L’Albufera, Alcúdia, l’Estartit, Fornells, Nules, Palamós, Santa Pola, Torredembarra… abans d’acabar la dècada, bona part de la costa serà en risc de sofrir danys importants i irreversibles. I caldria actuar de pressa i de manera contundent.

Tal com revela un informe de Greenpeace, hi ha un problema amb les polítiques desenvolupades aquests darrers anys, amb un excés d’urbanització i de barreres artificials, i, alhora, efectes associats al canvi climàtic que amenacen de fer retrocedir uns quants metres el litoral. Els fenòmens meteorològics extrems, com ara onades de calor, els temporals o les inundacions són com més va més comuns, i també hi ha una acceleració de la pujada del nivell de la mar. Si entre el 1948 i el 2019 va pujar d’1,6 mil·límetres cada any, aquests darrers cinc anys ha pujat de mitjana de 2,8 mil·límetres. La regla de Bruun diu que per a cada centímetre que puja la mar, el litoral retrocedeix un metre. A més, l’escalfament de l’aigua fa que hi hagi una expansió tèrmica i, per tant, un augment del volum, alhora que hi ha més aigua a mesura que es fonen Grenlàndia i l’Antàrtida.

Tot plegat fa que ja sigui habitual que amb cada temporal o gota freda desapareguin platges i passeigs marítims, amb uns impactes més gran que abans sobre construccions i infrastructures costaneres, i amb un retrocés de la línia de la costa. Tres de les zones que més perjudicades del país són l’Albufera de València, el delta de l’Ebre i l’estany de Sant Nazari, que podrien perdre desenes de metres d’ací a pocs anys, tenint en compte que la major part no té ni un metre d’altitud.

El delta de l’Ebre és amenaçat tant per fenòmens extrems com per la pujada de la mar i la manca de sediments. A més, és en una zona que és susceptible per causes naturals, com ara l’erosió o l’enfonsament del sòl. Aquests darrers quinze anys la costa ja ha retrocedit d’un quilòmetre i mig. Això ha causat, per exemple, que en menys d’una dècada la producció de musclos hagi passat de deu milions de tones a les tres actuals. I la conclusió és clara: sense prou sediments, el delta no sobreviurà.

En el cas de l’Albufera, trobem que les platges de Pinedo i del Saler ja han retrocedit entre trenta metres i seixanta. També hi ha cinc espais naturals més del litoral valencià en perill, com ara el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Pego-Oliva, les Salines de Santa Pola, el Fondó d’Elx i les llacunes de la Mata-Torrevella. Aquests paratges també són importants perquè fan d’amortidors dels temporals i de les inundacions causades per la pluja intensa.

La costa, al límit

La costa dels Països Catalans és una de les més amenaçades de la Mediterrània. De fet, el Principat és, segons que diu Greenpeace, “un dels trams del litoral mediterrani on és més urgent d’aplicar polítiques d’adaptació a curt, mitjà i llarg termini”. El 85% de la població viu a menys de trenta quilòmetres de la costa i un 15% viu en una zona inundable, sigui marítima o fluvial. Sobre això, Protecció Civil ha assenyalat que el risc d’inundacions ja és la primera causa de pèrdues econòmiques i vides humanes.

Al País Valencià, un 74,3% de la línia de platja és urbanitzada, i a les Illes el 8,1% de la costa ja és degradada a causa de l’ocupació de sòl per part de superfícies artificials i infrastructures.

Les rambles i rieres han estat alterades per habitatges i infrastructures, i les lleres dels rius són plenes d’obstacles, que poden fer que els rius es desbordin quan plou. Això és el que passa, per exemple, a la comarca del Maresme, on hi ha una reducció dels sediments naturals, alhora que els espigons i ports esportius han augmentat l’erosió de les platges, que pràcticament desapareixen a l’hivern. En el cas de Montgat, ja s’ha perdut el 90% de la sorra.

Segons Greenpeace, les mesures habituals, com ara contenir la mar amb formigó i gastar-se milions d’euros en reposar la sorra, ja són clarament inservibles i simplement són “pedaços extremadament cars que prioritzen la supervivència a curt termini de les platges”. A més, els fenòmens extrems fan que les obres tinguin una utilitat de mesos i ja no d’anys. La regeneració artificial de sorra ha costat 1.500 milions d’euros aquests darrers deu anys.

Els passeigs marítims, que han modificat la costa generada durant segles, impedeixen que les platges facin un paper de dissipadores de l’energia que ve de la mar. Segons un estudi de l’Escola de Camins de la UPC, hi ha onze passeigs marítims en risc: a l’Alt Empordà, Llançà i l’Escala; al Maresme, Pineda de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Montgat; al Tarragonès, Salou; al Baix Ebre, l’Ampolla; i al Garraf, dos passeigs marítims de Sitges. I proposen que els passeigs marítims i els habitatges es traslladin de la primera franja de la costa, perquè la platja pugui fer la seva funció.

