Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament

Internet i les noves tecnologies ens han facilitat molt la vida. També en els viatges. Ara podem compartir cotxe amb gent que no coneixem de res amb Blablacar, trobar-nos amb viatgers i gent local gràcies a Meetup i, fins i tot, allotjar-nos a cases de desconeguts mitjançant la plataforma Couchsurfing.

Aquesta plataforma en línia, que actualment també disposa d’una app per a telèfons intel·ligents, va néixer el 2004 amb la intenció d’ajudar els viatgers a trobar un lloc on dormir sense haver de pagar res. De fet, el nom significa fer surf de sofà en sofà. Tot i això, Couchsurfing va molt més enllà de l’allotjament gratuït. S’ha convertit en una comunitat internacional que comparteix una mateixa manera d’entendre els viatges, preferint l’experiència de viure amb gent del lloc i basar-se en els seus coneixements més que no pas dormir en hotels i fer cas de la informació de les guies turístiques.

Segons els seus usuaris, quan els viatges s’allotgen a hotels o albergs i visiten només atraccions turístiques, les experiències es limiten a uns determinats circuits tancats i és difícil de sortir-ne. Amb Couchsurfing, en canvi, hom pot fer vida amb l’amfitrió, com un veí més; coneix gent del país i n’aprèn la cultura; evita els llocs que no valen la pena i descobreix joies amagades. Per aquest motiu, de fa uns anys, el lema de la plataforma és ‘Travel like a local’ (viatja com algú del lloc).

En un principi, pot semblar que fer servir Couchsurfing sigui perillós, ja que vol dir dormir a casa de desconeguts, o rebre’n a casa vostra si feu d’amfitrions. Però, en realitat, la web té un sistema molt segur de referències que l’han convertida en una plataforma de gran èxit. Cada perfil mostra, a més d’una descripció personal, les opinions d’altres viatgers que han tingut contacte amb la persona en qüestió.

Aquesta pàgina és un manual per a principiants sobre Couchsurfing. Podreu saber com funciona la plataforma i aprendreu a fer els primers passos dins aquesta gran comunitat internacional de més de 15 milions d’usuaris a tot el món.

Com començar?
Per poder utilitzar les funcions de Couchsurfing, primer de tot cal registrar-se. El procés és molt senzill i, si hom vol, s’hi pot vincular el perfil de Facebook. També es demana una breu descripció per a presentar-se a la nova comunitat. De moment, només calen 80 caràcters, però després hi haurem de dedicar més temps.

Aquest és un dels passos més importants: fer un perfil ben complet que doni una imatge honesta i detallada de qui som. Fotografies nostres, l’edat, els idiomes que parlem, què ens agrada, per què som a la plataforma… Fins i tot, si ho volem, la nostra formació, professió i la nostra personalitat. Tot suma i tot és important, perquè aquesta és la nostra carta de presentació i, per tant, la primera impressió que tindrà un potencial amfitrió o convidat quan vegi el nostre perfil. Si no hi ha gaire informació, la majoria d’usuaris no se’n fiaran o, senzillament, en preferiran un altre de més complet.

Si una cosa bona té Couchsurfing és que no es limita a cap perfil de persona. Tothom hi pot participar. Hom pot ser extravertit o tímid, jove o gran, viatjar sol, en parella, amb amics o en família. Passa igual amb els allotjaments. Hi ha des de mansions amb una sola persona fins a habitacions compartides de cinc metres quadrats. Hi ha amfitrions que us donaran una clau extra perquè pugueu entrar i sortit quan vulgueu, i uns altres que preferiran que sortiu quan no hi hagi ningú més a casa. La passió pel viatge, la generositat i la curiositat no entenen de quantitats ni formes.

Com trobar l’amfitrió ideal?
Ja teniu el perfil a punt i podeu començar a cercar un amfitrió que us escaigui. Es poden combinar dues opcions per a trobar-ne, una de més activa i una de més mandrosa.

La primera consisteix a introduir la ciutat al cercador de la plataforma i mirar d’entre els resultats que surten. Segurament, apareixeran desenes de milers de perfils. Si ho voleu, podeu filtrar per gènere, per edat, per les llengües que parla, si té referències o no i per les aficions. Si trobeu cap perfil que us sembli adequat, li podeu enviar una sol·licitud directament.

És important de comprovar com es defineix el perfil. Cada usuari pot marcar-se com a ‘acceptant convidats’, ‘potser acceptant convidats’ o ‘vol quedar’. Només es pot enviar sol·licitud als dos primers i, òbviament, amb qui es tindrà més possibilitats és amb aquell qui es trobi ‘acceptant convidats’.

La segona opció és crear un viatge públic. Per exemple, si aneu a Nova York del 7 al 10 de febrer, podeu anunciar-ho a la comunitat de la ciutat, explicant què teniu pensat de fer o com és la persona amb qui us agradaria trobar-vos. En aquest cas, són els amfitrions els qui us oferiran de quedar-vos amb ells si els agrada el vostre perfil.

Sigui com sigui, sempre és important llegir les referències d’altres usuaris, a més del perfil, per fer-vos una imatge adequada d’aquella persona. Si penseu que us hi podeu entendre bé, endavant, moveu fitxa!

És molt útil de fer l’anàlisi de les referències si no esteu del tot segurs de l’altra persona. Per exemple, sovint hi ha noies que viatgen soles que els fa respecte provar Couchsurfing. Un bon exercici és cercar, entre les referències del perfil que consulteu, si hi ha les d’altres noies que hagin viatjat soles, s’hagin quedat a dormir en aquella casa i hagin tingut una experiència positiva.

Un factor clau a l’hora d’acceptar, o no, una sol·licitud individual és l’originalitat del missatge. A Couchsurfing no es valoren gens els textos impersonals que s’han copiat i enganxat en diverses sol·licituds, i tampoc els perfils poc detallats. En canvi, guanyarà molts punts aquell missatge que demostri que l’usuari s’ha llegit el perfil de la persona, destacant-ne alguns punts o les coses que hi té en comú.

Igualment, per a un amfitrió o convidat serà important d’analitzar les vostres referències. Una bona manera d’aconseguir-ne al principi és fent d’amfitrió a casa vostra, una experiència molt recomanable, o demanar a algú que conegueu i que sigui usuari de la plataforma que us n’escrigui una.

Per cert, des del 2011, Couchsurfing ofereix la possibilitat de ‘verificar-se’, que consisteix a pagar una quota única de 54€ per a demostrar que el perfil és de confiança. Es comprova que el telèfon mòbil, l’adreça i la targeta bancària són reals. Si un perfil està verificat, pot enviar tantes sol·licituds d’allotjament com es vulguin. Si no, hi ha un màxim de deu per setmana. Segons la plataforma, estar verificat duplica les probabilitats que s’accepti una sol·licitud i, a més, ajuda al manteniment de la web i l’app.

Couchsurfing també ‘regala’ tres mesos de verificació per cada vegada que s’hagin tinguin convidats a casa, fins a un màxim acumulable de dotze mesos.

Quant de temps m’hi puc estar?
Això depèn de cadascú. Hi ha amfitrions que demanaran una nit com a molt i uns altres, una setmana. En casos excepcionals, un servidor ha arribat a estar-se tres setmanes en una sola casa, amb en Tenger a Ulan Bator.

La durada habitual acostuma a ser de dues nits o tres, però sempre podem explicar el nostre cas a l’altra persona. Hi haurà vegades que es pactaran uns dies determinats i, després, es podrà allargar si l’experiència ha estat molt positiva.

S’ha de pagar?
Si Couchsurfing és gratuït, què hi guanya l’amfitrió? Els usuaris de la plataforma no volen guanyar diners ni obtenir cap mena de recompensa material. Per ells, la veritable divisa és l’intercanvi cultural.

Com a convidats, sempre ens haurem d’adaptar a l’amfitrió. A vegades preferirà estar sol, i unes altres tindrà ganes de fer coses plegats. N’hi ha que fins i tot gaudeixen ensenyant la ciutat, la gastronomia, els amics, la família, les tradicions… Amb Couchsurfing podreu saber on menjar el millor gulaix de Budapest, on trobar les millors vistes panoràmiques de Manhattan, descobrireu els secrets de les tradicions budistes al Katmandú o disputareu un partit de futbol organitzat especialment per a vosaltres.

De la mateixa manera, s’espera dels convidats que aportin un valor afegit. Cadascú troba la seva manera. Hi ha qui un dia prepara un sopar típic català, qui voldrà ajudar amb les feines de la casa, qui portarà una ampolla de ratafia o qui, senzillament, respondrà amb bon humor tots els dubtes de l’amfitrió sobre la seva cultura.

En canvi, són malvistes aquelles persones que només fan servir la plataforma perquè és de franc i que no tenen cap mena d’interès en la cultura local, o que ho fan servir com si fos un hotel, només amb curiositat per a saber quina és la contrasenya de la wi-fi.

És per tot això que Couchsurfing és molt més que una plataforma d’allotjaments.

Què he de fer després?
Una vegada hàgim deixat la casa que ens ha acollit durant unes nits i que tant ens ha ensenyat sobre la cultural local, només cal fer dues coses. Donar les gràcies i escriure una referència.

És el sistema de referències que fa que Couchsurfing funcioni tan bé, i per tant, és molt important que tothom compleixi la seva funció dins l’engranatge. A més, és una manera de ser agraït i d’ajudar aquells que, abans, ens han ajudat a nosaltres.

Si l’experiència no ha estat bona, també s’hi haurà de deixar una referència negativa. Però és molt important d’entendre el poder que té una referència negativa. Pràcticament, assegura que aquella persona no podrà tornar a tenir experiències dins de Couchsurfing. Durant els cinc anys que he fet anar la plataforma, només he vist una referència negativa, i va ser per un malentès que segurament s’hauria pogut solucionar abans de prendre una decisió irrevocable com aquesta. És un recurs molt extrem que té la comunitat per a protegir-se de perills de debò.

Altres funcions
Couchsurfing ha crescut tant que ara disposa de moltes més funcions a part de la d’unir viatgers i amfitrions. Tot seguit, en detallem les principals.

L’eina Hangouts, que es pot traduir com a ‘trobades’, és la funció més nova però també la més interessant. Només es pot fer servir per l’aplicació del mòbil. Gràcies a la geolocalització, posa en contacte persones que són a la mateixa ciutat i que volen fer alguna cosa plegades. Es creen grups segons la temàtica i els usuaris es troben. Per exemple, es poden visitar museus, sortir de festa a la nit, anar a veure un partit de futbol… Qualsevol cosa que us passi pel cap. És una eina excel·lent, sobretot, per als qui viatgen sols i no coneixen ningú a la ciutat, però també per a gent local amb ganes de fer alguna cosa diferent.

També es poden crear esdeveniments, que queden marcats al calendari de Couchsurfing. Els més típics són els intercanvis lingüístics, però també hi ha excursions programades, pícnics, classes de ball gratuïtes, sopars de germanor… Val la pena mirar-ho de tant en tant. Normalment, totes les ciutats tenen una forta comunitat de Couchsurfing que organitza esdeveniments contínuament.

A més a més, a Couchsurfing els usuaris poden crear grups on generar continguts sobre diferents temàtiques. N’hi ha tants com pugueu imaginar. Per als afeccionats a l’autostop, per als amants de la fotografia, de la navegació, etc. S’hi donen consells, s’hi generen debats i, fins i tot, s’hi ofereixen feines.

Com a bona xarxa social, també té l’opció de fer-se amic d’algun altre usuari. És una molt bona manera de mantenir-se en contacte amb les persones que heu trobat per la plataforma.

Una altra bona funció és la de fer preguntes a la gent del lloc, molt útil quan es viatja a alguna ciutat desconeguda. Per exemple, es pot demanar on comprar una motocicleta de segona mà a la ciutat de Ho Chi Minh, al Vietnam, sense que t’enganyin.

Una manera diferent de viatjar
En definitiva, Couchsurfing consisteix a compartir: compartir espais, compartir coneixements, compartir tradicions i compartir temps. Els responsables de la plataforma diuen que imaginen ‘un món millor gràcies als viatges i uns viatges més rics gràcies a les connexions; els usuaris comparteixen les seves vides amb la gent que es troben, afavorint l’intercanvi cultural i el respecte mutu’.

Efectivament, amb eines com aquestes, viatjar adquireix un nou valor. Les experiències són molt més enriquidores i s’aprenen coses sobre una nova cultura d’una manera molt més eficaç. Perquè no es tracta només de compartir cases amb desconeguts o, com els defineixen a Couchsurfing, ‘amics que encara no has conegut’, sinó de promoure una manera alternativa de descobrir una ciutat, lluny de les bombolles turístiques i de la mà de la gent que hi viu.

Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada’:
—(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia
—(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
—(3): Comprant cavalls a Mongòlia
—(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
—(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
—(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
—(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
—(8): La Xina de l’alta tecnologia i el control extrem
—(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
—(10): L’autèntica religió d’Hong Kong
—(11): Els paradisos naturals d’Hong Kong
—(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d’Hong Kong
—(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
—(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
—(15): Un Nadal a la Cotxinxina
—(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam