The Washington Post · Claire Parker i Sammy Westfall

Una estreta franja de terra de ningú s’ha convertit en el punt de disputa principal en les converses entre Israel i Hamàs per a l’alto-el-foc a Gaza, segons que expliquen molts funcionaris dels països mitjancers. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha insistit una vegada i una altra que les forces israelianes haurien de romandre al corredor Filadèlfia, situat a la frontera entre Gaza i Egipte. Hamàs i Egipte, per la seva banda, rebutgen les pretensions de Netanyahu i diuen que la presència de tropes israelianes vulnera el tractat de pau entre tots dos països. Això és tot allò que us cal saber sobre el corredor.

Què és el corredor Filadèlfia?

El corredor Filadèlfia recorre la frontera entre Gaza i Egipte, d’uns catorze quilòmetres de llargada. Inclou el pas fronterer de Rafah, que es va convertir en la porta d’entrada de l’ajuda humanitària que ha arribat a l’enclavament d’ençà del començament de la invasió israeliana. Pel pas també es van evacuar les persones greument malaltes i ferides, fins que les forces israelianes van tancar-lo al maig.

Els funcionaris israelians diuen que Hamàs fa servir el corredor com a pas clau per a la transferència d’armes i recursos als militants del grup. Netanyahu l’ha anomenat “el pas clau a través del qual Hamàs pot armar-se i reconstruir-se”.

Egipte ha negat repetidament aquestes acusacions i ha insistit que mantenia un estricte control de la frontera i que havia treballat per evitar el contraban a través del pas.

Qui controla el corredor Filadèlfia?

El tractat de pau signat el 1979 entre Egipte i Israel va definir la frontera entre tots dos territoris i va limitar la quantitat de material militar que cada país podia desplegar-hi a banda i banda. L’any 2005, l’Autoritat Palestina es va fer càrrec de l’administració de la frontera, com també del pas de Rafah, sota la supervisió de la Unió Europea.

Tan sols dos anys més tard, el 2007, Hamàs va assumir el control de Gaza i Israel, amb l’ajuda d’Egipte, va imposar-hi un blocatge que restringia greument el moviment de mercaderies i persones a través de la frontera. Aquest blocatge es va endurir després del 7 d’octubre. En l’ofensiva d’aquest maig, les forces israelianes van capturar el corredor i el pas fronterer de Rafah.

Quina és la posició de Netanyahu sobre el corredor?

En una conferència de premsa la setmana passada, el primer ministre israelià va assenyalar un mapa de Gaza marcat amb icones de míssils, bosses de diners i homes emmascarats. “L’eix del mal necessita el corredor Filadèlfia, i és per això que l’hem de controlar”, digué.

Després del descobriment de sis cossos més d’ostatges a Gaza dissabte passat no l’altre, Netanyahu afegí que retirar-se del corredor enviaria a Hamàs el missatge que “com més ostatges assassines, més concessions pots demanar”.

Tanmateix, unes altres figures de l’establishment polític israelià han tret ferro a la necessitat que l’exèrcit del país tingui presència militar al corredor. Consideren que el govern hauria de prioritzar el retorn dels ostatges que resten a Gaza, i diuen que Netanyahu vol fer descarrilar un acord que podria debilitar-lo políticament.

La setmana passada, el gabinet israelià va votar a favor de la presència militar al corredor Filadèlfia, tot i les objeccions del ministre de Defensa, Yoav Gallant.

“La decisió del gabinet indica que Netanyahu no té interès a fer tornar els ostatges a casa”, diu Ephraim Sneh, general israelià retirat i ex-vice-ministre de Defensa pel Partit Laborista de centre-esquerra. “No hi ha cap més interpretació”, afegeix.

Quina importància té el corredor per a un alto-el-foc?

Les converses sobre l’alto-el-foc s’han aturat i reprès durant mesos. Al maig, les negociacions van reprendre’s una volta més, i el president dels Estats Units, Joe Biden, anuncià una proposta israeliana que implicaria l’alliberament d’ostatges israelians i presoners palestins durant un alto-el-foc de sis setmanes. L’objectiu de la proposta, assegurà, era finalment el camí cap a la fi definitiva del conflicte.

A començament de juliol, Hamàs va retirar algunes de les seves demandes, i Biden va expressar públicament que l’acord era a prop.

Però, poc després, els negociadors israelians van fer noves demandes, incloent-hi que les tropes israelianes romanguessin al corredor Filadèlfia i al pas fronterer de Rafah.

Hamàs s’ha tancat en banda. “Sense la retirada total [de les forces israelianes] de la franja de Gaza, i especialment de Netzarim i Filadèlfia, no hi haurà acord”, declarà a Aljazeera l’oficial d’Hamàs Khalil al-Hayya.

El portaveu del Consell de Seguretat Nacional nord-americà, John Kirby, va dir que “no entraria en un debat” amb Netanyahu sobre els seus comentaris recents sobre el corredor.

L’acord presentat al maig, que Israel va acceptar en aquell moment, incloïa la retirada de les Forces de Defensa d’Israel de “totes les zones densament poblades”, incloent-hi les zones adjacents al corredor Filadèlfia.

Quina és la posició d’Egipte sobre el corredor?

Tot i que Egipte ha fet de mitjancer en les converses per a l’alto-el-foc de Gaza, “ara sembla que som part del problema”, segons que lamenta un ex-funcionari egipci familiaritzat amb les negociacions, que parla amb condició d’anonimat.

Egipte se sent menystingut pel que considera un intent per part d’Israel de canviar de manera unilateral els termes del tractat de pau, segons que explica Ayman Salama, professor de dret internacional a Egipte i membre del Consell d’Afers Estrangers egipci, que assessora el president.

Egipte també té preocupacions sobre una presència israeliana a la frontera, incloent-hi el temor que les forces israelianes estacionades al corredor empenyin els palestins cap al Sinaí.

El mes passat, durant les negociacions, els mitjancers egipcis es van negar a fer arribar la darrera proposta israeliana sobre Hamàs, cosa que evidencià fins a quin punt s’hi oposaven.

El Caire ha reaccionat iradament a les insinuacions de Netanyahu que el govern egipci havia fet els ulls grossos amb el contraban d’armes a la frontera. Egipte assegura que, amb el president Abd al-Fattaḥ al-Sisi, aquesta darrera dècada ha destruït més de 1.500 túnels de contraban i ha netejat una ciutat sencera per crear una zona segura de més de quatre quilòmetres al costat egipci de la frontera.

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb