08.02.2018 - 11:31
T’imagines poder adoptar temporalment la identitat d’un personatge fictici? Esdevenir un superheroi per un dia? Transformar-se en una figura de cinema, de sèries o de videojocs? Això és una realitat pels que segueixen la moda del cosplay, una subcultura que es dedica a recrear personatges de ficció vestint-se, maquillant-se i comportant-se com a tal. Fins fa poc, l’art de la disfressa al nostre país era una tradició que no anava més enllà del Carnestoltes, però avui dia el joc de costumització és un hobbie seguit per molts, que uns pocs afortunats fins i tot ho poden anomenar treball a temps complet. Aquells i aquelles que practiquen el cosplay s’anomenen cosplayers, i confeccionen les seves disfresses de la manera més similar possible als vestits originals per lluir-les en tot tipus de convencions culturals. Doncs, per què conformar-se a llegir o veure les aventures del teu personatge preferit, quan pots ser ell o ella per un dia?
Gemma Sánchez amb el seu cosplay de Yavana del videojoc ‘Dragon Age: The Silent Grove’.
En els últims anys, les convencions de còmics, llibres, sèries o pel·lícules han augmentat en rellevància i popularitat de la mateixa manera que ho ha fet el seu públic. A Barcelona, esdeveniments com el Saló del Manga, el Saló del Còmic o la Japan Weekend s’han convertit en un actor turístic crucial atraient a milers d’assistents a les seves portes. De fet, el Saló del Manga de Barcelona va tancar la passada edició amb la xifra de 148.000 assistents, un gruix que va requerir una ampliació de l’espai en 5.000 metres. Però si fa uns anys el perfil d’assistents d’aquestes convencions es consideraven part d’un col·lectiu pejorativament anomenat friki, actualment aquesta visió tan crítica s’ha anat diluint. Gràcies a l’expansió del fenomen fan de productes de ficció, com ara sèries, pel·lícules, manga o còmics; el fenomen fan ha guanyat més adeptes i ha creat el seu propi estil de vida i un dels conceptes que ha desenvolupat és, justament, el de cosplay.
Vestir-se i jugar
La paraula cosplay prové de l’acrònim en anglès costume (vestit) i play (jugar). Tanmateix, fer cosplay no es tracta de fer una simple disfressa: aquest estil de vida implica adoptar els comportaments i les accions pròpies de personatges de ficció, per tal d’assimilar-s’hi el més possible. La majoria dels cosplayers dissenyen i confeccionen ells mateixos tant el vestuari com els diferents articles i complements i, de la mateixa manera, s’encarreguen del seu maquillatge. L’objectiu de la majoria de cosplayers és el mer lleure, però alguns cosplays impliquen mesos de feina, amb un procés que comença amb l’elecció del personatge i acaba en el moment en què l’autor es treu el vestit.
Hi ha una gran varietat de tipus de cosplay. Una de les maneres més esteses de classificar-los és la temàtica, el món en què s’inspiren. N’hi ha de còmic americà, de manga, de videojocs, de pel·lícules, de sèries i inclús de llibres. Tot s’hi val.
D’on ve el cosplay?
L’origen del cosplay es remunta, oficialment, als anys 70, als Comic Market o Comiket, un mercat que encara se celebra a Tòquio, on aficionats i seguidors treuen a la venda els seus dojinshi o historietes dibuixades, és a dir, còmics. Va ser en aquesta convenció on alguns dels assistents van aparèixer disfressats d’algun dels personatges de còmic. Tanmateix, es considera que els primers cosplayers foren una parella que es presentaren a la primera convenció de ciència-ficció de la història, la WorldCon del 1939, vestits com els protagonistes de la pel·lícula de Herbert George Wells, Things To Come, que s’havia estrenat dos anys abans.
Així mateix, el concepte era encara molt innovador, i no va ser fins després de la seva explosió al Japó, al voltant dels 80, que es va expandir arreu del món, i va passar d’estar exclusivament relacionat amb els còmics nipons, a esdevenir un estil de vida mundialment practicat en tots els àmbits de la ficció, des de pel·lícules fins a l’última novetat, els videojocs.
Actualment, el cosplay és una afició gairebé normalitzada, que se separa cada cop més del concepte de friki al que sempre ha anat enganxat. És doncs una subcultura, que si bé té la seva pròpia comunitat, no és tancada, i s’obre al món que és fora.
La vida d’un cosplayer
El cosplay és un estil de vida que implica dedicació i mesos de feina per cercar materials, així com fer proves constants i repeticions, perquè no sempre surt bé a la primera. Ficar-se en aquest estil de vida té molts camins, i la bifurcació més evident és l’econòmica. Efectivament, hi ha cosplayers que cobren per portar les seves disfresses a diferents esdeveniments com convencions tant nacionals (Saló del Cinema) com internacionals (Comic Con). Alguns poden viure d’això, tot i que la majoria, com la Gemma Sánchez, treuen només petits beneficis: “Guanyo diners amb la venda de fotografies dels meus cosplays, entre 1 i 4 euros per foto. També he cobrat uns 15 euros l’hora per assistir a la inauguració d’una botiga de marxandatge amb el cosplay i fer una petita interpretació. Participo en concursos en l’àmbit local, però la recompensa econòmica és relativament baixa, entre 50 i 150 euros.”
Els concursos de cosplay a les convencions també han esdevingut una forma de remuneració. Aquests concursos normalment consisteixen a explicar el procés de fabricació davant d’un jurat i en fer una breu actuació de menys de tres minuts. Tanmateix, la majoria de cosplayers són amateurs: no cobren diners per anar vestits, però sí que gaudeixen del preu de la satisfacció de veure el vestuari acabat i que els infants els reconeguin pel carrer, els demanin fotografies i autògrafs.
Tot i això, no és un estil de vida fàcil. Fins i tot al món del cosplay hi ha una bretxa de gènere amb la qual les convencions i altres esdeveniments estan intentant acabar. Molts dels cosplays per a noies són exageradament sexuals, i això sovint es deu al fet que el disseny original, fet majoritàriament per dibuixants homes, mostra als personatges femenins amb poca roba (banyadors o roba interior), mentre que els personatges masculins gaudeixen d’armadures protegides. Les dones cosplayers es troben encara sexualitzades, i fins i tot pateixen abús. “Fa uns anys a un senyor li va semblar molt bé tocar-me el cul mentre ens fèiem una foto” ens comenta la Gemma Sánchez. Però mentre campanyes com Cosplay Is Not Consent intenten tallar amb aquest tracte vexatori, les xarxes no estan tan vigilades: “L’assetjament online pot ser molt gran. Sovint et qüestionen si de veritat has jugat al videojoc del qual tens el cosplay o si ho estàs fent per ensenyar cos”.
Com ho fan?
La primera part del procés és escollir el personatge. Pot semblar fàcil, però el cosplayer ha de tenir en compte les seves habilitats i el temps i els recursos amb els quals compta. La següent part és confeccionar els patrons del vestuari, que moltes vegades s’han de treure d’imatges, ja que no existeixen patrons d’aquell vestit, i comprar el material, teles i accessoris. Seguidament, cosir els vestits i fabricar els accessoris. Finalment s’aplica el maquillatge, les perruques i a vegades inclús llentilles, tot el que faci falta per a assimilar-se el més possible al personatge. “Per elaborar un cosplay es necessiten mesos. Jo m’he d’aixecar tres hores abans per posar-me el vestit i maquillar-me. El cosplay més car que he fet fins ara m’ha costat uns 300 €. Però normalment em surten per un pressupost de 150 €”, ens explica la Gemma Sánchez. La Merceria Santa Anna és un dels locals de referència per a accessoris dels cosplayers barcelonins, i el Salvador Pedret, l’encarregat, coincideix amb la Gemma, i assegura que els cosplayers no tendeixen a concentrar-se en una data en concret per a comprar, com a la data dels salons sinó que s’ho preparen amb molta més antelació.
A dalt, la cosplayer Beatriz Navarro es converteix en un personatge de l’anime Yuri On Ice. A baix, el seu resultat i el del cosplay de Gemma Sánchez.
Cada vegada més
El cosplay és un món en procés d’expansió. “Cada vegada es veu més gent disfressada” assegura Annabel Espada, membre de l’editorial Norma Còmics de Barcelona. “I no només això, sinó que la qualitat dels cosplays no para d’augmentar, hi ha autèntiques obres d’art. Es nota la il·lusió, la imaginació i les moltes hores dedicades en els vestits i els complements”. I tot i que el cosplay encara no es pot considerar un art sí és una subcultura amb un potencial important, que cada cop esdevé més atractiva i inclusiva. Ara, ja no cal que sigui Carnestoltes per convertir-se en un personatge de ficció, i només es necessita una mica d’imaginació, destresa i teatralitat per portar les disfresses a un altre nivell.
