01.01.2018 - 13:01
|
Actualització: 02.01.2018 - 07:45
Avui Estònia ha cedit la presidència rotatòria de la UE a Bulgària, el país més pobre de la Unió. El Consell de la UE ha rebut el canvi a les xarxes socials amb un vídeo promocional dels millors paisatges del país: muntanyes nevades, monestirs centenaris, la costa de la mar Negra, etc. Tot plegat, a més, acompanyat d’una música èpica. ‘Units som més forts’, és el missatge final. El Consell, però, no menciona en cap moment la cara fosca de Bulgària.
Welcome to @EU2018BG🇧🇬 who holds its first presidency for the coming six months. We are looking forward to working with you! https://t.co/fGzPbY1Bji pic.twitter.com/1hn0hdCkZg
— EU Council (@EUCouncil) January 1, 2018
La presidència de la UE és un càrrec que es reparteixen els estats membres cada sis mesos i que implica organitzar i presidir totes les reunions del Consell de la UE. Una de les responsabilitats és l’elaboració de compromisos per tal de solucionar els problemes polítics que puguin sorgir. Entre les prioritats del mandat búlgar, hi haurà el procés d’inclusió a la UE dels estats balcànics. El Brexit i la crisi migratòria continuaran damunt la taula.
Per una altra banda, la presidència també té un valor simbòlic que ara, amb Bulgària, quedarà esquitxat per la corrupció i l’extrema dreta.
Segons Transparència Internacional, Bulgària és el país més corrupte de la UE. En l’índex internacional del 2016 ocupa la posició 75, lloc que comparteix amb Kuwait, Turquia i Tunísia. Per davant té Burkina Faso, Sèrbia i les illes Salomó. Bulgària té una valoració de 41 punts. Molt inferior a la mitjana de la UE: 65.
Segons Vana Núsheva, directora de l’Associació Transparència sense Fronteres, a Bulgària la corrupció s’ha enquistat en totes les instàncies del poder, però especialment en el sistema judicial. Abans d’acabar l’any, la UE va expressar la preocupació per aquest problema en un report: ‘La lluita contra la corrupció ha estat identificada com l’àrea on s’ha progressat menys aquests darrers deu anys.’ Pel que fa al sistema judicial, Brussel·les va criticar les traves que s’han imposat a la independència dels jutges.
Un govern amb l’extrema dreta
Bulgària va viure una forta crisi política a final del 2016, quan el primer ministre, Boiko Boríssov, i el seu govern van dimitir arran de la derrota a les eleccions presidencials, on es va imposar el candidat independent impulsat per l’oposició socialista. En les eleccions avançades del març passat, l’oposició socialista va guanyar més de quaranta escons, però va fer curt per a evitar un nou govern de coalició entre Boríssov (dirigent del partit de dreta populista GERB) i el partit ultranacionalista Patriotes Units.
‘Tot i les nostres diferències, és la millor solució per als ciutadans de Bulgària. Si no haguéssim pactat, enviàvem el país a unes altres eleccions anticipades’: així va justificar l’acord de govern el primer ministre.
Patriotes Units (vint-i-set diputats) és una coalició ultranacionalista formada pel Moviment Nacional de Bulgària, el Front Nacional de Salvació de Bulgària i Attack. Es defineix com a russòfila, euroscèptica i antiislamista. En concret, Attack és un partit antisemita. En l’última campanya electoral, la coalició va fer propaganda contra l’ètnia gitana (principal minoria del país), els musulmans i els homosexuals.
Durant la crisi dels refugiats, Patriotes Units va defensar l’ús de la violència contra els immigrants per evitar que entressin al país. De fet, ha promocionat grups paramilitars que patrullen la frontera amb Turquia i es dediquen a ‘caçar’ immigrants, és a dir, els atonyinen i després els obliguen a tornar a terres turques.
Patriotes Units té quatre ministres en el govern de Boríssov. D’aquests, el ministre d’Economia, Emil Karanikòlov, i el ministre de Medi, Neno Dimov, seran els encarregats de presidir les reunions del Consell de la UE dedicades a aquests afers.
La presidència de la UE de Bulgària s’acabarà l’1 de juliol, quan n’agafarà el relleu Àustria, on fa poc que s’ha format govern. Els conservadors austríacs, encapçalats pel primer ministre, Sebastian Kurz, hi han pactat amb el partit d’extrema dreta FPÖ.
