18.03.2022 - 20:51
L’intent d’assassinat del pres independentista Yvan Colonna ha causat un autèntic terratrèmol polític a Còrsega. La política de reclusió a presons allunyades, la mateixa que sofreixen molts presos bascs, i el manteniment d’una categoria carcerària especial, condemnada pel Consell d’Europa, havien ocasionat un gran malestar que ha esclatat quan un pres ha intentat d’assassinar Colonna dins una presó de màxima seguretat –però, com s’ha vist, gens segura.
L’esclat social als carrers, que han acusat d’assassí l’estat francès, ha estat de tal calibre que dimecres, en un gir molt sorprenent, el ministre d’Interior francès va reconèixer la culpabilitat dels fets per part de l’estat i va anunciar que si Macron guanyava les eleccions, estaven disposats a parlar de l’autonomia de Còrsega, fins ara un tema tabú.
Còrsega ja té un estatut especial i únic, i si es compleix la promesa, s’apartarà encara més de la norma. Però el debat és interessant per a tots els pobles que convivim a l’estat francès. Al nord del País Basc, fa temps que hi ha en marxa una consolidació institucional molt important. I al nord de Catalunya es planteja un referèndum per a incorporar el gentilici nacional al nom oficial del departament dels Pirineus Orientals.
Són mostres d’un avenç de la consciència lingüística i nacional a l’estat francès que trenca motlles. La polèmica recent sobre la llei que permetria l’escolarització en les nostres llengües ha canviat moltes coses. Per una banda, molta gent ha pres consciència que a l’estat francès les nacions qualificades de minoritàries representem la majoria de la població. I d’una altra, el tradicional centralisme de París s’ha revelat obertament com una posició política nacionalista francesa, excloent de les altres nacions.
Caldrà seguir el que passa a Còrsega, doncs. Amb molta atenció.
