Corruptes del sud, diu

Ha tornat a passar. Ho hem tornat a llegir. Els països del sud d’Europa són més corruptes que no pas els països del nord d’Europa. Un clàssic de clàssics que tenim tan interioritzat que mai no el qüestionem. Ahir mateix apareixia al Financial Times una notícia amb aquest subtítol: “Els països del nord d’Europa i de l’Europa de l’oest obtenen millors resultats que no pas els països del sud i de l’est en l’informe de Transparència Internacional”.

Aquest informe de Transparència Internacional es pot consultar ací i, efectivament, entre els països menys corruptes del món, segons l’informe, hi apareixen els del nord. Aquests són els deu països menys corruptes: Dinamarca, Finlàndia, Nova Zelanda, Noruega, Singapur, Suècia, Suïssa, Països Baixos, Alemanya, Irlanda. En canvi, els països del sud-europeu, els trobem més avall de la llista (entre parèntesis la posició): Portugal (33), Espanya (35), Itàlia (41) o Grècia (51).

Una crítica contundent i documentada d’aquesta visió del món, que afirma justament la contrària (el nord és molt més corrupte que no pas el sud) es troba en aquesta intervenció recent de Ianis Varufakis, ex-ministre d’interior grec, en un curt vídeo, aquí transcrit, editat, i traduït al català.

“Des que en tinc record –diu Varufakis– els grecs, els italians, els mediterranis són presentats pels del nord com a corruptes. I nosaltres, al sud, també ho acceptem, perquè no hi ha dubte que hi ha corrupció al sud de la UE. Però és de poc nivell, de nivell petit-burgès. És corrupció barata. Mentre que el nord practica corrupció a escala industrial, sistemàtica, bellament dissenyada, d’alta tecnologia. Quants exemples vols que te’n doni? Siemens. Fa vint anys l’FBI va atrapar Siemens, que havia subornat centenars, si no milers, de polítics de tot Europa perquè adoptessin el seu sistema d’electricitat i de telecomunicacions. Vols que parlem de Volkswagen, Audi, Mercedes-Benz i del seu Dieselgate? Pensa-hi: això és corrupció portada a un nivell de ciència espacial.“

”Amb el Dieselgate van desenvolupar sistemes dins els seus motors que alertaven quan el motor era detectat per algun equip nacional de contaminació. I quan el motor el detectava, de sobte canviava la mescla de combustible perquè fos més respectuosa amb el medi. Fan falta centenars d’enginyers qualificats per a dissenyar un sistema dels motors dièsel amb la finalitat de fer trampa. Vull dir que nosaltres a la Mediterrània no tenim aquesta tecnologia. No anem tan avançats per a poder fer això”, diu Varufackis.

Varufakis (ara molt desencantat d’una Europa que no veu com podria canviar) sap de què parla. Ell, com ningú, ha sofert aquesta perversa dinàmica nord-sud. Va ser el famós rescat de Grècia. Grècia devia diners a bancs del nord, sobretot alemanys. I no els podien tornar. I si no els tornaven, els bancs queien. Per tant, van decidir de rescatar-los amb diners. És a dir, van donar diners a Grècia perquè Grècia els tornés als bancs del nord. I això es va presentar com si donessin diners als grecs! The Economist va explicar-ho d’una manera bella i entenedora: “Si dius que dónes un préstec de 30 mil milions d’euros per a oferir l’oportunitat a Grècia de redreçar les seves finances públiques sonarà millor que no pas si dius que perdràs 31 mil milions d’euros per a rescatar bancs privats, si Grècia cau. Els governs de la zona euro, doncs, s’avenen a deixar diners a Grècia perquè Grècia pugui pagar els inversors de la zona euro, molts dels quals són bancs que reben el suport dels mateixos governs. En efecte, els ofereixen per rescatar-se a si mateixos.”

Aquesta corrupció, la que afecta els bancs, o Volkswagen, aquesta corrupció que practica molt millor el nord que no pas el sud, aquesta no la tenim interioritzada, ni surt a les llistes. De fet, la llista de la corrupció esmentada, per exemple, s’elabora amb dades del Banc Mundial, i del Fòrum Econòmic Mundial, i se centra en la corrupció… del sector públic. L’altra no es mesura, tu. Com si no existís la corrupció del món privat o de les finances. N’hi ha prou de llegir la definició de corrupció per a veure que no és tan sols política. Corrupció: acte de corrompre. És a dir, d’alterar una substància, tornant-la putrescent, insana (ara penso en un motor Volkswagen, jo). Corrompre també és desviar de la rectitud, del deure (ara penso en el rescat grec, jo ). Però en fi, tenim dins el cap que la corrupció tan sols és cosa de polítics del sud i no pas de fabricants de cotxes del nord.

I quan surten llistes, si no vigilem, ens les creiem.