19.10.2020 - 21:50
|
Actualització: 21.10.2020 - 08:43
La xifra de 13.619 morts a Catalunya a causa de la covid-19, del mes de març fins ara, és una de les més altes d’Europa. Durant el mes d’abril, s’hi van morir 7.414 persones per la pandèmia, més de la meitat del total d’aquests mesos. Actualment, tot i que la situació s’ha complicat aquests darrers dies, la mortalitat és molt diferent, tal com es pot observar als gràfics de més avall. Així i tot, a una escala diferent, d’ençà del mes d’agost, i especialment aquest mes d’octubre, hi ha un augment.
Aquestes dades ens mostren que la proporció de morts per franges d’edat s’ha mantingut estable. Un 70% (4.055) tenien més de 80 anys i un 18,7% (2.536) entre 70 anys i 79; això vol dir que un 88,7% (6.591) dels morts per covid-19 del març fins avui tenien més de 70 anys. En canvi, a mesura que va disminuint l’edat, el percentatge baixa molt. De 60 anys a 69 hi ha un 7,3% dels morts (995); de 50 a 59, un 2,7% (370); de 40 a 49, un 0,8% (114); i de 39 anys en avall, un 0,3% (144).
*Dades disponibles fins al 19 d’octubre.
Les dades també mostren que hi ha diferències clares entre homes i dones. S’han mort moltes més dones de més de 90 anys que no pas homes; s’ha de tenir en compte que en aquesta franja d’edat hi ha més dones. En canvi, el virus és més perillós entre els homes que tenen entre 50 anys i 69: hi ha més del doble d’homes morts (945) que no pas dones (420).
*Dades disponibles fins al 19 d’octubre.
També es destaca un patró diferenciat en l’evolució de les morts mes a mes entre homes i dones. L’evolució entre els homes és més volàtil: hi hagué un descens més pronunciat al maig i també després, al juliol. Però al setembre, les morts d’homes van créixer molt més. En canvi, entre les dones és més estable i no les va afectar tant el repunt de morts del setembre. De fet, es van morir més dones a l’agost que no pas al setembre.
*Dades disponibles fins al 19 d’octubre.
*Dades disponibles fins al 19 d’octubre.
També es podria analitzar segons si les morts són d’usuaris de residències o no. Del total de morts, vora de la meitat, 6.648, estaven en residències (49%) i 6.925 no (51%). Els primers mesos va afectar especialment les residències. I, concretament, la primera setmana d’abril, quan hi va haver la màxima xifra de morts, es van morir 1.329 residents, un 61% dels 2.553 morts d’aquella setmana.
Malgrat la diferència de magnitud, l’evolució de les morts és semblant a Catalunya, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i Andorra. A tot arreu hi hagué més morts al març i a l’abril. Després, la davallada també fou generalitzada fins a l’agost, quan hi va haver un repunt de morts, malgrat que ara com ara no és pas comparable a la situació dels primers mesos.
Les dades dels vint primers dies d’octubre presenten una acceleració de les morts, especialment a Catalunya, amb 224; Catalunya Nord, que ja n’ha registrats 3; i Andorra, amb 9 morts ja aquest mes –per bé que no va haver-n’hi cap al setembre. Al País Valencià, amb 89 morts, i a les Illes, amb 18, presenten una situació estable, per bé que la xifra hi pot augmentar perquè algunes dades encara no s’han notificat.
