22.01.2021 - 21:50
La xifra de 18.413 morts a Catalunya a causa de la covid-19, del març passat ençà, és una de les més altes d’Europa. Durant l’abril, el període amb una mortalitat més alta, es van reportar 7.413 morts, el 40% de les que hi ha hagut fins ara. Actualment, la situació s’ha complicat i, malgrat que encara no ens trobem en els nivells de la primera onada, el gran augment de la pressió hospitalària i la detecció de milers de casos fan preveure que la situació empitjorarà els dies vinents.
Les dades ens mostren que la proporció de morts per franges d’edat s’ha mantingut estable. Un 71% (13.033) tenia més de vuitanta anys i un 18% (3.323) entre setanta anys i setanta-nou; això vol dir que un 88,8% (16.356) dels morts per covid-19 del març fins avui tenia més de setanta anys. A mesura que va disminuint l’edat, el percentatge de mortalitat baixa molt. De seixanta anys a seixanta-nou hi ha un 7,3% dels morts (1.345); de cinquanta a cinquanta-nou, un 2,7% (503); de quaranta a quaranta-nou, un 0,8% (151); i de trenta-nou anys en avall, un 0,3% (58).
*Dades disponibles fins el 20 de gener.
Les dades també mostren que hi ha diferències clares entre homes i dones. S’han mort moltes més dones de més de noranta anys que no pas homes; si bé s’ha de tenir en compte que en aquesta franja d’edat hi ha més dones. En canvi, el virus és més perillós entre els homes que tenen entre cinquanta anys i seixanta-nou: hi ha més del doble d’homes morts (1.278) que no pas dones (570).
*Dades disponibles fins el 20 de gener.
També es destaca un patró diferenciat en l’evolució de les morts mes a mes entre homes i dones. L’evolució entre els homes és més volàtil: quan hi ha un repunt, l’augment és més pronunciat, però també hi ha un descens més ràpid quan disminueixen les morts. En canvi, entre les dones és al revés. No augmenta de manera tan abrupta, però després la mortalitat es manté alta durant més de temps.
*Dades disponibles fins el 20 de gener.
*Dades disponibles fins el 20 de gener.
També es podria analitzar segons si les morts són d’usuaris de residències o no. Del total de morts, una mica menys de la meitat, 8.167, eren en residències (44%) i 10.123 no (51%). Els primers mesos, el virus va afectar especialment les residències. Concretament, la primera setmana d’abril, quan hi va haver la màxima xifra de morts, es van morir 1.329 residents, un 52% dels 2.552 morts d’aquella setmana.
Tres onades de la covid arreu del país
Malgrat la diferència de magnitud, l’evolució de les morts és semblant a Catalunya, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i Andorra. A tot arreu hi hagué una primera onada molt forta al març i a l’abril. Després, la davallada també fou generalitzada fins a l’agost, quan hi va haver un repunt important de morts. Ara el país ha viscut una tercera onada durant el mes de gener, que ja significa un gran augment de morts en gran part del país.
Mentre que a Catalunya les xifres de defuncions encara no són equiparables a les de l’abril, al País Valencià, el mes de gener, amb 1.062 morts, ja ha esdevingut el pitjor mes d’ençà que va començar la pandèmia. Les dades d’hospitalitzats i de casos fan preveure que aquesta nova onada encara és lluny d’acabar. Les Illes també mostren una tendència negativa, i els 60 morts els primers vint dies d’aquest mes fan preveure que serà el segon pitjor mes després de l’abril passat, i amb una pressió hospitalària, ara com ara, equiparable a la d’aquells dies.
Per la seva banda, Andorra ja ha reportat nou morts i mostra unes dades més dolentes que les del desembre, però la situació epidemiològica no és equiparable a la de l’abril o l’octubre, de moment. Finalment, Catalunya Nord ha reportat divuit morts de moment aquest mes i, per tant, ja és pitjor que el mes passat i molt probablement serà pitjor que la xifra del mes d’abril.
Morts mes a mes en els diferents territoris del país.