El dic d’abric del port de València també ha tingut responsabilitat en el retrocés de la costa entre el port i el far de Cullera (Ribera Baixa). Un 64,5% de les platges valencianes han perdut extensió per l’augment de fenòmens extrems com més va intensos i freqüents, i hi ha 166 quilòmetres de costa amb un risc potencial d’inundació significatiu.

Polítiques en la direcció contrària

Malgrat les alertes sobre la necessitat d’un canvi de model, Greenpeace denuncia que l’afany urbanitzador continua present en noves normatives i projectes, com ara l’avantprojecte de llei de protecció i ordenació de la costa valenciana, que vol posar fi a la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que encara no s’havien urbanitzat.

Per exemple, hi ha el pla urbanístic de la Cala Mosca, a Oriola, que preveu de construir dos mil habitatges a la primera línia, amb aparcaments i zones de lleure, o el projecte d’Ohai Gandia, un càmping de luxe que ocupa 188.707 metres quadrats dins l’àrea d’influència, protecció i zona d’amortiment de la Marjal de la Safor, un dels últims paratges sense urbanitzar del litoral valencià. També hi ha el pla urbanístic de la Torreta del Pirata, a Godella, que preveu de construir cinc-cents habitatges, o el de la Serreta, a la Nucia, amb tres mil vuit-cents habitatges.

Les dades de l’informe troben que un 43% de la costa del sud del País Valencià té un retrocés greu, i, si no es frenen les emissions, el 2020 la mar pujarà de 12 centímetres al golf de València, fet que voldria dir perdre uns 12 metres de platja. Allà on més retrocedirà són els 58 metres de Nules o els 21 del port de Sagunt. A Guardamar, retrocediria d’uns 23 metres i al Perelló, uns 14.

Per la seva banda, el govern de les Illes ha aprovat un decret llei de simplificació que modifica totalment o parcialment més de cinquanta normatives. Aquests darrers deu anys, el preu de l’habitatge ha augmentat d’un 158%.

Quins són els municipis més amenaçats?

Les previsions de pujada del nivell de la mar per al 2030 amenacen molts punts del litoral, de fet, gairebé tot seria malmès per l’erosió. Les àrees que podrien ser en risc d’ací a solament sis anys són, a l’Alt Empordà, Empuriabrava, Sant Pere Pescador i Sant Martí d’Empúries (Alt Empordà). Al Baix Empordà, l’Estartit, el Mas Pinell, Torroella de Montgrí, la Cala d’Aiguafreda, Palamós i Sant Feliu de Guíxols; i a la Selva, Lloret de Mar i Blanes.

Al Maresme, les zones més malmeses serien Mataró, Premià de Mar i Alella de Mar (el Masnou); al Barcelonès, Sant Adrià de Besòs i la Barceloneta i també el delta del Llobregat. Al Garraf, Vilanova i la Geltrú. Del Baix Penedès, Calafell i Coma-ruga; del Tarragonès, Torredembarra; del Baix Camp, Cambrils; del Baix Ebre, l’Ametlla de Mar i el delta en conjunt.

A la Plana Alta, Grau de Castelló; a la Plana Baixa, Moncofa, Nules, Xilxes i els Estanys d’Almenara; entre l’Horta Nord i el Camp de Morvedre, la Marjal dels Moros; a l’Horta Nord, Puçol; a València, el Saler; a l’Albufera, el Perellonet; el Perelló, a la Ribera Baixa; a la Safor, Tavernes de Valldigna i Gandia. Entre la Safor i la Marina Alta, el parc natural de la Marjal de Pego-Oliva; al Baix Vinalopó, Santa Pola, i al Baix Segura, Torrevella.

La costa a les Illes retrocedirà de vint centímetres cada any a aquest ritme, això farà que es perdin 25 platges a Mallorca, 33 a Menorca, 7 a Eivissa i 6 a Formentera, i la resta es reduiran considerablement. Les més amenaçades són a Formentera: el port de Formentera, la platja de les Illetes, la platja de Llevant i Cas Saliners. De la resta d’illes, a Eivissa, Talamanca, Sant Francesc de l’Estany, port de Sant Antoni, Cala Gracio, la platja de Galera i Cala Salada. A Mallorca, la platja de Muro, Alcúdia, la reserva natural de l’Albufereta, la Calobra, el Malgrat, el passeig marítim de Palma i les Salines del Trenc. I a Menorca, Maó, Cala Llonga, la Mesquida, el parc natural de l’Albufera del Grau, Fornells, Ciutadella, Cala Galdana i Biniancolla.