03.07.2023 - 21:40
El govern de Còrsega presenta avui davant l’assemblea de l’illa l’informe Autonomia, una proposta d’estatut d’autonomia que, si s’aprovés, trencaria per primera vegada el centralisme que impera encara avui dia a la França continental.
En una sessió extraordinària a l’Assemblea de Còrsega, el president Gilles Simeoni defensarà la proposta, que serà votada avui mateix. La idea és que rebi el màxim suport per a començar-lo a negociar amb les autoritats franceses, amb l’objectiu que l’autonomia corsa formi part de la reforma constitucional que el president francès Emmanuel Macron vol impulsar enguany i que s’ha d’aprovar l’any vinent. La previsió és que Macron faci algun esment a la qüestió en el discurs del 14 de juliol, diada nacional francesa.
L’informe, fet per acadèmics i càrrecs electes, té tres punts: el primer són els fonaments històrics i democràtics que justifiquen l’autonomia. El segon, el camí constitucional, amb l’estructura que hauria de tenir l’estatut d’autonomia de Còrsega, amb capacitat legislativa i amb la singularitat reconeguda en la constitució francesa; traça l’encaix en les lleis franceses i conclou que no hi ha cap obstacle legal que impedeixi l’autogovern. I el tercer, el calendari i els procediments per a dur-ho a terme.
En cinquanta-set pàgines, el document remarca la necessitat de tenir una veritable autonomia, tot recordant que és norma en gairebé totes les illes de la Mediterrània i que s’ha de passar del conflicte a una etapa de diàleg i reconeixement mutu. Entre els principals fonaments de l’autonomia hi ha el reconeixement del poble cors per part de França, l’oficialitat de la llengua corsa i el vincle entre els corsos i el territori, que s’ha de concretar amb un estatut de resident. És a dir, la necessitat d’uns anys de residència per a poder comprar un habitatge a Còrsega.
El recorregut constitucional que traça l’informe inclou un text validat pels corsos en referèndum; un document guia, com els de l’Acord de Nouméa (1998) a Nova Caledònia, que establia les institucions i els referèndums que s’hi farien; i una clàusula de bon final, per la qual l’estat es comprometria a preparar els texts necessaris per a la implantació dels acords. També caldria incloure un títol a la constitució francesa que garantís l’autonomia, a més d’una llei orgànica que traspassi les competències legislatives reconegudes en l’estatut, ja que actualment Còrsega té autonomia executiva, però no pot aprovar lleis.
Sobre això, la proposta concreta també la necessitat de tenir mitjans econòmics i humans que permetin de desenvolupar aquest autogovern i, per això, es fa una estimació dels imposts que es paguen a l’illa i els diners que es reben, i es conclou que cal construir un nou pacte pressupostari, fiscal i financer amb l’estat en cerca d’un equilibri pressupostari.
La redacció final d’un projecte d’estatut, article per article, es faria en una segona fase, que començaria a partir de la intervenció de Macron del 14 de juliol fins a final d’any, quan acabaria el termini fixat per al lliurament definitiu del projecte. El contingut concret haurà de ser negociat entre els representants corsos i els francesos, una negociació que es preveu complicada. En alguns aspectes clau, com la cooficialitat de la llengua o la creació d’un estatut de resident, hi ha discrepàncies profundes. De fet, París hi posa dues línies vermelles, que són que Còrsega ha de romandre dins la República i que no es poden crear “dues categories” de ciutadans. En aquest aspecte, considera que l’estatut de resident no hi té cabuda.
La unitat del sobiranisme
El gran envit de la sessió extraordinària d’avui és d’aconseguir el màxim de consens possible i, per això, hi ha hagut intenses negociacions entre els partits sobiranistes, amb fortes divergències. Ara com ara, hi ha el suport garantit dels 32 diputats sobiranistes de Femu a Corsica, de Gilles Simeoni, fet que ja significa la majoria absoluta dels 63 parlamentaris que té l’Assemblea de Còrsega. Tot amb tot, se cerca un suport encara més ampli, que inclouria els 7 diputats del Partit de la Nació Corsa (PNC) –autonomista–, a l’oposició, que proposa algunes esmenes.
En canvi, sembla molt complicada l’adhesió de la llista de dreta regionalista, Un Soffiu Novu, de la qual forma part el partit dels Republicans, d’àmbit estatal, que té 17 diputats i que no és favorable a l’autonomia.
La principal incògnita són els independentistes, els 6 de Core in Fronte i 1 de Corsica Libera, que critiquen la via estatutària i vaticinen que fracassarà, però que poden adherir-s’hi en pro de la unitat del sobiranisme. Sobre això, el govern que presideix Simeoni ha tingut reunions, aquests darrers dies, per mirar d’avançar cap a un consens i fer una redacció comuna final. Core in Fronte ha fet una crida a la unitat nacional, i remarca que el país es troba “en un atzucac que podria portar a dies foscs, perquè Còrsega és una olla de pressió preparada per a explotar socialment”, i reconeix que és un moment clau en la història de l’illa: “Davant els ulls dels nostres fills, estem obligats a tenir èxit.”
Per una altra banda, Corsica Libera sembla més recelosa, i assegura que el plantejament actual el consideren “contraproduent” per als interessos de Còrsega. Però també posa l’accent en la idea d’unitat nacional.
El suport unànime del sobiranisme reforçaria el projecte davant el govern francès i la presidència. A principi de juny, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, va dir que estava preparat per a discutir qualsevol proposta que vingués de Còrsega i que es reuniria amb Gilles Simeoni, però que calia l’aval de l’assemblea de l’illa perquè hi hagués un retorn. Durant les discussions, Darmanin ha animat els càrrecs electes corsos a fer propostes “tan unànimes com sigui possible” per a arribar a un acord entre l’assemblea i el senat francesos que reuneixi les tres cinquenes parts de vots que necessita la reforma constitucional.
El model de les Illes
Un dels models que inclou l’informe sobre l’autogovern cors és el de les Illes Balears. En primer terme, remarca que, en el preàmbul, l’estatut balear fa referència al vincle entre insularitat i autonomia: “L’estatut considera la insularitat del territori de la comunitat autònoma com un fet diferencial que justifica una protecció especial.”
Sobre això, recull que els representants polítics de les Illes Balears que han intervingut en l’assemblea corsa han dit que consideren que hi ha hagut un caràcter beneficiós, en l’àmbit econòmic i social, de l’adhesió del territori afectat per un estatut d’autonomia. “I aquesta observació –afegeixen– és vàlida independentment de la filiació política dels representants electes entrevistats.”
L’informe remarca les intervencions d’Antoni Vicens i Vicens, fins fa poc director general de Relacions Exteriors del govern de les Illes Balears, que destaca el marge de maniobra important en alguns aspectes. Per exemple, en relació amb la competència en matèria de residus, en què les Illes Balears van poder actuar més enllà de les prescripcions europees quant a la limitació del plàstic. En matèria ambiental, les Illes van desenvolupar la primera llei d’Europa relativa al canvi climàtic i la protecció de la posidònia, posteriorment incorporada per uns altres territoris i, a escala estatal, pel govern espanyol.
Finalment, Antoni Vicens i Vicens va mostrar l’ambició d’esdevenir una destinació turística “circular”, presentant un pla global i adaptant el turisme a la realitat climàtica i territorial, i va especificar que té tributació directa, com ara el control del 50% de l’IVA, l’impost turístic, imposts sobre jocs i el 100% de l’impost de successions.
