23.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 24.09.2024 - 11:11
3Cat, l’antiga Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), va fer una aposta decidida i encertada ara fa un any: la creació del canal digital EVA, pensat per a recuperar el públic juvenil, bona part del qual es va perdre arran de la desaparició del canal 3XL. Un projecte perfectament adaptat als nou hàbits de consum dels joves, amb presència a les principals plataformes digitals, on ja acumula més de cent vint-i-quatre mil seguidors. La graella és prou completa i han impulsat molts programes que tracten temes pensats per als joves entre divuit anys i vint-i-cinc, principalment. Malgrat que és un canal imprescindible, no acaba de complir totes les expectatives.
El projecte fa temps que arrossega crítiques per la manca de sensibilitat amb la llengua catalana, perquè molts dels convidats creen contingut a la xarxa en castellà –fins i tot, alguns dels presentadors– i perquè molts creadors en català se senten apartats de la plataforma. Aquests darrers dies, l’influenciador Albert Pagà, conegut a les xarxes com a Berti_Iau, ha fet un parell de vídeos molt crítics amb el projecte. Pagà fa palès el malestar amb EVA, on ha col·laborat alguna vegada, i es queixa del fet que s’inverteixi en creadors que, a parer seu, no aporten res ni a la llengua ni a la cultura catalana.
View this post on Instagram
Els impulsors d’EVA van explicar a VilaWeb que una de les intencions era crear una comunitat de joves comunicadors catalans que fessin caminar l’espai, però que també tinguessin pes per si mateixos. Tanmateix, l’objectiu, ara per ara, grinyola: alguns creadors no fan servir el català a les seves xarxes i el públic juvenil descobreix, moltes vegades, influenciadors que fan tot el contingut en castellà. A més, la quota de pantalla sovint beneficia gent que ja té una marca sòlida i a qui no cal un ecosistema sucós com 3Cat per a tirar endavant perquè ja té milers i milers de seguidors. Mentrestant, hi ha molts altres perfils en català amb menys fama i igual de vàlids que romanen al marge de les produccions.
Creadors de contingut en castellà
Pagà explica a VilaWeb que va adonar-se dels problemes al començament de la primera temporada. Creia que durant l’estiu hi hauria canvis, però creu que tot ha continuat igual. És especialment crític amb el programa Xef Marín. presentat per l’estudiant de cuina i influenciador Arnau Marín. El motiu? De quinze convidats, tan sols dos fan continguts en català. “A cada tall de vídeo, sempre et trobes gent que parla castellà i, encara que parli en català, fa el contingut en castellà i fa servir expressions castellanes”, comenta.
El programa l’ha produït Monmedia, la productora del periodista Jordi Basté, per 130.849 euros. En cada capítol, Marín cuina i conversa en català davant els fogons amb un personatge conegut. Acull personalitats de tota mena: cantants, influenciadors de moda, de cuina… Però hi ha un greuge: dels quinze convidats, tan sols dos fan continguts en català a les xarxes. Són la influenciadora Berta Aroca, que presenta el programa LOFT a iCat, i el grup de música The Tyets. La resta no empren el català per a crear el contingut. I encara més: el presentador, Marín, tampoc no fa servir el català a les seves xarxes socials, que acumulen prop de set-cents mil seguidors. Els vídeos, la major part receptes, són en castellà. A parer de Pagà, hi ha més perfils que fan continguts estrictament en català, com Laura Zurriaga, coneguda per Croqueta de Xocolata.
Pagà pensava que, arran d’algunes crítiques que van aparèixer a la xarxa, hi hauria canvis: “Penses que ho canviaran o que la temporada següent donaran instruccions per a fixar-s’hi i convidar gent del panorama català.” Però un dilluns al matí es va endur una bona sorpresa quan va veure que el convidat del darrer programa, Lucas Loren, parlava en tot moment en castellà. I, a més, fent befa de paraules en català. “El menjar en català és tan estrany. Els cigrons? Escolta, tu creus que els garbanzos s’han de dir cigrons i les fresas, maduixes?”, demanava. Pagà sent frustració i té la sensació que s’aïlla molts creadors de continguts en català. També és crític amb els recursos, perquè moltes produccions són externes i tenen un cost elevat. “A mi, això em fa emprenyar. Tenim els recursos i la gent. No ho podem malbaratar així”, exclama.
Marc Lesan, creador de continguts digitals del programa APM? i un dels presentadors del pòdcast L’Arrabassada, comparteix fil per randa el discurs de Pagà. “El criteri d’EVA a l’hora d’escollir col·laboradors és que siguin creadors de Catalunya, no necessàriament en català. I això és el de sempre. Òbviament, has d’anar fent equilibris, però no has de perdre de vista que l’objectiu fundacional de la CCMA és normalitzar el català”, comenta. De fet, en el text de la missió principal de 3Cat, s’hi diu: “3Cat té la missió d’oferir a tots els ciutadans de Catalunya, en compliment del mandat del Parlament, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana.”
Segons Lesan, a EVA han prioritzat gent amb seguidors que no pas amb contingut. “De vegades, el contingut que creen aquests col·laboradors no té tanta repercussió com el que fan ells a les seves xarxes. I després et trobes que tot és en castellà”, afegeix. A parer seu, en el panorama català hi ha qui creu que algunes coses d’EVA que no acaben de rutllar. “EVA és una bona elecció, és necessari, però crec que es podrien fer les coses de manera més eficient i, sobretot, més ètica d’acord amb la normalització de la llengua”, explica.
Llengua, selecció de creadors, contingut i fiscalització
Xavier Dengra, activista digital i membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua, fa temps que denuncia aquesta deriva a les xarxes socials. Segons ell, hi ha quatre pilars que fallen: el lingüístic, la selecció dels creadors, els continguts i la fiscalització.
Quant a la llengua, considera que hi ha molt poca sensibilitat amb el català i poc control lingüístic. Diu que la llengua que hi apareix és pobra, amb molts castellanismes, anglicismes i paraules que no estan normalitzades. Això passa, sobretot, en els subtítols dels vídeos que es comparteixen a les xarxes socials: “Moltes vegades, la maqueta la fa gent que no està especialitzada i ho subtitulen tal com sona, sense complir ni l’ésAdir, ni el DIEC ni el Termcat.”
En cas dels creadors, és molt crític amb el fet que es contracti gent que fa tot el contingut en castellà. “Són creadors de continguts que, un cop surten de la pantalla d’EVA, ho continuen fent tot en castellà. Això és insultant! ‘Accepto que em paguin calés per a fer-ho, però que el català no m’esquitxi al perfil personal’”, comenta. Segons ell, el plec de condicions de col·laboració hauria de fer que pel cap baix alguns dels vídeos que fan per a EVA també acabessin al seu perfil, com a mínim a Instagram, on hi ha possibilitat de publicacions conjuntes.
Per il·lustrar les contractacions, fa servir un exemple prou clar de la influenciadora Alex Gibert, que apareix en un vídeo dirigint-se en castellà a la seva àvia, que li respon en català. “Molta gent la va criticar. I què va passar? Que al cap de poc temps, EVA la va fitxar, la va treure en un parell de programes i, a més, la va fitxar per fer publicitat del canal. No parlem d’una col·laboració. Parlem de pagar diners a creadors que fan el contingut en castellà i que, a més, transmeten dinàmiques lingüístiques que són negatives per a la cohesió i per a mantenir la llengua”, diu Dengra. A banda, també es queixa que el nom d’algun programa estigui en castellà, com ara La turra. A Dengra li consta que el nom original era en català, però la productora el va canviar perquè pensava que així tindria més èxit.
Aquests vídeos promocionals van ser polèmics, perquè a més eren subtitulats en castellà. Va passar igual amb una altra influenciadora castellanoparlant, Carla Galeote. 3Cat va posar com a condició que parlés en català als vídeos, però va permetre que els subtitulés en castellà perquè habitualment ho feia en castellà i molts dels seus seguidors no l’entendrien, si no. Finalment, els vídeos van ser despenjats.
No m’he equivocat: no han passat cinc dies i EVA ja l’ha fitxat.
Amb això, @3CatCorporatiu es llança obertament a acceptar subtítols en castellà a les xarxes socials i a publicitar la diglòssia d’aquest creadors.
Quina vergonya de referents i quina desgràcia d’estratègia. https://t.co/s0biRNLFb5 pic.twitter.com/9PcYrICLqA
— Xavier Dengra i Grau (@xavidegr) January 26, 2024
En el cas de la publicitat, hi ha hagut queixes a la defensora de l’audiència per publicitat o col·laboracions que no tocaven o bé no s’havia explicitat prou. “No pots tenir persones que gestionen els comptes d’EVA com si allò fos casa seva, i ara faig m’agrada a aquesta empresa perquè em ve de gust. Si es fa, és perquè l’empresa paga, i això s’ha d’anunciar. Si no, es fa publicitat encoberta i hi pot haver problemes greus”, comenta Dengra. Ell mateix va presentar una queixa perquè el compte d’EVA havia fet uns quants agradaments i comentaris en publicacions d’empreses, com ara Cacaolat que deia “No podríem viure en un món en què no existís Cacaolat”. 3Cat va comunicar-li que el m’agrada havia estat fruit “d’una comunicació poc clara amb una de les persones que gestiona les xarxes socials del canal”.
