01.05.2022 - 21:50
Encara no se sap la causa exacta de la covid persistent, ni se n’ha trobat un tractament adequat. És per això que la unitat especialitzada de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) engegarà un assaig clínic pioner sobre aquesta malaltia. L’Agència de Medicaments espanyola ja ha acceptat la petició, però encara són a l’espera de dues petites esmenes.
Aquest assaig emprarà la tècnica de la plasmafèresi, que consisteix a treure el plasma de la sang i netejar-lo de substàncies inflamatòries. De fet, és un tractament que ja es fa servir en malalties que tenen un substrat immunològic darrere, com ara la síndrome de Guillain-Barré, i implica punxar el pacient i mantenir-lo unes hores a l’hospital. Aquest assaig pretén de treballar en una de les tres hipòtesis sobre la causa de la malaltia, la inflamatòria. Sobre les altres dues, l’autoimmune i la persistència viral, la unitat també vol fer assaigs clínics més endavant, amb un antivíric i amb un immunomodulador.
La covid persistent afecta milers de persones i presenta un ventall ampli de símptomes, com ara fatiga, disfunció cognitiva i dificultat per a respirar. “La causa de la persistència dels símptomes no és la mateixa en tots els pacients. Fins i tot en una mateixa persona hi pot haver causes diverses. A més, la major part dels pacients no tenen solament un símptoma, en tenen més de deu o vint”, diu Lourdes Mateu, coordinadora de la unitat de covid persistent de Can Ruti. Tot i que el tractament és pensat per a tota mena de pacients i no solament per a aquells que tenen una simptomatologia determinada, pot ser que funcioni per a uns pacients i que per a uns altres no.
Van engegar l’estudi l’any 2020, però ara per ara és molt petit i tan sols comptaran amb una cinquantena de pacients, la majoria gent jove. “Hem decidit de començar amb aquells que tenen una alteració funcional més alta, que tenen la vida més limitada”, assenyala. Faran dos grups de pacients, a uns els donaran el tractament i a uns altres no. Així, després podran analitzar els resultats i veure si funciona i si es manté al llarg del temps. De totes maneres, adverteixen que pot ser que vagi bé i que, quan es deixi de fer servir aquesta tècnica, al cap d’un temps, tornin els símptomes.
A més, a partir d’aquest assaig volen aprofitar per investigar quina és la causa de la covid persistent: “Aprofitarem l’avinentesa per fer estudis d’immunitat i resistència viral amb les mostres dels pacients. No solament farem el tractament, sinó que, dins un mateix estudi, mirarem de veure si podem trobar-ne la causa.”
La covid persistent, una malaltia que s’ha investigat poc
Aquests darrers dos anys ha costat molt que s’investigui la covid persistent. Mateu assenyala que, per una banda, és perquè encara hi ha molts detractors que diuen que no existeix, atès que els símptomes i els pacients són molt heterogenis i encara no es pot parlar d’un marcador biològic. Per una altra, per allò mateix que va passar al començament de la covid aguda, que no es donaven tractaments sense tenir prou evidències. Ara ha canviat i alguns pacients reben medicació, però els facultatius admeten que no és la situació més adequada: “Tens el pacient davant i li dónes un tractament sense tenir evidències perquè t’amoïna, però alhora a la consulta et sents impotent.”
És una malaltia que fins ara no ha estat una prioritat per a la comunitat científica: “Falta molta inversió en investigació. La covid persistent no es llegeix com una cosa urgent perquè el pacient no es mor ni has de decidir de posar-li un tractament al cap de deu dies. Però viu mesos i mesos incapacitat”, conclou.
