19.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 19.05.2024 - 21:43
The Washington Post · Loveday Morris, Evan Hill, Samuel Granados i Hazem Balousha
Les tropes israelianes fortifiquen un corredor estratègic que divideix Gaza en dos: hi construeixen bases, van prenent el control d’estructures civils i hi enderroquen cases, segons imatges per satèl·lit, entre més proves visuals. Els analistes militars i experts israelians diuen que això forma part d’un projecte a gran escala per a remodelar la franja i enfortir-hi la presència militar israeliana.
El corredor de Netzarim és una carretera de poc més de sis quilòmetres de llarg just al sud de la ciutat de Gaza que s’estén d’est a oest, de la frontera israeliana fins a la mar Mediterrània.
Hamàs ha fet de la retirada d’Israel de la zona una demanda central en les negociacions de l’alto-el-foc. Però mentre avancen les converses les forces israelianes s’han anat consolidant dins la franja.
S’han establert tres bases d’operacions avançades al corredor d’ençà del passat mes de març, segons imatges per satèl·lit examinades per The Washington Post, que proporcionen pistes sobre els plans d’Israel. A la mar, la carretera arriba a un nou punt de descàrrega per a un moll flotant, un projecte nord-americà per a portar més ajut a Gaza.
Israel insisteix que no pretén de reocupar permanentment Gaza, que les tropes israelianes van controlar durant 38 anys, fins a la retirada del 2005. Però la construcció de carreteres, bases i zones tampó aquests darrers mesos apunta a un paper creixent de l’exèrcit.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha presentat pocs plans concrets per a “l’endemà”, però ha promès repetidament de mantenir un control de seguretat “indefinit” sobre l’enclavament. A més de dur a terme futures incursions des de fora, les tropes israelianes poden necessitar “ser dins” de Gaza per garantir la desmilitarització d’Hamàs, ha dit Netanyahu.
A més de la influència en les negociacions, el control del corredor dóna a les Forces de Defensa d’Israel (FDI) una gran flexibilitat, i permet que les tropes es despleguin ràpidament per tot l’enclavament. També permet a l’exèrcit de mantenir el control sobre el flux d’ajuda i el moviment dels palestins desplaçats, cosa que diu que és necessària per a evitar que els combatents d’Hamàs es reorganitzin.
Uns 750 edificis han estat destruïts en un esforç sistemàtic per crear una “zona de seguretat” que s’estén, com a mínim, uns 500 metres a cada banda de la carretera, segons una anàlisi d’Adi Ben-Nun, un especialista en dades geogràfiques de la Universitat Hebrea.
Les FDI han declinat de dir res sobre el desallotjament d’edificis al voltant del corredor, i diuen que no poden respondre a preguntes operacionals durant una guerra en curs.
Els experts militars diuen que això és part d’una remodelació a gran escala i a llarg termini de la geografia de Gaza, i recorden plans antics d’Israel de dividir Gaza en uns quants cantons més fàcils de controlar.
“Benvinguts a la Base Netzarim”
El corredor de Netzarim porta el nom d’un assentament israelià que solia ser a la ruta costanera, el segon “dit” de l’estratègia dels “cinc dits” del primer ministre israelià d’aleshores, Ariel Sharon, que preveia de dividir Gaza en segments, tots sota control de seguretat israelià. El pla només es va implementar parcialment abans que Sharon ordenés la retirada d’Israel de Gaza el 2005.
“No és sorprenent que Israel hi hagi tornat i hagi establert un nou corredor”, diu el tinent coronel Jonathan Conricus, ex-portaveu de l’exèrcit israelià. “El terreny és el més propici i s’adapta als propòsits militars.”
L’eix de Netzarim va ser un dels primers objectius de les tropes israelianes després d’envair Gaza en resposta a l’atac encapçalat per Hamàs el 7 d’octubre.
El 6 de novembre, les tropes ja havien obert un camí informal fins a la mar que permetia als vehicles blindats d’arribar a la carretera al-Rashid, una via important que recorre la costa de Gaza de nord a sud. Al febrer i al març, les tropes israelianes van formalitzar el corredor construint una carretera recta uns quants centenars de metres al sud. La darrera secció de la carretera, més propera a la costa, es va completar entre el 5 i el 9 de març, segons que mostren les imatges per satèl·lit.
Les FDI diuen que la carretera permet als vehicles militars d’anar d’una banda de la franja a una altra en tan sols set minuts, cosa que dóna als soldats un accés ràpid i sense impediments al nord i centre de Gaza. Es va fer servir com a base d’operacions per als recents atacs a Zeitoun, al nord de Gaza, segons un oficial militar israelià, que parla en condició d’anonimat d’acord amb el protocol militar.
El corredor divideix les dues úniques carreteres principals nord-sud de Gaza: la carretera Salah al-Din, al centre del territori, i la carretera al-Rashid al llarg de la costa. L’exèrcit israelià va començar a construir bases d’operacions avançades en ambdós punts a començament de març.
Les bases ofereixen alguns signes que l’exèrcit israelià podria preparar-se en algun moment per a un retorn controlat de civils al nord. Al costat de les dues bases, a les carreteres que condueixen al nord, hi ha estructures que sembla que són “llargs passadissos paral·lels d’admissió” que condueixen a un recinte central, explica Sean O’Connor, analista principal d’imatges per satèl·lit a l’empresa de seguretat Janes.
El lloc avançat d’al-Rashid també compta amb punts d’observació i un possible lloc de vigilància, explica William Goodhind, un investigador de codi obert de Contested Ground, un projecte de recerca que rastreja moviments militars en imatges per satèl·lit.