Segons Dengra, també falla el contingut del canal. Es queixa que com més va més s’opta pels pòdcasts i per l’externalització de programes. “S’està privatitzant la televisió pública i s’estan abaratint costos”, comenta. I això, diu, repercuteix clarament en els formats dels programes, però també en la qualitat lingüística. S’explica: “En molts programes o sèries de TV3, hi ha una persona que vetlla pel llibre d’estil i diu les coses que s’han de corregir. Diuen ‘escolta, això que acabes de dir no té ni cap ni peus, no compleix el nostre llibre d’estil’. Ara no hi ha prou lingüistes perquè s’externalitza a productores, que tenen uns altres criteris. I què passa? Que la qualitat lingüística baixa.”
El quart i darrer pilar que trontolla, diu, és la fiscalització de resultats. Segons Dengra, el model EVA xoca amb el del SX3. “Amb el SX3 s’ha anat fiscalitzant quines eren les audiències i hi ha una expressió pública de la corporació, per mitjà de Laia Servera, que ens explica què fan. A EVA hi ha un hermetisme absolut. Com podem saber nosaltres si els programes surten bé? Com sabem si les audiències són bones? Com sabem els programes que han de repetir? Quin criteri hi ha darrere?”, es demana. Segons ell, la gent creu que és correcte que es fiscalitzi el SX3 perquè tothom és conscient del paper que té entre la canalla. “Però quan fiscalitzem EVA amb la mateixa duresa, sembla que, ‘ostres, estan atacant els joves que fan continguts’. Tenim el mateix dret de criticar EVA, perquè té un públic objectiu importantíssim”, diu Dengra.
Més programes amb creadors en castellà
Hi ha més casos que grinyolen, com ara Dopamina, el programa de divulgació científica destinat a conèixer a fons les emocions que senten els joves, entre les quals beef, cringe i chill. En aquest cas, el programa l’ha produït Bworld Productions per 185.021 euros. És presentat per l’experta en divulgació científica Sandra Ortonobes, coneguda per la Hiperactina a les xarxes, on té més de més d’un milió de seguidors. El programa és efectivament en català, però Ortonobes ho fa tot en castellà fora d’EVA: els vídeos a TikTok, Instagram, Twitch i YouTube, les publicacions a X i els llibres. “Fitxes una creadora que ho fa tot en castellà i no en cerques que ho fan en català, com ara Neurones Fregides…”, diu Dengra.
A Estic AFK passa una cosa semblant. El programa, presentat per Carla Sevillano, coneguda per Carla Doyle, és pensat per entrevistar artistes, streamers i creadores de contingut mentre els desafia a una partida d’un videojoc. Dels vuit capítols, tan sols en tres hi surten entrevistats que fan contingut en català: el dels Figa Flawas, el de Berta Aroca i Xènia Casado i el de la Croqueta de Xocolata. L’ha produït Vampire Films per 74.406 euros.
Contractar creadors en català, la clau de canvi
Pagà, Lesan i Dengra coincideixen que hi ha una solució ben fàcil a tots els problemes derivats de la llengua: contractar creadors que facin contingut estrictament en català a les xarxes i destinar més recursos per a tenir cura del català. Segons Pagà, tampoc no s’hauria de renunciar a la gent que viu a Catalunya i fa continguts en castellà. “Podrien fer feina de guió, de producció. Es pot aprofitar, però el referent hauria de ser un creador plenament en català”, diu.
Abans de la irrupció d’EVA en el panorama català, ja hi havia un format semblant. És el Canal Malaia, impulsat l’any 2020, pensat per a irrompre a YouTube i la xarxa amb vídeos en català i fer conèixer nou talent. Un projecte encara actiu que va guanyar molta volada. “Canal Malaia, teòricament, havia de ser la competència d’EVA”, diu Pagà, que n’és membre. Es queixa, a més, que aquest darrer any EVA ha contractat uns quants membres de la plataforma. “La sensació que tinc és que Canal Malaia es queda orfe”, afegeix. Això també ho ha detectat Dengra, que considera que els creadors que fan el salt perden l’essència que els diferenciava de la resta: “Persones que al seu compte creaven, que això Malaia ho respectava molt, i ara simplement s’emporten un micròfon i cap aquí.” Segons ell, fins i tot s’ha arribat a crear l’estereotip de reportera jove que es passeja pels llocs amb el micròfon. “Fins a quin punt hem de donar un xec en blanc per a tenir contingut a la cadena pública que destrossa una mica tota aquesta identitat i saber fer i llibertat de creació de cadascun d’aquests creadors?”, es pregunta.
Per Lesan, s’hauria de ser més directe a l’hora de promocionar el català: “Potser seria més efectiu si la Generalitat digués: ‘Vinga, et pago perquè facis vídeos teus, amb la teva marca, però en català.’ Seria una estratègia més efectiva. L’estratègia d’encasellar-ho tot en la mateixa marca és dels mitjans tradicionals.” I acaba dient: “No sé quina rebuda tindria a les xarxes, però potser ajudaria a normalitzar el català.”
