Les Corts acomiaden la legislatura sense les cotilles del Botànic

Entre avui i dilluns, Ximo Puig, el president de la Generalitat dissoldrà les Corts, s’acabarà la desena legislatura i convocarà les eleccions del 28 de maig. Però abans s’haurà de tancar un ple maratonià, calaix de sastre, o escombra, amb divuit punts en l’ordre del dia. Hauran estat dues jornades maratonianes en què han passat moltes coses, i molt diverses. Algunes de curioses, com ara la presa de possessió de l’escó de Juan Luis Baixauli, que serà el diputat més efímer de la història, per exemple. Haurà estat, potser, un dels plens més crus quant a les relacions entre els socis del govern del Botànic.

L’abolició de la prostitució com a camp de batalla

Ahir es va debatre la modificació de dues lleis amb la intenció d’abolir la prostitució. És una iniciativa de la consellera d’Interior, Gabriela Bravo, que no ha tingut mai el favor dels socis de govern. El debat fou molt agre, com es va palesar –amb episodis que vorejaven la falta de decòrum parlamentari– en la discussió entre la portaveu socialista i les de Compromís i Unides Podem. Especialment cru i insòlit va ser el bescanvi entre la socialista Rosa Peris i la portaveu de Compromís, Mònica Álvaro. Els partits de l’oposició s’ho miraven la mar de divertits. Tant, que el PP va furgar en la ferida i va votar a favor d’aquestes modificacions. Amb tot, no es van aprovar perquè la pretensió del PSOE de votar-les en lectura única no va reeixir.

En aquest darrer ple, amb exemples com aquest, s’ha fet la retransmissió en directe, sense camuflatges ni fingiments, del final del segon govern del Botànic. Tant a la trona com als passadissos, els socis han exhibit unes discrepàncies que deixen ben clar que ha començat la cursa electoral i que els dos mesos que falten per a les urnes no hi haurà amics fora de les sigles pròpies.

Els socialistes sembren el dubte

L’aroma del comiat va impregnar la jornada d’ahir. Fou, per exemple, el darrer ple ordinari presidit per Enric Morera. A darrera hora de la vesprada, pràcticament al vespre, es va debatre la creació d’una comissió d’investigació sobre el cas Assut, un afer de corrupció que afecta, sobretot, el Partit Socialista. La proposta fou presentada pel PP. Moltes hores abans, diputats de Compromís i d’Unides Podem havien escalfat l’ambient deixant anar la idea que si el PP ampliava el focus i no parlava sols de la presumpta corrupció del Partit Socialista s’afegirien a la iniciativa d’obrir una comissió d’investigació.

Això enutjà moltíssim José Muñoz, secretari d’Organització del PSPV, que va acusar els seus socis de teixir una aliança d’interessos per a desgastar el seu partit. En el curs de la legislatura, Muñoz, home fort de l’aparell, s’ha caracteritzat per anomenar sempre el govern com a “Consell de Ximo Puig” o “govern de Ximo Puig”. Pràcticament mai no s’ha referit al Botànic i ahir va reblar el clau. Quan estava tan i tan enutjat, als passadissos de les Corts, va dir que era inqüestionable que després de les eleccions, Ximo Puig continuaria essent el president, i que l’únic dubte era com. Muñoz obria, doncs, la possibilitat d’un govern dels socialistes tots sols. Els periodistes li van demanar: “No aposteu per un tercer Botànic?”. La resposta va ser: “Aposte per Ximo Puig com a president.”

La campanya electoral ja ha començat

Aquest és l’escenari en què els socis de govern arriben al final de la segona legislatura botànica. Quatre anys que no han estat una bassa d’oli, que ha tingut tempestes, escaramusses, dimissions. Els portaveus ho han entomat amb bona cara, sempre mantenint les formes. Fins ara, quan falten tan sols dos mesos per a les eleccions.

Feia la sensació que aquest ple hi sobrava, que era com una nosa, però s’havia de fer, i l’han omplert de qüestions que feien mandra i que ara s’han de tractar a corre-cuita. I sense cotilla ni condicionants. Els socis ja no ho són. Ara ja no cal demostrar solidesa ni unitat d’acció, ni somriures. No cal, ni tan sols, impostar una certa empatia. El comptador és a punt de tornar a zero i la caixa registradora de vots comença a recomptar. Tots són necessaris. No se n’ha de perdre ni un pel camí. Ara tots tres partits tenen una mena de patent de cors per a exhibir les diferències per a arrapar els suports.

En aquest context, es fan promeses sens fi. Línies de metro, pulmons verds, hospitals nous o, fins i tot, un projecte per a omplir el darrer tram del vell caixer del riu Túria amb una nova peça de la Ciutat de les Arts i les Ciències. El president Puig ho ha anunciat aquesta setmana en un acte amb la candidata socialista a la batllia de València. Projectes que no són ni licitats ni encara menys començats, que tenen un període d’execució llarguíssim i que ara són presentats com a idees. Ni tan sols com a plans.

Fins i tot, si hi ha un incendi a l’Alt Millars, hi han d’anar el cap del Consell, la consellera d’Interior, que és la responsable de les emergències, i el president espanyol. I tots tres han de parlar i han d’acaparar els micròfons. La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, també ha estat a Barraques, al lloc de comandament. Ha estat vista en fotografies o en imatges de televisió, però mai, en tota la setmana, no ha estat convidada a una compareixença conjunta.

Fer-se mal, però poquet

Mentre dura la contesa electoral, els tres partits que han governat el País Valencià aquests darrers vuit anys han de distingir els seus discursos i posicions. Han de fer valer les seues fortaleses i han d’intentar de perjudicar els partits veïns. Perjudicar, sí, però no fins a l’extrem d’impossibilitar a Unides Podem de superar el llistó electoral del 5%.

Perjudicar, però no fins que les posicions siguen irreconduïbles a partir del 29 de maig, quan els equips de campanya guardaran les carpetes, els adhesius i els eslògans electorals i faran sumes i es vestiran de negociadors. Només hi ha un resultat possible: cinquanta.

Ja saben com funciona aquesta coreografia tan estudiada. Els primers dies miraran de posar pomada sobre les ferides pròpies i dels veïns. Després exposaran posicions maximalistes i allunyades i, a poc a poc, aniran cap a la convergència. Com aquelles porcions de mercuri que se separaven en boletes però en acabat tendien a ajuntar-se en una de sola, els aparells dels partits hauran de reconstruir els ponts que, eventualment, s’hauran dinamitat aquests dos mesos.

Comiats

Per a veure com s’acomiadarà el president Enric Morera, haurem d’esperar al final del ple, aquesta vesprada. Però ahir, a mesura que anaven intervenint, aquells que sabien del cert que no farien part de les Corts de l’onzena legislatura o que no repetirien com a consellers, van aprofitar la tribuna per a deixar constància dels seus missatges en el diari de sessions.

El conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent, que ha exercit durant les dues legislatures del Botànic, va fer la darrera intervenció en el ple i el seu company de partit, Vicent Marzà, li va agrair la tasca feta tots aquests anys.

Com que les perspectives electorals de Ciutadans són les que són, molts diputats d’aquest partit han anat acomiadant-se. En el cas de Carlos García, a la tribuna de convidats hi havia els seus pares i les seues filles.

Ferran Martínez, d’Unides Podem, ha acabat la intervenció dient que no tornaria a les Corts i que per a ell havia estat un honor compartir aquests anys amb la resta de diputats. Va desitjar molta sort i molts encerts a tothom.