Quant de temps més haurem d’esperar perquè se’ns reconegui?

Som sanitaris amb la covid persistent que vam contraure la covid-19 a la feina i, mesos després, continuem tenint-ne símptomes. Molts de nosaltres ens vam contagiar a l’inici de la pandèmia, quan encara no teníem equips de protecció ni feien falta, segons els protocols vigents en aquell moment, i altres, després de la primera onada, pel fet d’estar contínuament exposats al virus. Després de mesos de la infecció aguda, continuem malalts i no sabem si ens curarem ni quan. Els símptomes derivats de la covid-19 persistent ens afecten en la nostra vida diària, tant en l’àmbit laboral com en el personal i sociofamiliar. Ens sentim desemparats en un sistema sanitari que no ens ha protegit i un cop malalts no ens cuida. Aquesta situació d’abandonament ens fa replantejar la nostra feina com a professionals sanitaris.

Hem treballat i continuem treballant a primera línia (metges, infermers, zeladors, auxiliars, tècnics i personal de laboratori, de neteja i administratiu dels centres sanitaris). Després d’un any d’haver emmalaltit, molts de nosaltres encara lluitem perquè se’ns reconegui la baixa laboral com a contingència derivada d’accident de treball, així com les recaigudes i seqüeles derivades. Quant de temps més haurem d’esperar perquè se’ns reconegui com a malaltia professional, segons la llei aprovada recentment, a tots els sanitaris afectats durant la lluita contra la covid-19? Les mútues laborals posen en dubte que ens hàgim contagiat a la feina, tant a l’inici de la pandèmia, quan ens exigien una traçabilitat del contagi difícil de demostrar (en aquell moment no es feien PCR de manera sistemàtica), com després d’haver emmalaltit al llarg de mesos en què hem tingut cura dels pacients afectats per la covid a les plantes dels hospitals i als CAP. Estem immersos en una lluita constant en la qual no sentim el suport dels nostres companys que treballen a les mútues i a Salut Laboral.

Alguns de nosaltres continuem de baixa, altres ens hem incorporat a la feina, però quan els símptomes s’intensifiquen ens obliguen a tornar a agafar la baixa, i altres vivim únicament per treballar, aguantant la jornada laboral que quan s’acaba ens deixa incapacitats i limitats per continuar les nostres vides personals i familiars.

Durant mesos, aquesta situació ha significat un esgotament físic i emocional afegit a la pròpia malaltia. Per això demanem a Salut Laboral i a la direcció de les nostres empreses, ja sigui l’Institut Català de la Salut o qualsevol altra, que faciliteu l’adaptació del lloc de treball de tots els afectats per les seqüeles i els símptomes persistents de la covid-19, tant de manera quantitativa com qualitativa, segons les necessitats i limitacions de cadascú.

Vivim dia rere dia amb símptomes persistents de la covid-19 (la fatiga, la falta d’aire, la boira mental, el dolor…) que ens debiliten i invaliden. Símptomes que no es veuen, però que això no significa que no existeixin ni que siguin fruit de l’angoixa que tothom en algun moment de la pandèmia pot haver experimentat. La medicina que coneixem fins ara no té respostes per a aquesta malaltia. Mentre en trobem una cura, demanem que es reconegui, s’atengui i s’acompanyi, tant en l’atenció primària com en l’hospitalària, totes les persones que la sofrim.

Com a sanitaris afectats per la covid persistent, reclamem que es compleixi el reial decret aprovat el dia 2 de febrer que reconeix la infecció per covid-19 com a malaltia professional en sanitaris i que es reconegui la covid persistent com a malaltia invalidant en totes les persones que la tenen, sigui quina sigui la seva professió, facilitant l’adaptació del lloc de treball que sigui necessària per a continuar amb les nostres vides.

Sanitaris afectats per la covid persistent