De corredors i trens

Vicent, escrius sobre el corredor ferroviari de l’Atlàntic. Efectivament, el nom és una burla per a tots els gallecs. Em recorda allò que va passar amb l’autovia del Cantàbric, que en té poc, de cantàbrica, perquè Fraga va voler fer passar el traçat per la seva Vilalba natal, deixant de banda la comarca de la Mariña sense una connexió viària tan necessària per a estructurar el nord gallec.

En aquest cas, van anunciar, d’entrada, un corredor atlàntic la via principal del qual va d’Irun a Madrid, com si l’Atlàntic arribés a la capital espanyola. D’aquest primer traçat, Galícia n’era exclosa i no ens sorprèn en vista de tots els greuges que patim en matèria d’infrastructura ferroviària. En el seu moment, el pla de disseny de la gran velocitat, quan Arias Salado era ministre de Foment espanyol, deixava fora Galícia.

La nostra és una història d’incompliments i menysteniments en infrastructures, no han estat mai una prioritat, ni tan sols quan van ser ministres del ram el socialista José Blanco i la popular Ana Pastor, tots dos elegits diputats en circumscripcions gallegues. Infeliçment, no van ser coneguts per disminuir –o provar-ho– les carències de Galícia en matèria ferroviària, sinó per les responsabilitats polítiques en l’accident de l’Alvia a Angrois.

El model radial del “tot passa per Madrid” –ací també el patim en l’àmbit aeroportuari– va ser nefast, i encara avui patim traçats més propis d’ara fa cent anys. Us poso un exemple: de Sant Jaume de Galícia a Lugo no hi ha connexió directa amb tren. De fet, per a anar de la capital gallega a la ciutat de la muralla amb ferrocarril calen aproximadament 3 hores. Un altre exemple: el tren de Ferrol a la Corunya tarda 1 hora i 20 minuts, quan en cotxe el trajecte es fa en poc més de 40 minuts.

Galícia és de les poques autonomies de l’estat espanyol sense xarxa de rodalia, malgrat que les àrees metropolitanes de Vigo i la Corunya tenen tants habitants, o més, que moltes de les ciutats espanyoles que sí que en tenen.