La base d’operacions avançada a la carretera al-Rashid és al costat d’un embarcador construït a mitjans de març per rebre ajuda per a distribuir el menjar de l’organització World Central Kitchen. S’espera que el moll flotant nord-americà sigui a la mateixa zona, i les tropes de les FDI proporcionaran seguretat per als enviaments per mar.
“Benvinguts a la Base Netzarim”, diu un grafiti blau a les tanques de formigó de fora, segons una foto geolocalitzada per The Post i publicada a X per un periodista israelià que diu que la va pintar el seu germà. A la nit, els llums blancs brillants són visibles a quilòmetres de distància.
“És l’únic lloc de Gaza il·luminat”, explica una dona de 29 anys que viu just al sud de la base, i que parla per telèfon en condició d’anonimat per por de la seva seguretat.
El fet que el moll desembarqui al final del corredor controlat per l’exèrcit israelià “suggereix que les FDI volen controlar el flux d’ajuda”, segons que diu Michael Horowitz, cap d’intel·ligència de Le Beck International. El corredor també es connecta amb la Porta 96, un nou punt d’accés a la frontera d’Israel amb el centre de Gaza que darrerament s’ha obert per als camions d’ajuda, segons l’oficial militar.
A les noves bases, s’hi poden veure instal·lacions de radar i observació, explica Doron Kadosh, reporter militar de l’emissora de ràdio de l’exèrcit israelià que va visitar el lloc avançat de Salah al-Din el mes passat. Les seves fotografies mostren lavabos portàtils blaus i blancs, generadors i torres de comunicació vermelles i blanques.
“No hi havia res”, diu sobre la seva primera visita al llarg del corredor a l’octubre, quan encara era tan sols una pista per a tancs. Ara les bases tenen zones per a dormir, dutxes, un edifici de cantina portàtil i refugis amb coberta dura, diu Kadosh.
Les tropes israelianes també sembla que s’han apoderat d’estructures civils properes i les han convertides en llocs militars. Una és una antiga escola al poble de Juhor ad-Dik, molt a prop de la frontera amb Israel. Entre el 15 i el 30 de març hi van aparèixer terraplens protectors de sorra, segons les imatges per satèl·lit. La resta del poble ha estat destruït.
Abdel Nasser, de 45 anys, va fugir de la casa de camp que tenia a Juhor ad-Dik amb la seva dona i cinc fills a l’octubre. “Solia ser un refugi per a la meva família i per a mi”, explica. “Fa dues setmanes, els meus veïns em van informar que tota la zona havia estat destruïda, i totes les terres agrícoles circumdants havien estat arrasades.” Diu que encara no ha pogut explicar-ho a la seva dona.
Les tropes israelianes també sembla que fan servir l’Hospital d’Amistat Turco-Palestí, que s’havia especialitzat en el tractament de pacients amb càncer, com a base d’operacions. L’hospital va tancar la primera setmana de novembre a causa dels atacs aeris, i milers de pacients amb càncer han quedat desatesos. A final de novembre van aparèixer terraplens de sorra al voltant de l’hospital.
En una filmació, es veu un soldat israelià destruint part de l’hospital amb una excavadora al febrer. Hi ha imatges publicades el 8 de maig pel periodista palestí Younis Tirawi i geolocalitzades per The Post que mostren soldats israelians fent servir l’hospital com a posició per a franctiradors.
Al març, les forces israelianes van desforestar una àrea important al voltant de l’hospital: van destruir-hi hivernacles i van fer esclatar la Universitat Israa i el Palau de Justícia, on hi havia els alts tribunals de Gaza.
“Israel no ha proporcionat raons convincents per a una destrucció tan extensa d’infraestructura civil”, diu Volker Türk, el comissari de drets humans de l’ONU.
En total, la zona desallotjada al voltant del corredor i el moll abasta almenys deu quilòmetres quadrats, segons l’anàlisi de Ben-Nun, de la Universitat Hebrea. Tot i que els danys extensos a edificis i terres agrícoles s’estenen més enllà. “Està tot destruït al llarg del camí. Completament destruït”, diu.
Utilitzar el corredor
Israel encara diu que està disposat a retirar-se del corredor a curt termini. L’acord d’alto-el-foc al qual va accedir Hamàs la setmana passada estableix una retirada esglaonada de la zona, segons una còpia del document obtinguda per The Post i verificada per una persona propera a les negociacions.
Aquest dimecres, dia 22, l’exèrcit israelià hauria de retirar-se de l’àrea del corredor de Netzarim i “desmantellar completament les instal·lacions militars”, diu.
Però és probable que les FDI hagin obtingut garanties que podran tornar a Netzarim, fins i tot si es veuen obligades a anar-se’n durant uns mesos a causa de l’alto-el-foc, diu Horowitz. La construcció de múltiples llocs avançats, carreteres i els desallotjaments extensos “suggereixen que això podria esdevenir permanent”, diu.
Com més va, és més probable un període prolongat d’ocupació militar, segons els analistes militars, en absència d’altres plans de governança per a la Gaza posterior a la guerra. Israel ha rebutjat una proposta dels Estats Units per a un retorn de l’Autoritat Palestina, i sembla que hi ha poc suport regional per a les forces de seguretat àrabs.
Una presència prolongada de tropes israelianes seria molt impopular a Gaza, amb el corredor ja convertit en un polvorí d’atacs. Hamàs i més grups militars, incloent-hi el Gihad Islàmic Palestí i les Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa, van llançar més de mitja dotzena d’atacs amb coets i morters contra les tropes israelianes al corredor la setmana passada.
Però a mesura que Hamàs torna a les àrees del nord ja desallotjades per les FDI, l’ocupació militar permanent, que fins ara es considerava impensable dins Israel, es comença a discutir obertament.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
