01.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 02.03.2024 - 17:08
Les negociacions entre les autoritats corses i l’estat francès es troben en un punt clau. Dilluns, es va fer un sopar de màxima importància a la plaça de Beauvau de París, a la seu del Ministeri d’Interior francès, amb vuit autoritats corses convidades, encapçalades pel president, Gilles Simeoni. El motiu, la presentació d’un esborrany sobre l’autonomia de Còrsega. Per una altra banda, la detenció, al gener, de dos militants del partit independentista Nació ha causat un fort malestar a l’illa i ha portat a la convocatòria d’una manifestació de protesta avui, data en què es commemoren els dos anys de la brutal agressió al pres polític cors Yvan Colonna, que va morir unes setmanes més tard. Una mobilització que ha acabat amb aldarulls.
Des incidents éclatent lors de la manifestation organisée par l'Associu Sulidarità et Patriotti ce samedi 2 mars à Bastia. Suivez notre direct : ➡️ https://t.co/ec8fEgl2qd pic.twitter.com/vzQ3G4kLEw
— Corse-Matin (@Corse_Matin) March 2, 2024
Les incidents se poursuivent à bastia #nazione pic.twitter.com/Kp2NmgJhQ3
— France Bleu RCFM (@FranceBleuRCFM) March 2, 2024
Fins ara, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, ha anul·lat desplaçaments a Còrsega quan hi ha hagut moments de tensió, de manera que les protestes poden marcar el procés negociador que fa dos anys que dura i que s’hauria de tancar en qüestió de setmanes.
El juliol de l’any passat, l’Assemblea corsa va presentar una proposta sobre com havia de ser l’autonomia, amb un suport transversal del sobiranisme (de 46 diputats de 63), però amb l’oposició d’Un Soffiu Novu, el partit d’obediència estatal, un suport que el govern francès troba imprescindible. Entre els principis bàsics hi havia el reconeixement del poble cors a la constitució francesa, l’oficialitat de la llengua corsa i el vincle entre els corsos i el territori, que s’hauria de concretar amb un estatut de resident. És a dir, la necessitat d’uns anys de residència per a poder comprar un habitatge a Còrsega.
A partir d’aquesta proposta, i amb l’objectiu que l’autonomia corsa formés part de la reforma constitucional que impulsa ara mateix Emmanuel Macron, al setembre, el president francès va concedir sis mesos als governs francès i cors per a elaborar el text definitiu. Un termini que acaba aquest mes de març. En el sopar a la plaça de Beauvau de París d’aquesta setmana, el ministre Darmanin va presentar-ne l’esborrany, en el qual Còrsega és reconeguda com una col·lectivitat territorial amb una autonomia definida per un estatut. L’especificitat corsa, “amb les particularitats de la comunitat insular, històriques, lingüístiques i culturals”, seria inclosa en la constitució francesa. Sobre això, l’assemblea corsa tindria capacitat de crear normes i lleis, que serien sotmeses a un control constitucional, hi hauria un estatus de residència, que afavoriria els corsos en l’accés a propietats i s’aplicarien mesures per a desenvolupar i promoure el cors, però no seria llengua oficial. A més, es faria un referèndum a Còrsega sobre l’acord.
Aquesta proposta presenta diferències importants respecte de les línies defensades per les autoritats corses, que el divendres 23 de febrer van fer una declaració política solemne, en què demanaven, entre més qüestions, un “estatus de la llengua corsa i la implantació del bilingüisme” i un estatus de resident.
Ara es preveu que el pròxim pas sigui una nova visita del ministre Darmanin a Còrsega, el 14 i 15 de març, per a provar de tancar un acord. El govern cors demana més ambició en l’acord, la dreta corsa es troba dividida, amb diputats a favor que s’han desmarcat del partit, i els partits independentistes s’oposen a l’esborrany perquè veuen molt rebaixades les expectatives inicials.
Si es mantenen els terminis, la proposta d’autonomia arribarà al senat francès a l’abril o al maig, i es votarà a l’Assemblea francesa al juny. A final d’any, es reunirà el Congrés del Parlament, que inclou els parlamentaris de la cambra baixa i alta, amb l’objectiu de votar la revisió de la constitució. Seguint el calendari, la consulta popular es faria el primer trimestre del 2025.
