28.02.2023 - 17:06
|
Actualització: 28.02.2023 - 17:46
L’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa ha presentat una ampliació de la demanda a la sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyola perquè anul·li l’elecció per part del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, de dos dels tres magistrats que van conformar el tribunal que jutjà la mesa del parlament presidida per Roger Torrent. Segons que queda palès al text, és l’últim recurs que Costa presenta per a exhaurir el recorregut intern a l’estat espanyol i poder presentar un recurs per vulneració de drets al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
L’origen de la demanda es remunta a l’estiu passat, quan el TSJC va admetre les recusacions de Barrientos i el magistrat Carlos Ramos arran de la petició de Costa de retirar-lo per manca d’imparcialitat. Barrientos escollí aleshores com a substitut seu la magistrada Marta Pesqueira, atès que era l’única magistrada disponible a la llista de substituts.
Però Costa denuncia que, abans de recórrer a la llista de substituts, Barrientos –tal com estableix la llei– hauria d’haver recorregut als magistrats de la sala civil i penal del TSJC, la sala d’apel·lacions d’aquest mateix tribunal o bé, en darrera instància, la llista de Jutges d’Adscripció Territorial (JAT). És el mateix procediment que Barrientos va segur més tard en l’elecció del magistrat Francisco Segura Sancho, de la sala penal d’apel·lacions del TSJC, com a substitut del recusat Ramos.
A parer de Costa, Barrientos va infringir deliberadament les normes d’elecció de magistrats per poder triar els que volia i no pas els que pertocaven. L’objectiu de Costa és que el TSJC “esculli un tribunal imparcial” que revisi la causa.
Costa denuncia que Barrientos no va aplicar adequadament l’article 199 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), el text que estipula com s’han de seleccionar els magistrats substituts. Segons Costa, els acords del president del TSJC representen una violació “grollera” dels drets fonamentals de la defensa d’un tribunal imparcial, de presentar recurs i d’obtenir resolucions motivades. Al novembre, Costa ja va presentar un recurs contra els nomenaments amb l’argument que la decisió de Barrientos era jurisdiccional i no pas governativa.
Alhora, l’ex-vice-president de la mesa denuncia que el TSJC es va negar a admetre proves que acreditessin la vulneració de la inviolabilitat del Parlament de Catalunya, com demanava la defensa.
És per això que Costa acusa Barrientos “d’inseguretat jurídica” i de “manca de transparència”, i demana al Tribunal Suprem espanyol que anul·li els acords d’elecció del tribunal de Barrientos i en constitueixi un de nou que examini novament la causa.
Torrent, Costa i Campdepadrós afrontaven una petició de vint mesos d’inhabilitació i el pagament d’una multa de 30.000 euros, i Degolda afrontava una petició de setze mesos d’inhabilitació i el pagament d’una multa de 25.000 euros. Finalment, el TSJC els va absoldre, en una decisió que va tenir el vot particular de Pesqueira, precisament la magistrada que Barrientos havia escollit perquè el substituís.
