21.09.2024 - 17:31
|
Actualització: 21.09.2024 - 18:14
L’ex-vice-president del parlament Josep Costa ha presentat una nova demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra Espanya per vulneració de drets humans. L’octubre del 2021, la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret el va fer detenir perquè Costa no s’havia presentat a declarar en la causa per desobediència contra la mesa del parlament de Roger Torrent. Arran d’això, va passar bona part del matí a un calabós del TSJC i a la tarda el van portar davant la magistrada, tot i que es va negar a declarar.
Tal i com vaig prometre als meus enemics Barrientos i Alegret, ja és camí d’Estrasburg la meua quarta demanda contra Espanya per vulneració dels Drets Humans.
En aquesta es denuncia la meua detenció arbitrària, un 27 d’octubre, per no reconèixer-los cap autoritat per jutjar-me. pic.twitter.com/1ERVF4CB8S— Josep Costa (@josepcosta) September 21, 2024
Costa denuncia que fou detingut de manera arbitrària i argumenta que la detenció “va ser completament inútil i supèrflua, no va aportar cap benefici a la instrucció de la causa ni va contribuir a salvaguardar la finalitat del procés o els drets de les parts”. En aquest sentit, diu que la detenció “no tenia cap finalitat legítima, ni era idònia, ni era necessària ni era proporcionada en sentit estricte”.
Exposa que és “absolutament desproporcionat privar un investigat de la seva llibertat, encara que només sigui unes hores” pel fet de no comparèixer personalment a declarar en una causa penal, i que té el dret fonamental de no fer-ho. Més encara, tenint en compte que ja va comparèixer i va prendre coneixement de les actuacions, que té un advocat exercint-ne la defensa i que està a disposició del tribunal.
“I tot això, en una causa penal que no pot comportar una pena privativa de llibertat ni en la seva mínima expressió, motiu pel qual la llei permet la celebració del judici en absència de l’acusat”, afegeix. Per això, diu que la detenció injustificada vulnera el dret a la llibertat personal, a la llibertat de moviments i el dret de no declarar.
La demanda exposa que la llei d’enjudiciament criminal espanyola no imposa que l’investigat comparegui obligatòriament en circumstàncies com les del seu cas i, afegeix, si ho fes seria inconstitucional i contrària al conveni de drets humans. És per això, diu Costa, que va demanar als tribunals interns de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat. A més, continua, la llei d’enjudiciament tampoc imposa una detenció automàtica o obligatòria, i diu que això no apareix en cap text legal. És per això que, diu, la magistrada i la sala d’apel·lacions es contradiuen quan invoquen un article que diu que els tribunals “podran” ordenar la detenció i, alhora, diuen que es van veure obligats a ordenar-la.
Diu que el TSJC va justificar l’ordre de detenció per una doctrina del Tribunal Constitucional espanyol que es refereix a delictes greus amb penes de presó elevades, no com el delicte de desobediència, pel qual el jutjaven. En tot cas, diu, aquesta doctrina és incompatible amb la del Tribunal de Drets Humans i la del Tribunal de Justícia de la Unió Europa pel que fa a les conseqüències jurídiques de la manca de compareixença de les parts en un procés penal.
