“Crear contingut en català a les xarxes apodera”

Prop d’un centenar de creadors de contingut en català a les xarxes socials s’han reunit a Palma per crear comunitat i teixir vincles entre els joves digitals dels Països Catalans. Ha estat al teatre Xesc Forteza, on s’ha fet la primera Troca, impulsada pels governs de les Illes, Catalunya i el País Valencià.

L’objectiu és potenciar la creació digital en la llengua pròpia, congregant tik-tokers, youtubers, instagramers, jugadors de videojocs, streamers i impulsors de pòdcasts. A la inauguració de l’acte, en què han participat els dirigents de política lingüística de tots tres territoris, s’ha reivindicat la feina en comú: “A internet i a les xarxes, no hi ha cap frontera que ens separi, per la qual cosa és més clar que en cap lloc més que hem d’anar tots junts com a comunitat lingüística”, segons Beatriu Defior, la directora de l’àrea a les Illes.

Tanmateix, és una visió amb què els joves influenciadors dels Països Catalans no acaben d’estar d’acord. Així ho ha expressat la mallorquina Júlia Mèrida (Pati de butaques / Sala 3), en una de les taules redones que s’han organitzat: “Sí que hi ha fronteres a internet; hi ha una frontera de centralisme. Jo, per exemple, conec la majoria de pòdcasts de Catalunya, però del País Valencià només un. I a la inversa, no és el mateix.” Per part seva, Març Llinàs (Mòbil, cartera, claus), ha afegit: “No solament hi ha un centralisme de ciutats, sinó de qui parla, de qui emet el discurs.” En aquest sentit, ha reivindicat que els pòdcasts també són una manera d’entrar a molts discursos que no tenen cabuda dins els circuits convencionals.

Seguint el discurs de Defior, s’ha adreçat als joves el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Xavier Vila, i ha reflexionat que les comunitats lingüístiques han passat tota la història per revolucions tecnològiques i que totes les que han aconseguit d’endinsar-se dins aquestes revolucions han pogut augmentar la seva presència. “Si volem que la nostra comunitat lingüística sigui un lloc agradable on viure i sentir-nos còmodes, hem de ser capaços que la nostra llengua hi entri amb convicció.” Per part seva, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, ha dit que això que han aconseguit de fer els creadors de contingut era molt difícil i els ha recordat que eren el model de molta gent: “Sou els revitalitzadors principals de la llengua.”

El català a les xarxes: gairebé mai la primera llengua

Els protagonistes d’aquesta jornada han estat els creadors de contingut, que han participat activament durant tota la trobada. Durant el matí, l’acte ha començat amb una taula redona de tik-tokers sobre “El català a les xarxes: llengua i humor”. Tots tres participants –Antoni Guiscafrè (@antonigrr), Berta Aroca (@bertaarocach) i Fran Tudela (@cabrafotuda)– han coincidit que al principi van començar a crear contingut en una altra llengua. “És una mena d’autoodi”, ha dit Tudela, que ha explicat que va començar a fer vídeos en anglès i que, de cop i volta, un dia es va fer viral a Indonèsia: “Era la Lina Morgan d’allà.” Així i tot, va adonar-se que crear contingut en català també obre portes. “Hi ha gent de l’altra banda del món que vol aprendre català perquè ha vist els meus vídeos”, ha explicat.

Aroca també ha estat contundent: “Com que hi havia tan poca oferta, fem comunitat aviat. No entenc que passar del castellà al català no els surti automàticament. Hi ha gent de Girona que fa vídeos en castellà i que s’equivoca parlant, perquè no el parla tan bé. És de Girona!”

A banda de la llengua, el masclisme i l’apoderament de les dones dins la comunitat de creadors de contingut també ha estat una de les qüestions més comentades durant les taules redones. “Si ets home, ho tens tot més fàcil, perquè tothom et riu les gràcies i et diu que ets un crac. Hi ha coses que jo no puc fer”, ha criticat Aroca. També han debatut sobre si s’ha de donar suport a tot allò que es fa en català o no. “No tot s’hi val. Si la iniciativa és una puta merda, es diu i punt. Si és racista o homòfob, encara que sigui en català, no s’hi val”, deia Aroca.

En la mateixa direcció s’ha expressat Susa Pérez (simmer_valenciana), que diu: “Com a dona jugadora, ho trobo un espai segur. Ara ja podem canviar el discurs, perquè des de les comunitats hem pogut canviar la visibilitat de la dona en el món gamer.” La valenciana també ha defensat que al País Valencià hi ha molts referents en el món dels videojocs en català, però ha fet un toc d’alerta: “Si no tenim una política lingüística, és molt complicat que es visibilitze la creació de contingut en valencià.” Norman López (LopezNorman44) ha dit que a Twitch es creava una fidelitat amb l’espectador per una cultura i llengua comuna, que potser amb unes altres llengües no hi és: “Anem remant, som lluny d’on hauríem de ser, però anem avançant.” Durant la tarda, una de les reflexions i conclusions més encertades l’ha tingut una de les moderadores, la periodista Clàudia Darder: “Crear contingut en català a les xarxes apodera.”

Dificultat per dedicar-se a les xarxes i poder viure’n

Segons el mallorquí Jaume Plomer (ElodinSinContexto), el català encara necessita més iniciativa per part dels influenciadors: “Necessitam més empenta; que la gent descobreixi que hi ha contingut en català, videojocs en català… i que es pot fer igual.” Ara, durant la trobada també s’ha sentit la defensa de fer contingut en castellà. Ha estat el cas de la reflexió de Pol Gise, que ell, a diferència de la resta dels participants, sí que crea contingut en aquest idioma i pot viure d’això: “Tots aquí són referents, però referents en circumstàncies precàries. No et pots enfadar amb un creador perquè no comenci en català. La gent necessita referents, però referents d’èxit.”

Tudela ha respost que, com a influenciadors, tenen una responsabilitat molt gran i, per això, no han de deixar de fer vídeos en català, perquè la gent vegi que sí que es pot. De fet, el tema de la precarietat ha estat un dels més sonats. Gise apunta: “Per a guanyar-te la vida, has de ser més empresari que creador.” Marta Meneu (@laprestatgeria), per exemple, troba molt a faltar el finançament privat: “Fa ràbia. Tenim moltes empreses que presumeixen de la marca valenciana, però no opten pel contingut en valencià.”

Gravació de Tabac i sobrassada i LaTroca final

L’acte, abans d’acabar amb el concert del grup de rap en català RapRural, ha seguit amb l’enregistrament en directe del pòdcast Tabac i sobrassada, i LaTroca final. Potser el moment amb més humor de tota la jornada, en què els conductors, més enllà de demanar preguntes com ara “quin mitjó et poses primer?”, no han deixat passar l’oportunitat de reclamar més finançament als governs per a la difusió del català.