Ha desaparegut la covid?

El 14 de març de 2020, avui fa exactament quatre anys, el govern espanyol va declarar l’estat d’alarma com a mesura d’últim recurs per a evitar la propagació de la covid-19. Era el començament d’un confinament domiciliari que en un primer moment tan sols havia de durar quinze dies, però que s’acabà allargant més de tres mesos, per a fer front a la pandèmia més greu de la història recent.

Els mesos següents, la pandèmia condicionà les nostres vides d’una manera que pocs s’haurien pogut imaginar abans d’aquell mes de març. Per a contenir l’avanç de la pandèmia del SARS-CoV-2, els governs de tot el món van imposar restriccions sanitàries que pocs mesos abans haurien semblat desorbitades, de mesures de distanciament social a quedes. Mentrestant, les morts creixien –se n’han registrat gairebé 50.000 tan sols al país–, i els hospitals maldaven per evitar el col·lapse amb cada onada d’infeccions.

Avui, tanmateix, el virus ha estat relegat a un segon pla. La xifra de casos registrats és baixa; i la d’ingressats o morts encara més. Aquest hivern, de fet, el virus respiratori que va posar al límit la capacitat assistencial dels hospitals catalans va ser la grip, més que no pas la covid. Quatre anys després, doncs, es pot dir que ha desaparegut el coronavirus?

“És un error dir que la pandèmia s’ha acabat”

“És un error dir que la pandèmia s’ha acabat. De pandèmia encara n’hi ha, perquè el virus és pertot arreu”, explica Salvador Macip, investigador i catedràtic del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester. Això, tanmateix, no vol dir que la situació de col·lapse sanitari de les primeres etapes de la pandèmia s’hagi de repetir, atès que la gran majoria de la població està immunitzada contra el virus. “El gran problema de les primeres onades de la covid-19 –recorda– és que el sistema de salut no podia assumir tants casos de cop i volta. Això tenia un efecte en cadena que feia que no es pogués atendre la resta de malalts, i per això ens van haver de tancar.”

Però ara, continua, la situació epidemiològica és molt diferent. “La gran majoria de gent –explica– ha estat vacunada o bé ha passat la covid. Aquesta immunitat fa que de casos mortals n’hi hagi molts menys que en un altre context.” I afegeix: “Tret que hi hagi una variació veritablement radical en el virus que pugui eludir les nostres defenses, veig improbable que tornem a la situació d’anys anteriors.”

Robert Güerri, cap de secció del servei de malalties infeccioses de l’hospital del Mar de Barcelona, hi coincideix. “Aquesta immunitat híbrida és el que ens ha salvat d’onades molt més intenses. Si no, probablement seríem en una situació diferent“.

Una possibilitat a tenir en compte és que un augment en les infeccions de coronavirus s’afegeixi a un augment de casos d’alguna altra malaltia respiratòria. És precisament allò que va passar aquest Nadal, quan un augment pràcticament simultani en els casos de grip i coronavirus va tesar considerablement el sistema sanitari català, sense arribar-lo a col·lapsar. En una demostració clara del canvi de tendència epidemiològica i l’èxit de la campanya d’immunització contra la covid, la malaltia respiratòria amb més incidència aquest hivern va ser la grip, després de tres anys relegada a un segon pla pel coronavirus.

Sigui com sigui, Macip té confiança en el futur. “En aquests casos sí que podries tornar a veure una mica de pressió als hospitals i a l’atenció primària, però a un nivell més o menys suportable. Si no hi ha cap sorpresa ni variació important en el virus, la cosa hauria de seguir més o menys així”, explica.

Ha arribat l’era dels virus respiratoris?

Per a Güerri, tanmateix, la pujada de casos d’aquest hivern va més enllà de la covid-19, i pronostica un nou paradigma epidemiològic. Recorda que l’augment de casos de la covid-19 aquest Nadal va conviure no tan sols amb un augment de casos de la grip, sinó també amb més virus respiratoris com ara el virus respiratori sincicial (VRS). “Tots aquests virus es van repartir de manera força equitativa en xifres de casos”, diu.

