01.07.2022 - 11:45
|
Actualització: 01.07.2022 - 16:30
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, ha estat apartat del judici contra l’ex-president del parlament, Roger Torrent, l’ex-vice-president Josep Costa i els ex-secretaris de la mesa Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. El tribunal ha acceptat la recusació de Barrientos presentada per Josep Costa, un dels acusats en el judici per desobediència que començarà el 12 de juliol vinent. Arran d’aquest fet, el TSJC n’ha suspès el judici, pendent de designar el magistrat que presidirà el tribunal.
En canvi, s’ha desestimat la recusació contra els altres dos magistrats, Carlos Ramos i Carlos Mir, que sí que formaran part del tribunal que jutjarà els ex-membres de la mesa per haver acceptat a tràmit resolucions contra la monarquia espanyola i en favor del dret de decidir.
Costa denunciava que aquests magistrats estaven contaminats políticament, que no podien tenir cap aparença d’imparcialitat en aquest judici pel seu posicionament en relació amb l’independentisme. Però allà on el TSJC li ha fet cas, on no ha tingut cap més remei que cedir, és en l’advertiment sobre el paper que va tenir Barrientos en l’acte solemne de Sant Raimon de Penyafort al Col·legi d’Advocats de Barcelona, el febrer del 2018. Aquell dia, Torrent, en qualitat de president del parlament, va fer una crítica a la situació dels presos polítics, i allò va sulfurar tant la degana d’aleshores, Maria Eugènia Gay, com alguns dels assistents, inclòs Barrientos, que hi era com a president del TSJC. Barrientos va abandonar la sala en senyal de protesta contra Torrent, i això, segons que exposava Costa i ha admès el TSJC per unanimitat, l’invalida per presidir el judici.
Com a col.legiada de l’ICAB, sento vergonya de que els meus companys de professió hagin faltat al respecte d’aquesta manera al President del Parlament. No és acceptable en un Jurista. Les meves sinceres disculpes, Sr. Torrent.
— Maria Riera i Pla (@rieraipla) February 23, 2018
És significatiu, aquest argument del tribunal per apartar-lo del judici: “Aquest acte [del 23 de febrer de 2018] és l’acte institucional de més rellevància que organitza l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. El fet d’abandonar l’acte enmig del discurs [de Roger Torrent], quan el president era a l’escenari juntament amb una part de la resta d’autoritats judicials i governatives, i amb un saló amb una multitud de persones en el públic, té un efecte simbòlic de rebuig que no es limita al contingut del discurs que podia fer el president del parlament, sinó que òbviament es projecta envers la seva persona i al càrrec que ostentava en aquell moment, no només com a president d’aquest òrgan, sinó també com a president de la mesa del parlament a la qual pertanyia el recusant i els membres de la qual seran enjudiciats en el present procediment per la seva actuació com a membres de la mesa.”
Torrent: “Aquest judici no s’hauria de fer mai”
Roger Torrent ha reaccionat a Twitter quan el TSJC ha acceptat la recusació de Barrientos:
Ens han notificat la suspensió del judici, fruit de la recusació del president del tribunal per manca d’imparcialitat. De fet, aquest judici no s’hauria de celebrar mai. La llibertat d’expressió i l’autonomia dels diputats empara tots els debats del @parlamentcat
— Roger Torrent i Ramió 🎗 (@rogertorrent) July 1, 2022
Després de la suspensió del judici, ha dit que no s’hauria de fer mai, i que la llibertat d’expressió i l’autonomia dels diputats empara tots els debats del parlament.
Prohibit debatre sobre autodeterminació i sobre la monarquia
La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i Campdepadrós, i un any i quatre mesos i 24.000 euros de multa per a Delgado, per desobediència greu al Tribunal Constitucional espanyol. Tot plegat, per dues resolucions debatudes al parlament el 2019, poc després de la sentència contra els presos polítics. En la primera resolució, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l’exercici del dret d’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació del rei espanyol.
