23.09.2024 - 19:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 20:42
La zona euro sembla que camina cap a una mena de paralització. Si l’efecte dels jocs olímpics impulsà temporalment l’economia de França, l’índex PMI compost (directors de compres) baixa al setembre al ritme més intens d’aquests darrers quinze mesos. Ara l’índex europeu ha baixat per sota del llindar que assenyala una expansió. I quan es presenten simultàniament un ràpid declivi de les noves comandes i de la cartera existent, no cal tenir gaire imaginació per a preveure una nova debilitació de l’economia. El fet és que el sector industrial es complica com més va més. La desacceleració ara ha arribat al vint-i-setè mes i, fins i tot, ha empitjorat al setembre. Quant al futur, la forta caiguda de les noves comandes i les perspectives cada vegada més negatives de les empreses, fan pensar que aquest període de vaques magres a Europa encara és ben lluny del final.
Vet aquí el comentari que publicava aquest matí la nota avançada que fan cada mes els directors de compres de la UE, els anomenats índexs PMI, elaborats per Standard & Poor’s. Esmenten el cas de França, però la reducció de la producció industrial és especialment intensa a Alemanya i de passada diuen que també ho és a la resta de la zona euro. De fet, assenyalen que el ritme de declivi al sector manufacturer europeu s’ha accelerat per quart mes consecutiu. Malauradament, l’avanç de l’enquesta tan sols comenta allò que passa a França, Alemanya i al total de la zona euro, però no entra en més detalls per països fins a començament del mes vinent. Per tant, no sabem, per aquesta via, què pot passar avui i aquí.
La situació no és nova, perquè al motor d’Europa, Alemanya, el problema industrial és molt greu. Aquest matí mateix el ministre d’Economia, Robert Habeck, molt preocupat, feia una crida urgent a Volkswagen perquè no tanqués cap de les seves instal·lacions productives a Alemanya, sabent que el fabricant d’automòbils s’encara a importants dificultats econòmiques i les ha de resoldre. Per això ho ha volgut fer de dins estant, durant una visita poc protocol·lària a la fàbrica de Volkswagen d’Emden, al nord-oest d’Alemanya, on ha destacat la importància cabdal de mantenir les instal·lacions industrials del país: “Hem de conservar els llocs de feina”, ha demanat.
Volkswagen va sembrar la preocupació a principi de setembre, quan anuncià que preparava un pla d’estalvi sense precedents. Tot i que encara no se n’han revelat oficialment els detalls, no es pot descartar el tancament de fàbriques a Alemanya, i això seria un pas insòlit en la història del grup. També és possible que hi hagi acomiadaments, de manera que es posaria fi a la famosa “garantia laboral” del grup, vigent de fa trenta anys. De totes maneres, els rumors que hi ha a la premsa parlen de xifres molt diferents, de 15.000 persones a 30.000 i retallades fortes tant en les inversions com en els equips d’investigació.
Els problemes que arrossega Volkswagen vénen de lluny, però els va accelerar la decisió sobtada del govern de Scholz de suprimir les ajudes a la compra de vehicles elèctrics el desembre passat, per reduir la despesa pública. El cas és que les vendes de cotxes han caigut dràsticament. Algú podia pensar que no passaria? Conscient de l’error, el govern ha introduït aquest mes de setembre avantatges fiscals i condicions d’amortització més favorables per als vehicles elèctrics de les empreses, a fi de reactivar el sector. En el sector no hi ha una confiança excessiva que la mesura tingui èxit. I Volkswagen és tan sols un exemple; podríem parlar de BMW o de Mercedes, si bé amb problemes de fons diferents.
No podem passar per alt el pes que té la indústria de l’automòbil a Alemanya, on es considera un sector clau. Hi treballen gairebé 800.000 persones. Quant a facturació, és, amb diferència, el sector industrial més important del país. Segons l’Oficina Federal d’Estatística, tan sols els automòbils i les peces de recanvi van representar el 17% de les exportacions alemanyes el 2023. Però això canvia molt de pressa.
Enguany, els fabricants s’enfronten, al mateix temps, a unes vendes molt afeblides i a uns alts costs per a fer la transició cap als vehicles elèctrics. Això els ha reduït els beneficis. Volkswagen va tenir una caiguda del 14% en els resultats el primer semestre, a BMW va ser de gairebé un 15% i a Mercedes-Benz d’un 16%.
Alguns estudis recents indiquen que, de mitjana, les fàbriques alemanyes de Volkswagen, BMW i Mercedes van treballar a poc més de dos terços de la capacitat operativa durant l’any passat. I recordaven que tots tres grups plegats havien arribat a lliurar 6,2 milions de cotxes l’any. El 2023, en canvi, tan sols en van fabricar una mica més de 4 milions. El fet és que avui la indústria produeix menys cotxes que no abans… però utilitzant encara molt personal, segons un estudi del Deutsche Bank. I hi posa xifres. “Tot i que la producció és un 23% inferior a la dels registres anteriors, el nombre de treballadors ha baixat solament d’un 8%. Això fa que les fàbriques siguin menys productives.” Vet aquí un altre problema que fa tremolar al ministre d’Economia alemany.
Si això passa a les fàbriques de cotxes, d’alguna manera s’ha de notar també en els qui treballen per a ells a fora. Entre les empreses subcontractistes del sector, que encara donen feina a unes 270.000 persones (en comparació amb unes 311.000 el 2018), la crisi ja va arribar fa molt de temps. Lògicament, els fabricants d’automòbils subcontracten d’acord amb les comandes que reben. En vista de la situació, segons una enquesta recent, el 60% d’aquestes empreses pensen en una reducció moderada de la plantilla.
La crisi de la indústria de l’automòbil revela cruament les debilitats del model alemany. Per exemple, quatre anys i mig després de començar la pandèmia, la producció encara és d’un 10% inferior al nivell anterior, com explica una anàlisi d’ING. “L’antic model de negoci amb energia barata i mercats d’exportació grans i fàcilment accessibles ja no funciona”, afegeix. Tenint en compte el debilitament de l’impuls als EUA i la Xina i les tensions comercials addicionals, el fet és que hi ha poques esperances d’una ràpida recuperació, que vingui impulsada per les exportacions.
Pensem que les exportacions s’han considerat durant molt de temps el principal motor de la indústria de l’automòbil alemanya. Dels 4,1 milions d’automòbils produïts al país l’any 2023, 3,1 milions –és a dir, unes tres quartes parts– se’n van anar a l’estranger, segons la patronal del sector. I, adverteix: “Els pesos en el mercat global van canviant. Si els mercats tradicionals d’Europa i l’Amèrica del Nord es troben en un clar declivi, hi ha un fort creixement a la Xina i l’Índia, on són com més va més coberts per competidors locals.”
El panorama és complicat per als alemanys… i per als europeus, és clar. Però, evidentment, no llencen la tovallola. Segons l’Institut Alemany d’Investigació Econòmica (DIW), els fabricants d’automòbils alemanys encara tenen totes les possibilitats i capacitats per a afermar-se en la competència mundial. “Però per això –diuen–, han de reinventar-se, canviar i utilitzar la seva força innovadora per moure’s més de pressa i millor cap a la mobilitat elèctrica i la conducció autònoma. Afirmar que el motor de combustió és viable és una il·lusió perillosa.” Segons el DIW, l’elecció dels cotxes elèctrics ja s’ha fet de fa temps a tot el món. Bé, veurem què passa aquests mesos vinents. El BCE i el govern alemany hi tenen molt a dir.
No he parlat dels serveis. L’enquesta apunta que no van malament, però caldrà tenir les explicacions completes i detallades per països per a fer una avaluació més concreta de la situació global de la zona euro al començament de la tardor. Ara, en principi, no pinta pas gaire bé. Veurem les dades d’aquí.