L’independentisme es mobilitza
Tot aquest procés va acompanyat de la mobilització de l’independentisme cors. Per una banda, Paul-Felix Benedetti, del partit independentista Core In Fronte, amb presència al parlament, ha dit que l’autonomia que ara es negocia ha de ser solament un primer pas i que no pot ser que l’article que s’inclogui a la constitució francesa sigui “una barrera que impedeixi a Còrsega el dret d’un referèndum d’autodeterminació per a triar una altra forma d’administració”.
Per la seva banda, Nació, un partit de nova creació de la unió sorgit de la fusió de Còrsega Lliure i del col·lectiu de presos Patriotes, s’ha mostrat poc convençut respecte de les negociacions. El portaveu, Petr’Antò Tomasi, diu que la proposta del govern francès equival a l’autonomia més feble que tenen els territoris d’ultramar: “El projecte ja és dos nivells per sota de la deliberació del 5 de juliol; no és un projecte de resolució política d’un conflicte polític de dècades; i, quant al poder legislatiu, està per sota dels estàndards europeus d’autonomia”, argumenta. De manera que difícilment hi haurà un consens del tot el món sobiranista cors.
La data de la manifestació d’avui és simbòlica, perquè el 2 de març és el dia que el pres polític Yvan Colonna va ser atacat mortalment. La manifestació s’ha convocat arran de la detenció de dos militants de Nació, Anto Simoni i Nicolas Pinzuti, el 30 de gener, i contra una repressió que consideren que com més va més forta és.
Nació vincula la repressió policíaca i judicial amb la creació del partit independentista. El 28 de gener, unes cinc-centes persones van participar en el congrés fundacional i van refermar la convicció que la independència era l’únic camí per a l’illa. La detenció dels dos militants dos dies més tard va ser percebuda com una operació repressiva de la policia antiterrorista francesa.
Els dos detinguts són acusats de “conspiració criminal terrorista, fabricació d’artefactes explosius en relació amb una empresa terrorista i destrucció perillosa en relació amb una empresa terrorista” per un atac contra una segona residència al municipi de Santa-Maria-di-Lota a final del 2022. Tot i haver estat detinguts en una operació antiterrorista, emmanillats i traslladats a París, el 7 de febrer Pinzuti va ser alliberat, i el dia 21 també va sortir Simoni. Això sí, amb unes condicions dures, sota control judicial, que els prohibeixen fins a nova ordre de trepitjar Còrsega; és a dir, de tornar a casa.
Nació considera que hi ha una “voluntat deliberada d’agressió contra els militants i les seves famílies”. En aquest sentit, denuncien: “La separació de poders polítics i judicials és una faula absoluta i les detencions van ser fetes per la policia política per ordre d’una justícia política.” Per això demanen “de crear els contrapoders necessaris i donar a aquesta terra un futur cors” i d’establir una solució política que tingui en compte “les aspiracions legítimes d’aquest poble”, sense esmentar les negociacions sobre l’autonomia.
Sobre la repressió, dijous es va fer públic un manifest en solidaritat amb l’independentisme cors que exigeix el “retorn immediat dels desterrats”, i denuncia “la manca de credibilitat del govern Macron amb les promeses d’autonomia per a Còrsega”. Entre els signats, el 131è president de la Generalitat, Quim Torra, la 15a presidenta del parlament de Catalunya, Laura Borràs, l’ex-vice-president Josep Lluís Carod-Rovira, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, i també representants de Nova Caledònia –com ara el president del parlament, Roch Wamytan–, Guaiana, Guadalupe, Sardenya, Martinica i la Polinèsia.
Manifeste de solidarite avec les mouvement indépendantiste corse. @NAZIONE_ @corsenetinfos @alta_frequenza @Corse_Matin @FranceBleuRCFM @ANC_France @FTViaStella @assemblea_int @uribombu @ccsiccsicat @corsicainfo24 @Attualita @Mediapart_Inter @ElTemps_cat @VilaWeb @rci_corsica pic.twitter.com/UV5ZEvxPk7
— Catalunya Corsica (@CatalunyaCorsic) February 29, 2024
