PIMEC, Pere Cots, va parlar del CBP per a la renegociació del finançament avalat, tot destacant que la patronal ha fet propostes perquè aquesta mesura permeti als negocis viables de superar la situació actual. Per això va insistir en la necessitat d’una ampliació dels terminis i del període de carència per a empreses que hagin registrat una pèrdua de facturació mínima del 30% durant l’any 2020.

A més, per a aquestes empreses, Cots va defensar un acord amb les entitats financeres. Va demanar al Banc Central Europeu i al Banc d’Espanya de flexibilitzar temporalment la qualificació de les operacions per evitar que les entitats etiquetin automàticament les empreses d’insolvents, si demanen una quitança, o les posin en vigilància especial (pràcticament blocades) si demanen un període més gran de carència. I va afegir: “Proposem un esquema híbrid de quitança amb reconeixement de deute, que permeti una fórmula de reconsideració de qualificació de les operacions assumible per les pimes.” Finalment, demana una resolució ràpida de les sol·licituds d’ampliació de terminis i carències per a les empreses que ho necessitin.

Quant als resultats de l’enquesta, val a dir que “el 61,6% de les pimes enquestades es van endeutar amb avals covid-19 per més del 10% de la seva facturació, i gairebé la meitat assegura que pot tenir dificultats per a atendre els venciments”. Parlem de xifres molt altes que afecten la majoria del teixit empresarial català. A més, hi ha l’agreujant que un 49% de les empreses afirma haver obtingut resultats conjunts negatius el 2020 i el 2021. Els estralls de la pandèmia han estat enormes.

Hi ha una dada que em sembla molt important. Mirem de salvar les empreses que ara semblen acabades, però que amb la recuperació poden reviscolar. És qüestió de temps. Cal saber quines són les que tenen futur i mantenir-los el suport. Per això crec que cal fer molt de cas al fet que “el 83% de les empreses amb dificultats per a atendre els venciments dels préstecs amb aval covid, en cas de necessitar una quitança, la podria tornar en cinc anys”. És un termini que em sembla prou assequible dins una cadena de situacions adverses i excepcionals com la que vivim de fa un parell d’anys.

Per tot plegat, PIMEC fa un seguit de propostes d’aplicació del CBP perquè passi a ser una mesura efectiva de recuperació de la solvència, de manera que permeti que els negocis viables superin la situació de dificultat. I fa peticions a dos col·lectius.

Per una banda, aconsella a les pimes de prioritzar l’ampliació de terminis a totes les que ho necessitin. I, per una altra, demana a les entitats financeres que actuïn tan de pressa com puguin en les sol·licituds i que, alhora, facin una valoració flexible i evitin, tant com sigui possible, canvis en la qualificació de les operacions que castiguin l’operativitat de les pimes. Es demana, així mateix, que el Banc d’Espanya doni suport a aquesta proposta.

Finalment, em comenta Pere Cots que del juliol ençà que aconsellen a les pimes que facin el pas de demanar l’ampliació, però sembla que la majoria esperaran al final del període. “Ara cal que s’hi afanyin. És urgent. De totes maneres, sembla que els bancs tampoc no ho faciliten gaire…”