11.02.2020 - 15:16
|
Actualització: 11.02.2020 - 16:32
La jutgessa de vigilància penitenciària ha validat el permís de setanta-dues hores que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, havia sol·licitat a la presó dels Lledoners. Tanmateix, la magistrada ha deixat constància a la interlocutòria de les profundes discrepàncies que té amb la fiscalia, que emparant-se en arguments draconians s’havia oposat a la concessió del permís.
La fiscalia considerava que Cuixart no s’havia penedit de l’1-O i ho exemplificava amb l’expressió ‘ho tornaria a fer‘, que també dóna títol a un llibre que ha publicat recentment. A més, l’acusava de ser un cas ‘molt difícil’ de reeducar perquè presentava ‘distorsions cognitives resistents al canvi‘. I per si fos poc, comparava la pena de nou anys de presó per sedició amb penes per delictes de sang o violació.
En la interlocutòria, la jutgessa retreu al ministeri públic espanyol que no hagi profunditzat ‘en el contingut’ del llibre de Cuixart i li recorda que ‘la normativa penitenciària no imposa l’obligació al condemnat de penedir-se ni de declarar-se culpable’. A més, assenyala que els informes de l’equip multidisciplinari dels Lledoners demostren que ‘reconeix els fets, però no està conforme amb la seva classificació jurídica’.
D’altra banda, recrimina a la fiscalia que vulgui obligar Cuixart a fer ‘un programa específic per canviar o modificar el seu pensament o ideologia política’ perquè és independentista. Segons la jutgessa, ‘tal pretensió de rebuig o modificació’ del pensament de Cuixart ‘atemptaria contra els més elementals drets fonamentals’.
A més a més, la magistrada també diu a la fiscalia que si el president d’Òmnium no fa un programa específic de tractament pel delicte de sedició, és perquè en ‘l’administració penitenciària moderna i actual del segle XXI no existeix’. En tot cas, li recorda que ‘en el seu moment’ podria haver proposat un protocol de tractament. ‘Potser hauria estat una aportació pràctica al tema’, afegeix.
Finalment, la jutgessa també retreu al fiscal que compari la condemna de nou anys per sedició amb penes per delictes violents i degradants, com ara els homicidis o les agressions sexuals amb penetració. ‘S’ha de rebutjar totalment’, assevera.
Consulteu la interlocutòria ací:
