13.06.2017 - 15:03
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
La Fundació CRAM per a la Conservació i Recuperació d’animals marins ha dut a terme al costat de la Fundació Banc Santander un projecte integral de conservació i preservació de tortugues marines del mediterrani al centre de la fundació situat al Prat de Llobregat (Barcelona).
Per al projecte, de dos anys de durada, s’ha dissenyat una càmera hiperbàrica específica per a aquelles que pateixen la síndrome descompressiu, una tecnologia pionera a Espanya, presentada aquest dimarts per ambdues entitats.
Ambdues entitats han presentat els resultats del projecte en un acte que ha comptat amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull; l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Teixidor; el director de la Fundació Banc Santander, Borja Baselga; el director de polítiques ambientals de la comunitat, Ferrán Morales, i el president del CRAM, José Luis Pal.
En finalitzar l’acte, s’han alliberat a la platja del Prat de Llobregat dos exemplars de tortuga marina després d’haver estat tractades i recuperades al Centre.
Miralles ha precisat que en el que va d’any s’han trobat 57 tortugues mortes en el litoral català, registrant la xifra més alta a l’abril quan “el comú és que els pics més alts es produeixin en els mesos posteriors a causa de les altes temperatures de l’aigua”, cosa que, al seu parer, denota “que alguna cosa està canviant”.
A més, ha explicat que l’any 2017 “està sent el tercer pitjor any” després de 2012 i 2016, quan es van registrar 87 i 85 defuncions, respectivament, i que on més tortugues moren és en el delta de l’Ebre a causa de la seva “particular” orografia i al fet que és l’única zona en tot el litoral espanyol en la qual està permesa la pesca d’arrossegament a menys de 50 metres de profunditat.
A l’acte ha assistit també la veterinària del centre, Teresa Lorenzo, qui ha explicat que arran d’un estudi científic publicat el 2014 es va evidenciar que la principal causa de mort de tortugues capturades en xarxes d’arrossegament és la síndrome de l’embòlia gasosa, o síndrome descompressiu, una malaltia que està desenvolupada en els humans però no en aquests animals.
Segons ha explicat, aquesta malaltia es produeix en les tortugues, entre altres causes, per l’estrès provocat per la captura, que altera els mecanismes fisiològics de les mateixes.
Per això, a través d’aquest model específic de càmera hiperbàrica les tortugues “són situades en espais amb pressions per sobre de les atmosfèriques que fan que els gasos i les bombolles de les seves artèries desapareguin”.
Així mateix, ha destacat que aquesta tecnologia permetrà, d’una banda, recuperar exemplars de tortuga marina que abans haguessin mort, i per un altre, posar-la a la disposició d’altres centres de recuperació del país.
El projecte ha comptat amb tres línies d’actuació més. En primer lloc, segons ha explicat López, l’observació i seguiment d’aquestes tortugues a través de dispositius satèl·lits que permeten conèixer la localització d’aquests animals. D’aquesta manera, es procedeix a la marcació i seguiment d’exemplars recuperats al centre de recuperació i reintroducidos de nou en el seu hàbitat.
“És molt important la localització d’aquestes tortugues, saber on posen els seus nius o on es produeixen les col·lisions amb els vaixells ens dóna molta informació per després prendre mesures i saber com actuar”, ha declarat.
En concret, s’han marcat cinc tortugues, dos adults, un subadult i dues tortugues juvenils, i s’han registrat més de 3.390 posicions monitorizar en el mapa i més de 2.130 milles nàutiques de seguiment.
Segons ha explicat, un altre pilar important del projecte ha estat “la col·laboració directa” amb la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat per crear un marc de treball conjunt a través de campanyes periòdiques de sensibilització i capacitació pesquera.
“És molt important que els pescadors sàpiguen que fer quan es troben amb una tortuga a les seves xarxes”, ha declarat després d’explicar que abans “les deixaven anar al mar segons les hi trobaven” i ara són conscients que “el primer que han de fer és portar-les al CRAM”, ja que moltes pateixen la malaltia de síndrome descompressiu o traumatismes “molt severs”.
Finalment, en el marc del projecte, s’ha realitzat també un treball de recerca quant al procediment reproductiu de les tortugues.
Així, ha subratllat que s’han realitzat extraccions de mostres sanguínies cada mes per mesurar hormones femenines i masculines per “entendre el seu cicle” en quatre mascles i una femella. Així mateix, ha precisat que també s’han dut a terme estudis sistemàtics ecogràfics de manera mensual.
Per finalitzar l’acte, la tinent alcalde del Prat de Llobregat, Alba Bou, ha recalcat que el treball que realitza el CRAM és “imprescindible” lloc que es troben en una zona d’especial protecció per a la biodiversitat, però així mateix, propera a la ciutat de Barcelona i de l’aeroport.
“Quan la ciutadania traspassa les portes del centre per saber el que hi ha, es crea consciència del problema i es col·labora entre tots per cuidar el nostre entorn”, ha conclòs.