I continua: “Anem cap a l’era dels grans virus respiratoris. Els virus respiratoris sempre han circulat, sí, però ara amb la covid en tenim un d’afegit que té més força. […] Aquest és el futur: virus respiratoris circulant permanent, i més encara els mesos freds.”

La covid no s’ha gripalitzat

Guaitant endavant, quin és el futur de la covid a mitjà i llarg termini? Macip pronostica que la covid esdevindrà un altre virus respiratori de circulació habitual. Tanmateix, no preveu una gripalització de la covid, caracteritzada per un patró de comportament estacional que sí que s’observa en algunes altres malalties respiratòries. Això, segons que explica, diferencia la covid de virus com ara la grip.

“La covid no té res a veure amb la grip. Un pic de grip és molt previsible: saps quan ve, en pots predir més o menys les variants i a partir de tot això pots fer previsions epidemiològiques”, explica. “La covid –continua– registra pics de casos quan li sembla: pots tenir un pic enmig de l’estiu, per exemple. Té un comportament molt menys matemàtic i, per tant, resulta molt més difícil de controlar.”

De tota manera, reconeix que l’augment de la immunització ha fet que qualsevol possible onada sigui “força més assequible” per al sistema sanitari que no pas durant la primera fase de la pandèmia. “El sistema de salut hauria de poder assumir qualsevol onada futura, excepte en cas que coincideixi amb un pic d’una altra malaltia”, explica. Però adverteix: “El virus continua aquí; continua avançant.”

La covid persistent, un risc oblidat

Un dels perills més greus associats a la covid-19 és la covid persistent, que afecta els qui continuen presentant símptomes més enllà dels tres mesos després de la primera infecció. Lourdes Mateu, cap de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, explica que el grau de prevalença és difícil de calcular, atès que la població d’afectats és heterogènia i la malaltia presenta símptomes variats i difícils de delimitar. Així i tot, recorda que, l’any passat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va calcular que els afectats per covid persistent a Europa eren 36 milions. Segons aquests càlculs, de fet, la covid persistent afecta entre un 10% i un 20% dels infectats de covid-19, sobretot dones entre 40 anys i 50. Atès que la malaltia ha deixat gairebé 700 milions de casos registrats a tot el món, això deixaria la xifra d’afectats en 70 milions, pel cap baix.

“Si fa no fa un 10% dels afectats per covid acaben desenvolupant covid persistent, alguns amb casos molt greus que poden incloure incapacitats. Això, en principi, no passa en el cas de la grip”, coincideix Macip. I afegeix: “És una dimensió afegida de la covid-19 que sovint no veiem”.

Tot i aquests riscs, Lourdes Mateu lamenta que la covid persistent continuï essent una malaltia molt desconeguda, per sense cap tractament específic. “La covid-19 és una malaltia que tots coneixem, però aquí encara tenim persones que no creuen que la covid persistent sigui una malaltia real”, lamenta. “No s’hi inverteix prou, ni en recerca ni en assistència”, afegeix. I continua: “Per a la covid aguda tenim tractaments, i hem treballat molt per a tenir-ne. Encara fem recerca per a optimitzar els tractaments, i continuem fent assaigs clínics. Però la covid persistent encara no sabem com tractar-la.”

“Tenim hipòtesis sobre què causa la covid persistent, però no tenim cap tractament per a evitar-la“, coincideix Macip. “Generalment, no podem esperar gran cosa més sinó que es resolgui tota sola”, afegeix.

“Pensem que la covid s’ha acabat, i no s’ha acabat pas”, diu Mateu. I ho rebla així: “Encara hi ha infeccions i hi haurà infeccions, i cada reinfecció augmenta el risc de desenvolupar covid persistent i tenir seqüeles. No ho hauríem de minimitzar.”